divendres, 8 de gener de 2010

Benvinguts al taller!


Obrir aquest blog és fruit d'un rampell, si els rampells poden portar gaire lluny ho descobrirem tu i jo alhora. Què m'ha fet prendre la decisió dràstica de canviar d'un fotolog molt modest i compartit a l'inici (on les actualitzacions no eren gaire regulars i els amics del qual a poc a poc havien anat abandonant els seus flogs per entrar al facebook) a un blog amb una línia temàtica (la creació literària) on tothom hi pot dir la seua?

Que se'm tanquessin les portes d'un altre blog de contes on havia col·laborat en dues ocasions perquè el meu conte nou fos considerat massa polític. No estic segura que la polèmica sigui negativa per a un blog però ara ho comprovaré jo totsoleta. Tingueu paciència, encara no sé ben bé com funciona aquesta eina, de moment vull compartir amb vosaltres el conte repudiat:

EL PERIPLE DE COLOM

Sempre s’havia dit que un tal Colom genovès, que de tant aventurer va decidir buscar una nova ruta per arribar a les Índies si es confirmava la teoria que la Terra era redona, havia «descobert» Amèrica. Però el progrés mai no ha deixat de fer de les seues i d’amargar els pobres científics obligant-los a revisar teories, apedaçant-les o postulant-ne de noves si no hi havia més remei.

A Colom, com a tants d’altres, li ha arribat la seua hora tot just començar el segle XXI, amb una gran alegria de les editorials que es dediquen a la venda d’enciclopèdies, aquells llibrots que no estem acostumats a renovar (i encara menys a consultar) gaire sovint. El cas és que la gesta del tal Cristòfol Colom fa aigües per tot arreu. Durant el segle passat ja hi havia hagut certes reticències a seguir anomenant el navegant «descobridor» d’un territori on ja hi vivia gent, amb una cultura i una identitat pròpies, que no necessitaven que ningú els situés al mapa com si la colonització aquella fos l’equivalent de les Olimpíades de Barcelona 1992. Però ha calgut que un nadiu del continent nou que, diguem-ne, va trobar Colom, ens alliçonés sobre la vertadera nacionalitat del cartògraf, un català de soca-rel d’aquells que per fer-se perdonar porten la identitat amagada i rebregada a la butxaca de l’abric. Mira que acabar fent-lo d’una ciutat portuària com Gènova, enemiga natural dels catalans!

Però de més verdes en maduren i ara que s’ha confirmat que la Terra no és més redona que un mapamundi desplegat ja veurem com ens les empescarem per donar cap mèrit a la gesta de Colom, que ja és mala sort que ara que sabem que és català no hagi descobert res que mereixi figurar a cap llibre d’història.

FOTOGRAFIA DE LUÍS SERRANO, com que no faig gaires fotos procuraré agafar-les d'un banc d'imatges.

5 comentaris:

  1. Moltes felicitats!
    Ja era hora que mostressis al tothom el teu talent literari!! Els de la web que t'han rebutjat el teu conte es donaran cops de cap contra la paret com bojos com l'èxit del blog sigui proporcional a la qualitat del contingut!

    Ptons!

    ResponElimina
  2. Lashed, moltes gràcies, això és un començament i encara no tinc gaires clares les limitacions i objectius del blog. Suposo que acabarà reflectint unes quantes de les meues passions i tan de bo hi acabés penjant relats meus, crítiques de llibres o citacions, comentaris d'obres de teatre o exposicions que he trobat interessants, coses que em rebenten, fragments de diari de viatge (em podria endur una llibreteta en blanc), ressenyes de conferències... i acabés sent una mena de diari o recull d'apunts que d'aquí uns anys m'agradarà llegir però que alhora puguin interessar altra gent. Pareix difícil :s Sobretot, m'agradaria que fos un blog viu, amb comentaris, aportacions i jo actualitzant regularment.

    ResponElimina
  3. En realitat, devia estar molt entufada, perquè el conte és més dolent que la carn de gos, però no el puc eliminar: fou la gènesi del blog.

    ResponElimina