Visita al Museu Blau de Barcelona

Imatge extreta del Gencat.

Aquest matí, aprofitant que era el penúltim dia d'entrada gratuïta al Museu Blau, situat al Fòrum de Barcelona, l'hem visitat. Pensàvem dedicar-li tot el matí, però amb una hora i quart ja n'hem tingut prou. De moment, només està a punt l'exposició permanent (on han portat part de la col·lecció que abans es trobava a la Ciutadella) i una exposició temporal que no sé si és digna d'aquest nom: ocupa un passadís al costat del que serà la sala d'actes i està dedicada als bestiaris: a la definició dels bestiaris medievals (que són els editats per Els Nostres Clàssics, però en versió normalitzada) s'hi han afegit il·lustracions. També consta d'una mediateca (que té pendent encara l'adquisició de moltes obres i que està pensada per a un públic tant infantil com adult, però general) i una botiga (no hi he vist cap bar o cafeteria). Espero que hi hagi una altra tanda d'entrades lliures quan la resta d'exposicions estiguin enllestides i la col·lecció permanent acabada (hi falten algunes maquetes, alguns rètols, que ara indiquen que estan "en construcció").

Quan vaig llegir que estaven a punt d'obrir un museu de ciències naturals a Barcelona em va venir al cap el de Londres, conegut pels esquelets de dinosaures que hi allotja, allò tan impressionant, ple de plafons explicatius i material per a tocar i experimentar (seguint l'estil del que aquí és el Caixafòrum, on abans estava el museu de la ciència i la tecnologia) i que vaig retrobar als museus naturals de Los Àngeles i Nova York. Abans d'això, jo no m'havia interessat mai gaire per la ciència. Però el nostre Museu Blau es queda curt, o potser és que encara està una mica verd. Anem a pams, perquè la idea és molt bona i, al meu parer, es podrien beneficiar de les suggerències dels visitants (grans i menuts, per favor, que els adults també hauríem de poder-hi aprendre i refrescar els ensenyaments de l'escola!!):

Només entrar a l'exposició permanent (modesta), a mà dreta al costat de la bola del món, hi ha un dels dos vídeos del museu, dedicat als avenços científics que hem fet al llarg de la història per conèixer la Terra, explicar-la i situar-la a l'univers. És un documentari molt curtet, uns 5 minuts, llegit en català (ai, la fonètica!) i subtitulat en anglès i castellà (avui només els quedaven díptics i plànols en anglès, deu haver tingut èxit el mes de portes obertes), que fa d'introducció per a la primera part de l'exposició: un parell de maquetes de la terra i l'atmosfera i passem a les pedres (s'hauria d'ampliar, li cal un apartat pròpiament geològic i no un inventari de pedres. La pantalleta que dóna veu a un geòleg (com es fa més tard en els altres àmbits de l'exposició) sí que és un encert. La col·lecció impressiona, però d'aquí no en quedarà una llavor, no hi ha gaires panells explicatius i això es repeteix al llarg de la visita.

Més endavant ens trobem les plantes (ampliable), els microbis i els fongs (aquestes dues seccions m'han interessat especialment perquè m'aportaven coneixement nou i, tant les maquetes com les fotografies dels ordinadors interactius, eren força il·lustratives, els insectes (als cartells hi havia categories massa genèriques, com ara "escarabats" al n.1, sense especificar quins escarabats eren, una tisoreta...), els ocells (potser al fullet d'informació del visitant podrien ajudar-lo a trobar les espècies que busca? nosaltres buscàvem els "faciots" de La cançó del soldadet de Manel i no hi ha hagut manera, tot i que potser no hi eren), mamífers... Tota l'exposició sembla seguir la llei de l'acumulació i de les explicacions molt genèriques, divisió en grans categories (herbívors, fructívors, carnívors; grans predadors i petits; animals lents i animals ràpids, per exemple) i no només hi falta lletra (no s'hauria de limitar la informació al nom de l'animal, hi haurien de constar les característiques: origen, alimentació, si està en perill d'extinció, curiositats...) perquè normalment el visitant s'encanta amb una espècie concreta i en vol saber més coses i en la diversitat cadascú hi trobarà el que busca).

El sofà on es pot escoltar el cant dels ocells enregistrat durant 24 h. i en què el que sents correspon a la franja del dia en què ets allí ens ha plantejat si hi ha algú que pugui escoltar els ocellots nocturns i si es faran visites de nit (ara recordo la iniciativa del museu d'història natural de NY de grups de xiquets a passar-hi la nit, que es veu que va tenir tant d'èxit!).

La visita s'acaba amb un altre vídeo, que no hem entès que representava: ni plafó informatiu, ni subtítols ni veu en off. Eren paràsits? Microbis alimentant-se? Diria que no es reproduïen!

I aquesta és l'opinió d'una no-experta, compartida per la seua família.

Per cert, el matí l'hem acabat amb un bon dinar a la Barceloneta!