dissabte, 28 de gener de 2017

Pretèrit indefinit?

A poc a poc, tot apuntava a la conclusió del període de transició cap a la vida nova a Barcelona: ja queden menys mobles per tenir el pis (de lloguer) complet (aquesta setmana hem anat a buscar la tauleta del menjador, que ens regala la iaia P. i que fa joc amb la del rebedor); a la planta dels diners han parat de sortir-li bolets grisosos i ha crescut una mica, potser perquè torno a tenir ingressos, amb la feina a l'institut, que de moment es va allargant, encara que el cap de setmana se'm faci curtíssim per descansar del trot encara inicial; també he començat com a professora al curs de l'Ateneu, que em fa moltíssima il·lusió (dilluns els alumnes faran el primer lliurament); avancem (amb menys temps) els preparatius del casament (aquesta setmana ma mare m'ha acompanyat a entrevistar-me amb la florista, he demanat un pressupost per a la lluna de mel nou per poder-lo comparar amb el que ens van enviar per a l'octubre (dubtem entre agost i octubre, perquè no sabem ben bé com serà la nostra situació laboral, però la persona de l'agència que més ens va agradar aquest mes no ha estat gaire a l'oficina i va tot més lent del que voldríem) i ja em crec que la primera part del projecte de recerca postdoctoral està conclosa. De fet, a la casa que tant m'agrada ja no hi puc passar tantes hores i aprofito un dissabte com aquest, de tranquil·litat, per no pensar en obligacions laborals.

Però els canvis grossos no paren de succeir-se. Comptem que el mes que ve J. s'incorporarà en una feina nova que li demanarà viatjar durant setmanes, principalment per Europa, tot i que tornarà a casa nostra els caps de setmana. És la notícia que ell estava esperant, tot i que no pensàvem que impliqués tant de trot. Ens fa respecte; d'entrada, a ell més, però a mi em costa pair totes aquestes novetats en tan poc temps, concentrada com estic en la feina nova, que és un repte (com dic als companys que s'estranyen que hagi estat professora a la universitat i ara en sigui a l'institut) i de la qual espero aprendre molt (i ensenyar tant com pugui) mentre continuo amb els meus projectes (com el guió). Es fa estrany pensar que dues setmanes enrere jo no tenia cap feina assegurada i que quedar amb els amics d'aquí es feia natural. Anit va ser el primer dia que vaig tornar a agafar l'scrapbook i el vaig reprendre. Quan vaig comprar la llibreta i els materials, ho vaig fer pensant en el temps lliure que deuria tenir fins que em cridessin. Em va agafar amb moltes ganes i confio treure el màxim profit d'aquesta experiència, tant si acaba sent una trajectòria llarga com si no n'és.

3 comentaris:

  1. Cada setmana hi ha novetats i de les grosses!
    Endavant amb les dues feines noves.
    Gaudeix de l'experiència
    :)

    ResponElimina
  2. ¿Aún sigues en el instituto?? Yo pensaba que ya habrías terminado.

    Yo también tengo novedades!! ;)

    ResponElimina
  3. Se ha ido alargando y como pluriempleada, no es fácil gestionarlo todo. Quiero saberlas :O

    ResponElimina