Grans reptes i petites victòries

Us escric breument perquè avui s'acaba la primera setmana de substitucions a l'institut públic (d'alta complexitat) que em van assignar la setmana passada. El primer dia va ser duríssim. Vaig concentrar-me en el dia a dia, en superar l'endemà i després l'altre i l'altre. M'havia convertit en la substituta i tot indicava que la baixa no duraria gaire. Però continuaré tota la setmana que ve i m'ho han comunicat precisament un dia en què ja he collit fruits, en què els alumnes em comencen a conèixer de la mateixa manera que jo començo a conèixer-los a ells. I puc ensenyar, que ja sabeu que és una de les meues vocacions. L'horari, però, roman igual: em llevo a les cinc (jo, au nocturna) i dino a les cinc de la tarda. M'ha tocat el municipi més llunyà dels que havia seleccionat. Els primers dies, em costava engolir un dinar complet i un dia, amb la preparació de les classes, vaig oblidar sopar i J. tampoc no va tenir gana. Però això va ser al començament de la setmana (i dimarts vam tenir tast de postres per al casament, tot i que n'haurem de pagar un segon, perquè no hem coincidit els dos en la mateixa tria). La gana ja ha tornat del tot, encara que estigui exhausta d'una setmana plena de feina + reunions de la meua antica no-feina per tancar coses del projecte + el tast. Espero anar més tranquil·la a partir d'ara. I dilluns em fa una il·lusió tremenda començar a impartir un curs a l'Ateneu! L'scrapbook es mor de fàstic, però la planteta dels diners ha crescut un dit, aquesta setmana!

Comentaris

  1. Enhorabuena por la primera semana y a por la segunda!! Me alegro de que cada vez se te haga más fácil la tarea.

    jajaja sabes que yo ahora me he vuelto más nocturna. Fran llega muy tarde del trabajo y por esperarlo, me ha cambiado el sueño. Aunque no llego a tus horarios de Boston aún, algunas veces no puedo esperar y me quedo dormida antes.

    ResponElimina
  2. Vaya, se me ha borrado mi propio comentario. ¡Muchísimas gracias, Amelia! Poquito a poco. Por ahora ha ido aumentando la sensación de que los alumnos aprenden y que les gusta hacerlo, aunque a veces me sorprenda de lo que acaba funcionando y lo que no. Desgraciadamente, no he podido ir a la cama antes de los acostumbrado, puesto que tenía clases que preparar y citas pendientes de antes de que me dieran el trabajo. Además, cuando acabo de comer a las cinco, necesito desconectar un rato antes de volver al ataque. Me has descolocado con tu nuevo horario. Yo ahora me levanto mucho antes que J.

    ResponElimina
  3. Quins canvis de feina.
    Que vagi molt bé la segona setmana.
    A veure si es comporten i no prenen mal
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui m'ha passat un estri volant pel costat de l'orella... Però no ha estat una mala jornada laboral i una tarda perfecta de preparatius amb tu (el ram). A l'escola fa anys estudiàvem la descoberta de l'oci i ara diuen que som la generació de les experiències (i, amb tantes opcions per a tot, gaudir del procés, dels processos, és un plus.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada