De trasllat!

(Des del sofà, mentre el menut balla).
Ens traslladem! Al juliol, quan J. era al Japó, vaig començar a mirar pisos per comprar-ne un, a Barcelona o a Sant Cugat, on he viscut bona part de l'adolescència i la vida adulta. Al cap d'uns  pocs pisos (els d'Habitaclia que complien les condicions que buscàvem) i de moltes trucades, vaig veure que els pisos eren vells i en general estaven mal distribuïts. S'havien de comprar i reformar i això no entrava ni dins dels nostres plans i del pressupost. El pis que més em va agradar s'hauria quedat menut als cinc anys de L. No era una inversió per a tota la vida. A més, durant el primer trimestre d'embaràs J. no hi va ser i vaig pensar que amb la feina que té potser hauria de passar setmanes totsola amb un xiquet de mesos. Així que Sant Cugat va passar de ser una possibilitat a ser un lloc molt atractiu. Necessitàvem un determinat nombre d'habitacions, teníem un pressupost, unes característiques i sabíem a quina zona. A Sant Cugat seria un pis nou de trinca, que d'entrada no era el que jo tenia al cap. No ho veia una necessitat i en això no tinc manies. Així, després de contactar amb les constructores de la zona, un dia de juliol vaig agafar els ferrocarrils i amb ma mare vam dedicar tot el dia a visitar tots els pisos en construcció. Vam agafar catàlegs, mirar dates... El calendari era important perquè volíem que la tornada de l'hospital amb el petit L. fos a casa nostra i no ens haguéssim de traslladar amb un nadó. Va ser el meu gran projecte del juliol perquè normalment veig les coses clares, no em costa prendre decisions. En això soc intuïtiva i resolutiva i a J. li costa més. Però em va sorprendre. Vaig fer un vídeo i fotografies dels pisos, li vaig enviar tota la informació i vam decidir-nos pel mateix. Dos dies més tard el vaig reservar. Encara faltaven els diners. És més, un pis nou significa IVA.

Quan J. era aquí havíem anat a parlar amb la seua oficina del banc, que ens va oferir unes condicions molt poc atractives per a una hipoteca. Vaig demanar hora amb la meua oficina i també amb dues entitats bancàries més i informació a una associació de Sabadell que busca pisos i finançament del 100% per a les persones que ho sol·liciten, però en el nostre cas no valia perquè el pis ja l'havíem trobat. Vaig anar a negociar, sobretot amb dues entitats, i al final ens vam decantar per una i vam engegar els tràmits. La setmana en què era al Pirineu de vacances amb els pares i M., vaig baixar amb mon pare per signar el contracte de compravenda. Havíem fet el primer pagament i el pis estaria a finals d'octubre. Van ser unes setmanes complicades de gestions bancàries, equilibris monetaris i immobiliàries perquè ja era agost i en aquest país tot es paralitza.

El banc continuava demanant documents i jo em passava el dia gestionant-ho tot. A finals de setembre, amb J. aquí, ens van dir que aviat podríem reservar hora al notari per signar el préstec de la hipoteca i rebre el pis. Vaig acompanyar J. a veure'l en directe i ho vam fer a finals de mes i vam començar a gestionar la baixa del pis de lloguer. Ens mudem aquest octubre!! El 27 fem el trasllat (tot i que de moment només tenim l'alta de l'aigua). Era el mes que tenia més ple per feina; pensàvem que seria tot al novembre, però ens va bé estalviar un mes de lloguer a Barcelona (925 euros). J. s'ha ocupat de la major part de gestions: revisió del pis i informes del que han d'arreglar, alta de l'aigua, el gas i l'electricitat, neteja dels dos pisos, empresa de mudances. Ara empaqueto mentre ell és al pis nou per la neteja. La sorpresa que ens hem trobat ha estat que els del servei de postventa hauran de coordinar moltes obres al nostre pis perquè els acabats no són els que haurien de ser. Així que ara en fem el seguiment amb uns i altres.

Mentrestant, se m'havien acumulat les qüestions mèdiques. Ara vaig a l'obstetra un cop al mes, però havia de fer la prova del sucre la setmana passada (la vaig der dilluns) i hem de començar les classes de preparació per al part! Tot em fa il·lusió, tothom veu el pis com una feinada i ho és, però també una prioritat que il·lusiona. Ens hi emportarem tots els mobles i electrodomèstics que puguem. Quedaran mobles per comprar perquè és més gram i tenim l'habitació del menut pendent, però els primers mesos estarà amb nosaltres. Vam fer llista a Palacio del Bebé de Barcelona i amics i familiars poden comprar-li un detall en línia. Hem triat tot el que necessitarà els primers mesos. L'habitació ja veurem quan ens hi posem. També hem reservat una ecografia 5D pagant i una sessió de fotografies d'embaràs, que no hi ha manera que me'n faci! I mira que té càmera. Volem tenir el més important a punt abans de Nadal.