Grans reptes i petites victòries

Us escric breument perquè avui s'acaba la primera setmana de substitucions a l'institut públic (d'alta complexitat) que em van assignar la setmana passada. El primer dia va ser duríssim. Vaig concentrar-me en el dia a dia, en superar l'endemà i després l'altre i l'altre. M'havia convertit en la substituta i tot indicava que la baixa no duraria gaire. Però continuaré tota la setmana que ve i m'ho han comunicat precisament un dia en què ja he collit fruits, en què els alumnes em comencen a conèixer de la mateixa manera que jo començo a conèixer-los a ells. I puc ensenyar, que ja sabeu que és una de les meues vocacions. L'horari, però, roman igual: em llevo a les cinc (jo, au nocturna) i dino a les cinc de la tarda. M'ha tocat el municipi més llunyà dels que havia seleccionat. Els primers dies, em costava engolir un dinar complet i un dia, amb la preparació de les classes, vaig oblidar sopar i J. tampoc no va tenir gana. Però això va ser al començament de la setmana (i dimarts vam tenir tast de postres per al casament, tot i que n'haurem de pagar un segon, perquè no hem coincidit els dos en la mateixa tria). La gana ja ha tornat del tot, encara que estigui exhausta d'una setmana plena de feina + reunions de la meua antica no-feina per tancar coses del projecte + el tast. Espero anar més tranquil·la a partir d'ara. I dilluns em fa una il·lusió tremenda començar a impartir un curs a l'Ateneu! L'scrapbook es mor de fàstic, però la planteta dels diners ha crescut un dit, aquesta setmana!