El d_efecte barroc

Avui hem anat a l'exposició El d_efecte barroc del CCCB i, igual que ens va passar amb l'exposició dedicada a Cerdà al centre, hi hem trobat a faltar un discurs clar al darrere de les imatges i del material (en aquest cas, sobretot audiovisual i, és clar, més fàcil d'interpretar per al públic general que en el cas de Cerdà). Costa endevinar quins conceptes vol mostrar una exposició que tracta de temes tan abstractes com són els prejudicis i estereotips sobre les cultures, la imatge que una construcció nacional (cultural? estatal?) dóna, a través de l'estat i de les marques comercials, de les manifestacions esportives... a la resta del món. També m'ha faltat veure el paper de Catalunya en tot aquest entrellat. Si hi ha un procés hispanitzador que es fa més evident a partir del barroc, quin paper hi juga Catalunya? com li afecta? Perquè Barcelona és present al llarg de l'exposició i no sé si la manca de rol de Catalunya (tret d'una petita secció cap al final, en què se cita com a lloc anticlerical, entre d'altres coses) és intencionada, precisament com a gran absent en la formació del mite de la hispanitat o arraconada per despertar l'alarma de l'espectador. No ho sé.

He de dir que m'esperava una exposició que girés entorn de l'art del Barroc, des d'una perspectiva històrica i no tan centrada en l'actualitat ni enfocada més cap a sud-Amèrica que cap a Catalunya, de manera que m'era menys propera del que m'havia imaginat. Tot i així, el recorregut és amè i aconsegueix fer-te reflexionar.

I riure, també hi ha molt de sentit de l'humor: http://www.youtube.com/watch?v=WehO1nr8USs. Real i increïble.

Per cert, ja tenim entrades per a Pedra de tartera i m'agradaria fer-vos-en cinc cèntims.