divendres, 14 de maig de 2010

Homenatge a Josep Moran

FOTO EXTRETA DEL WEB DE LA UB

Ahir, a la Universitat de Barcelona, hi va tenir lloc l'homenatge a professor emèrit de la UB Josep Moran, també director de la Societat d'Onomàstica.

Hi van participar Joan Martí i Castell i el romanista francès Xavier Ravier. El primer dels ponents en va destacar la tasca entusiasta en història de la llengua, l'onomàstica (sobretot en toponímia i antroponímia), la disponibiltat a resoldre dubtes dels companys i la tasca docent (a més de l'ús d'un mètode d'ensenyament més aviat tradicional).

Entre el públic hi havia neoex-alumnes, que només fa un parell d'anys féiem classe amb ell. Quan Ravier va recordar les excursions a indrets amb topònims dignes d'un llarg estudi i les descobertes de biblioteques vaig pensar en els meus amics de facultat, que van cursar aquella assignatura que em penso que ja ha desaparegut, anomenada "onomàstica" (recordo quan féiem 2n i algun company més espavilat que nosaltres va confondre "onomàstica" amb "hagiografia") i que van anar a Carmel un cap de setmana plujós, mig endormiscats, mentre jo els parlava des de Torí. Després de l'excursió van córrer a descriure-me-la als correus. No va ser l'única, aquell any Mari Pau va descobrir Montserrat juntament amb una noia Erasmus que em penso que ni tan sols cursava l'assignatura.

El curs següent, en tornar a casa, vaig apuntar-me a Història de la Llengua (no va ser decisió meua, a mi el tema no em cridava l'atenció, però encara era obligatòria) i els divendres anàvem a visitar biblioteques amb el professor Josep Moran. En aquelles excursions vaig fer molta més amistat amb David C. i les troballes humanes acaben sent les que pesen més.

Aleshores vaig relacionar el nom del professor amb aquell senyor de l'IEC que dos anys abans m'havia enviat informació perquè pogués fer una bona exposició sobre onomàstica a Lingüística Aplicada. Els articles eren tan clars, tan ben exposats i amens que havien fet que m'interessés per un tema que ni m'havia imaginat mai que pogués existir: l'estudi dels noms. També va ser ell qui em va fer el certificat que necessitava per canviar el meu cognom i poder-lo escriure correctament.

Aquest n'és el meu record.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada