dilluns, 21 de febrer de 2011

Torino


A poc a poc el perfil de la ciutat viscuda es desdibuixa, cada nova experiència l'emmenudeix, la relativitza. Segueix formant part de mi, segueixo sent el que sóc perquè vaig ser-hi, potser fins i tot si persegueixo altres llocs, si busco altres horitzons és perquè un dia vaig ser-hi i ja no n'he partit mai. Ara fa tres anys que no hi camino i ja no tinc aquell impuls d'abocar-m'hi, de retrobar-m'hi. Els carrers s'han buidat de la gent que hi coneixia, altres viatgers hi han degut quedar atrapats. Vaig conèixer un poeta que només hi havia fet un viatge curt i se n'havia enamorat seguint les passes de Pavese. Aquell lloc de trobada en el record ens va unir, d'alguna manera. Això, i un amic comú. Ara han vingut altres ciutats, altres coneixences, altres estones de solitud plena, fèrtil, de retrobament i de descoberta d'un i de l'aliè. Sé que crèixer voldrà dir més dies, un percentatge més petit de temps que ella s'emporta, que altres es reparteixen.

Tu, que no la coneixes i saps que forma part del que ara sóc m'hi acompanyaràs, te'n mostraré cada plec perquè envelleixi amb nosaltres, hi engendradrem records nous i me'n coneixeràs els vells. La boira a l'altra banda de la plaça serà espessa, no es veu la Gran Madre, però m'escoltes contar-te com una figura blanca assenyala el Sant Graal. Travessarem el pont encara sense veure'n res, seguint el so de l'aigua del riu fins a pujar fent dressera el monte dei Capuccini. Serà hivern perquè per aquesta ciutat no té estiu i deixarem que la boira ens engoleixi lentament.

Aquesta nit he somniat en Torino però al cap hi tenia un altre país, una altra llengua, rostres desconeguts. He somniat el futur però les imatges eren fetes de records.

P.S. Buscant una foto per a il·lustrar-ho he trobat: http://travel.webshots.com/photo/1099709527049636456bwtXXA
i això.

La imatge principal és de la Wiki, hi ha ciutats que no cansen mai.

2 comentaris:

  1. Amor, amb cada paraula que dius Torino, sempre m'entren ganes de anar-hi corrent. Aveure quan hi anem, tinc moltes ganes de descobrir la teva segona casa i aquesta part de tu.
    Petons

    ResponElimina
  2. T'hi portaré, encara que cada vegada em quedi més llunyana a la memòria i sigui una part més menuda de mi com més coses visqui. Però sempre hi haurà un lloc al meu cor per a Torino i... serà més gran si passes a conèixer-la i estimar-la com jo. Però no suportaria que no hi trobessis el que és per a mi, i com que tanta gent te n'han parlat malament... ;P

    Tu m'has de dur a Escòcia, però! M'ha encantat el teu comentari, ja m'has fet contenta amb l'apagada que estava.

    ResponElimina