Cuina de Cap d'Any!

Safata d'estrena.

Abans que res: bon any a tothom! Una de les petites victòries personals de les quals estic orgullosa del 2017 és que ha augmentat el nombre de plats que puc cuinar. Això vol dir que he arrebossat per primera vegada (bullir, fregir i rostir eren l'únic que solia fer) i he afegit al meu repartori espaguetis a la bolonyesa (tot i que diria que ja no me'n recordo), la sopa plena (potser ja va ser del 2016), llenties, cigrons amb sobrassada, abadejo amb tomaca, risotto i ara les gambes amb all i julivert i fricandó de vedella. La nit de Cap d'Any és l'única festa d'aquestes dates que celebrem totsols. L'any passat ma mare es va oferir a fer-nos el càtering, però enguany vaig decidir que cuinaríem quelcom especial els dos. Hi havíem d'afegir un pastís especialitat de J., però ens hem passat el Nadal anant amunt i avall, d'Andorra al poble, així que ha estat difícil tenir a punt els ingredients (de totes maneres vam fer més menjar del compte).

La cassola, un dels regals de la llista de noces, també la vam estrenar. I el perniler. La fulleta de llorer, mama, ja no la vaig saber trobar (n'havíem tingut una).

El vint-i-u de desembre vaig anar a ca mos pares a dinar encabat de votar a Sant Cugat i vaig remenar els menús que ma mare ha cuinat per festes des del 2006 per triar els plats del nostre de Cap d'Any. Al final, vaig anotar tres receptes a la llibreta i diverses idees per a l'aperitiu. El menú va quedar així:

1. Aperitiu: pa sucat amb tomaca i pernil, torradetes de foie gras, farcellets de foie La Sirena, delícies de Camembert de La Sirena i bunyols d'abadejo (del mateix lloc). 

2. Llagostins al forn (al paquet hi deia Gambón Austral, també de La Sirena, però hi tenen més varietat i també de categories superiors).

3. Fricandó de jarret de vedella amb bolets.

4. Sorbet de llimona.

5. Bombons (tot i que vaig copiar la recepta del pastís de trufa que fa ma mare, J. va estar a punt de fer pastís de formatge i finalment vam optar pels Ferrero Rocher que ens havia regalat la iaia).

6. Raïm.

Per beure: aigua, xampany (a mi, si no són còctels, les begudes alcohòliques no m'agraden -cava, vi, cervesa-, així que vam estrenar la vaixella de sake i hi vaig brindar i brindar).

Amb les estovalles de mudar, que estrenàvem i que també es van embrutar.

Vam estar tres hores cuinant. Es va trencar un plat. Vaig enfarinar mitja cuina. Hi va haver una compra d'urgència dels darrers ingredients en diumenge. Vam començar a sopar unes dos hores més tard del previst i no sabíem com fer-ho perquè tot estigués alhora i nosaltres dutxats i arreglats. Però ens en vam sortir i va quedar boníssim. I n'estem molt orgullosos. (I aquesta nit podrem repetir de fricandó, perquè en sortiran dos plats més).

Vaig fer fotos de tot el procés, però estic segura que amb aquest resumet n'hi ha prou perquè us imagineu l'odissea. A veure si el 2018 aprenc a fer receptes noves.