Les invitacions! #3mesos

Amb les invitacions, n'hem tingut un fart. Les vam encarregar i pagar el 26 de març i, entre festes i altres qüestions, van arribar dijous passat (les meues). M'encanta com queden i ja les hem començat a repartir els dos junts. Com que J. serà fora un parell de setmanes, continuaré donant-ne jo, ell la donarà en mà a A. als EUA i la resta ja les he enviat per correu. Hem rebut un parell més de regals i ja tenim convidats confirmats. Un autocar els portarà des del poble. A partir de les preguntes de la gent, J. també ha començat a pensar en el seu vestit. Ja no queden gaires pàgines d'scrapbook buides.
Ara tenim la sensació que ja queda molt poquet perquè els mesos han passat volant. Els detalls de la casa han passat temporalment en un segon terme (ja fa unes quantes setmanes) i coincideix que, des de Nadal, els dos amb feines noves, treballem i treballem més hores que les de l'horari laboral estàndard i lluny de casa (sobretot jo, que vaig amb transport públic). Al maig començaré un segon curs de l'Ateneu i també tinc, una altra vegada, la prova d'avaluació que fan als substituts cada vegada que fa un mes que ets en un centre (durant els quatre primers mesos). Així mateix, organitzo el club de lectura de l'institut. Per sort, vam tenir Setmana Santa pel mig (sí, vacances pagades!) i vam fer una escapadeta a Nîmes, que ja teníem ganes de tenir temps per a nosaltres. Ens va fer pensar en els road trips perquè vam acabar arribant fins a Mònaco i vam fer en cotxe el circuit de la F1. De fet, vam anar visitant tota l'anomenada Costa blava, però, a part de Mònaco, el que ens va agradar més va ser la ciutat on vam fer dues nits. Nîmes és molt agradable, amb un llegat romà impressionant i ben cuidat (i explicat).

D'una banda, la incertesa acadèmica (que s'ha allargat) ha fet que hagués de renunciar a un parell de congressos que tenia programats aquest quadrimestre (una altra vegada). D'altra banda, com que un era al juliol, això fa que encari amb més tranquil·litat la recta final de preparatius, perquè les darreres setmanes tenim proves d'aliances, reunió amb el fotògraf i cites d'aquesta mena. Amb tot, ara estic de ple en l'organització d'aquest congrés sobre la recepció d'Ovidi, que se celebrarà a la Universitat de Bristol (Regne Unit) al setembre i m'han convidat a un altre congrés sobre el tema al desembre. 

Finalment, aquest mes d'abril ha estat molt especial perquè és el primer Sant Jordi que he estat a Catalunya des que vaig publicar Glopades de riu. No havia preparat res especial, però l'editorial em va convidar a signar-ne exemplars a la Rambla de Catalunya, 31-33. Hi vaig anar dues hores, tot i que em feia molt de respecte que no se m'atansés ningú. Al final, va ser el llibre més venut de la parada i es van exhaurir les Glopades que hi havia, encara que fos una publicació del 2015. En vaig sortir eufòric i J. i jo vam anar a celebrar-ho amb uns còctels que no van valdre gaire. Aquí teniu aquesta mena d'informe que no fa justícia de cap manera al que estem vivint, un temps dolç en què ens sentim molt ben acompanyats i afortunats de tenir-nos l'un a l'altre.

Comentaris

  1. Un mes molt atrafegat.
    Felicitats per als dos pel que esteu vivint !

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ara, el curset de la parròquia ben aviat.

      Elimina
  2. Anda y has cambiado tu foto de perfil también :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada