dijous, 30 de juny de 2011

Ser multilingüe o no ser?

Aquesta tarda he anat a l'Institut d'Estudis Catalans a la presentació de l'estudi d'Ernest Querol Puig Ser multilingüe o no ser...? Les representacions de les llengües dels joves barcelonins promogut per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.

Es tracta d'un estudi qualitatiu per veure com els joves de 23 a 27 anys de Barcelona que ja han tingut un primer contacte laboral perceben les llengües i quina importància i funcions els donen, tema que cobreix una franja d'edat que no ha estat gaire estudiada i que podria presentar una certa continuïtat amb les anàlisis dels projectes RESOL 1 i RESOL 2 del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB, que s'ocupen d'analitzar els usos lingüístics (de forma qualitativa, però sobretot quantitativa) i les representacions lingüístiques dels estudiants de 6è de primària i de valorar si hi ha canvis quan els mateixos estudiants passen a 1r d'ESO. En aquest cas, també s'han tingut en compte altres llengües a més del català i el castellà, tot i que les proves de competència per mirar si el domini que tenen de les llengües es correspon amb el que diuen només s'ha fet en aquestes dues llengües.

Però l'estudi que ens ha explicat Querol es basa en dos grups de discussió (amb estudiants amb i sense estudis universitaris i persones que en principi es pensava que tindrien actituds diferents quant al multilingüisme) al mateix grup. En total, només 17 persones han format part de la mostra que, per tant, no s'hauria de considerar representativa dels joves de Barcelona.

L'autor ha destacat el consens existent entre els joves dels dos grups pel que fa a la percepció de la importància d'aprendre les "llengües d'aquí" (català i castellà, que van utilitzar durant el debat, amb presència de code-switching) i la llengua internacional, l'anglès. Consideraven que saber una quarta o cinquena llengua, si no es dominava l'anglès, no aportava beneficis i el fet que una comunitat lingüística tingués fama de parlar fluidament aquesta llengua era un fre de cara a estudiar-la. Així, argumentaven que valia més saber francès (perquè els francesos suposaven que no tenien un coneixement gaire alt de l'anglès) que alemany o japonès. El factor laboral i les exigències de les empreses eren un altre factor que havia determinat que estudiessin unes llengües o unes altres, tot i que trobaven que els esfoços i diners que hi havien invertit no es veien compensats per la retribució econòmica.

Tot i que penso que la mostra s'hauria d'ampliar moltíssim i contrastar resultats, potser recollir les transcripcions dels dos grups de discussió (que van durar entre una hora i hora i mitja) o una selecció àmplia de les parts més significatives dels seus discursos i afegir-hi proves de competència en les llengües que diuen dominar, jo ja he començat a llegir-me'l.

P.S. Demà Eutrapèlia practicarà una altra llengua, l'italià, se'n va a Pisa i al Gran Premi de Motos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada