Viatge a Ginebra tres dies

A hores d'ara no sé si encara deu quedar cap català atrapat per les cendres a Ginebra, segona seu de l'ONU en importància, però independentmet de si els seria útil o no, aquestes són les meues consideracions del viatge.

Ginebra no és una ciutat on hi viatjaria per fer turisme, sense que hi hagués cap altre motiu que m'hi dugués. Li diuen la ciutat verda pels parcs i jardins, però el que a nosaltres ens va impressionar més van ser la quantitat d'edificis institucionals humanitaris que hi ha, entre les quals la Creu Roja i l'ONU. L'ONU la vam visitar per dins, ens van parlar de les més de trenta sales de conferències, vam veure el sostre de Barceló, les pintures de la "sala espanyola", en realitat amb segell català, que representen la desolació de la guerra i el paper pacificador que representa que ha de tenir l'ONU. Es veu que el seu logotip obeeix a la voluntat que cap país estigui al centre del món, perquè tots haurien de ser iguals (això també deu valdre per al nostre?) i el símbol de la pau al voltant. Les visites són a les 10 del matí i et diuen d'anar-hi dos quarts abans, però la veritat és que fins a les 10 no vam veure ningú i fins a 2/4 d'11 no va començar la visita en francès (la nostra, en anglès, a 2/4 i 10 d'11).

De Ginebra ens en va agradar la font, el llac Lamon (vam fer-hi un creuer, durant el qual vam veure la casa on va nàixer Frankenstein), la catedral, el rellotge de flors (que recorda Eurodisney, però ja està) i els edificis que formen part de l'ONU. De Suïssa els paisatges, el formatge i la xocolata. Per explorar els camps de vinyes i altres plantacions del voltant de Ginebra vam agafar una excursió guiada. Es pot dir que l'estada a Ginebra la vam aprofitar, però que les visites als pobles dels voltants encara ens van agradar més, tot i que ens va doldre la butxaca. Els viatges en tren són caríssims!!

Vam estar de sort. Vam anar a Gruyères després de la manifestació, havent dinat, i ens va costar dues hores arribar-hi (amb tant de transbord...). Allí, només arribar, una tenda de records preciosa però el triple de cara que els altres llocs (pel que vam esbrinar després). El paisatge que veus durant el trajecte en tren ja faria que el viatge valgués la pena per si sol, és el de les imatges típiques suïsses, de valls, muntanyes nevades (ara al maig), vaques, visons, verd, groc de les flors, ovelles i llacs, llacs que no te'ls acabes. L'última imatge del trenet va ser la d'un poblet amb un castell a la punta d'un turó, que desitjàvem que fos Gruyères, però on no va arribar el tren. Tanmateix, l'era. S'hi accedia des d'una drecera que sortia del centre de degustació i fàbrica de formatge Gruyère (la vam fer, aquell dia a més en celebraven l'aniversari i portaven els vestits tradicionals). Per l'hora, el catell ja estava tancat, però els carrerons i el paisatge d'aquella mena de camí de ronda que envoltava el castell són el que més em fan plànyer la pèrdua de fotos (les hem de recuperar!). La visita no va ser gaire llarga i la pluja va fer que ens aixopluguéssim al centre de formatges (sense forats).

La tornada va ser més perillosa, amb un boig persseguint-nos, enganyantnos perquè baixéssim del tren sense èxit, parlant de nosaltres amb altres passatgers...

Ensundemà l'últim viatge abans de marxar: Lausanne, amb la seua catedral esplèndida, el port i... el Carnaval!! Quina mena de calendari hi regeix?