dimarts, 7 de desembre de 2010

Món sant Benet, la nova museologia?

Fa un parell d'anys vaig sentir a parlar del Món St. Benet en una presentació a l'IEC en el marc d'unes jornades dedicades a literatura i patrimoni. Que una entitat privada com Caixa Manresa apostés per la cultura en un projecte tan ambiciós com aquest amb una inversió inicial forta (restauració, equipaments audiovisuals, l'hotel i els restaurants, l'adquisició d'obres d'art per completar la visita modernista, l'habilitació del lloc, contractació del personal...) em va parèixer una molt bona notícia i em van agafar ganes d'anar-hi.

Fins a avui no ens hi havíem animat (algun cop havia volgut agafar el paquet romàntic a l'hotel amb dos itineraris i sopar, però m'era massa car; per sort, no ho vaig comprar) i ens hem emportat una decepció grossa. A nosaltres ens interessava sobretot la visita guiada al monestir romànic, però al final hem optat també per conèixer Casas i la història modernista de l'edifici. Això sí que ha estat un encert.

Anem a pams. Hem començat al revés. Primer, la visita modernista (7,60 euros adult sense l'entrada combinada) i després, la medieval (7,70 adult sola), l'entrada combinada adulta són 14,90. Hem visitat les habitacions on va viure la germana de Casas i la seua família, hem pogut admirar les pintures de l'artista i hem arribat a entendre el context gràcies a uns audiovisuals que ens han fet voltar d'aquí cap allà. Els audiovisuals són amens i pensats per a un públic molt general, amb poca idea sobre qui era Casas i més interessat per la seua vida quotidiana que per la seua faceta de pintor o per les reformes que va fer al monestir (una cosa sí que m'ha quedat clar, com va utilitzar el retaule barroc de l'altar). Per exemple, en una de les habitacions la majordoma explicava la visió que tenia de la dona de Casas, la fortuna de sons pares, la vida de les criades i fins i tot iniciava un relat sentimental personal que ha deixat inacabat. Tot plegat, poca teca i molta fabulació, a més d'una certa dificultat per saber què està documentat i què no. La guia es limitava a fer això, guiar-nos d'una sala a l'altra i indicar-nos per quin costat sortiria la propera projecció després de la introducció inicial abans d'accedir a les habitacions.

Tot i això, el pitjor (potser per les expectatives que en teníem) ha estat la visita (més llarga) al monestir, del qual tret d'algunes pintures al sostre i del claustre no en queda gairebé res. Minuts que s'escolaven escoltant capellans projectats resant en llatí, músiques pel·liculeres i moltes batalles animades per fer-nos veure el pas d'una època a l'altra. Hi havia tan poc per explicar que se'ns ha contat a grans trets (a través d'un audiovisual més, és clar) qui fou Pere el Gran i, més endavant, la història personal d'un pobre monjo penedit de dedicar-se als avenços tècnics en el segle de la Raó i la Il·lustració que venien de França. Deplorable. Això sí, la guia ens ha ajudat a interpretar un capitell.

Per sort, espero no trobar mai aquesta aposta per l'espectacularitat sense tenir cura dels continguts en un museu públic. Divendres mateix en parlàvem en una visita guiada al MNAC.

No us recomano la visita al Món Sant Benet, en canvi, si en teniu l'opotunitat, la ruta en grup al MNAC per les obres del Renaixement i Barroc CATALÀ val molt la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada