dilluns, 21 de febrer de 2011

Repte blogaire

Avui he descobert un blog i un repte literari: http://iblama.blogspot.com/2011/02/repte-literari-una-imatge-i-mil.html. Ell deia el primer que em passés pel cap i ha estat això:

La cadira

No és la primera vegada que passa i està convençut que tampoc no serà la darrera. Nil surt de casa remugant, sempre li toca fer-ho a ell i avui ha arribat cansat de l’escola, té gana i encara li queda acabar un exercici de matemàtiques. Però abans de sopar li fan anar a buscar la cadira, aquella cadirota de plàstic roig que ni el sol gosa descolorir, tant diferent de la resta, de fusta comprada a l’Ikea. És la cadira del iaio, que sempre l’oblida en llocs estranys. Nil se l’imagina sortint de casa a mig matí, potser mentre ell juga al pati, amb la cadira davall del braç, disposat a fer un bon tram de camí com el metge li ha aconsellat i a punt per a seure quan estigui baldat. El que no entén és per què sempre la troba entre la malesa, just darrere dels gronxadors, a dos passes de casa.

4 comentaris:

  1. Hola!és el primer text més llarg. M'ha agradat la història del Nil i el seu avi, seguint el lligam de la cadira. Està ben pensat! A més hi dones un toc de misteri ja que la troben sempre en llocs estranys! jejeje!
    Moltes gràcies per participar en el repte, aviat ho penjaré al meu blog. salute!

    ResponElimina
  2. Gràcies, ha estat una gran descoberta, el teu blog!

    ResponElimina
  3. Perquè la malesa??¿?¿?¿?¿¡ PERQUEEEEE!!!! Ara et truco i m'ho dius!

    Petons!

    ResponElimina
  4. :D no tenia més misteri... és la malesa de la foto.

    ResponElimina