divendres, 23 de desembre de 2016

Detalls de la vida junts i cap al 2017!

Un detall del meu escriptori. La postal és un dels regalets que ens hem fet per Advent (no hem estat gaire constants, però).
L'he de perfeccionar, però la sopa plena (bé, estava buida) i el brou eren al lot de Nadal que ens va tocar al supermercat del barri. Me'n sento orgullosa. L'he fet avui, que m'he aixecat tard.



I ja tenim quatre plantetes! Jo que fins ara no n'havia volgut mai.
J. té fotos millors, però amb el mòbil nou encara no m'aclareixo. Corona de fusta per a la porta, arbre de Nadal, (el tronc serà al poble), un ren i un Pare Noel,... No ens hem estat de res! Volem anar decorant l'arbre cada any amb boles noves. Vam xalar molt decorant-lo. És una d'aquelles tradicions que quan ets menut t'encisen: ma germana i jo penjant-hi boles, trencant-ne, enfilant perquè els angeletes ja no tenien fil per penjar-los, comprant decoració arreu del món... però arriba un moment en què, si no fos pels pares, fa peresa i ara ens hi tornem a entusiasmar junts. Aquestes seran les primeres festes que passarem el dia de Nadal junts.

Els que em seguiu per Facebook ja ho sabeu, ens ha tocat el lot de Nadal de Bonpreu del supermercat del barri!

El pessebre que em va pintar la iaia, que ha quedat preciós. El tenim al rebedor.

Vam anar a la Fira de Santa Llúcia, després de molt de temps. També hi vam comprar fato.

Aquell dia, a més de berenar uns batuts i anar a sopar a un restaurant argentí (el primer) a Castelldefels amb uns amics de J. i encarregar un brunch a domicili, vam treure el cap al pessebre de Barcelona. Aquesta bola, la de l'Home dels Nassos, va ser la que la que em va agradar més (i sé que ha estat polèmic). També un havia un arbre (que em va parèixer menut i prescindible, en un racó de la plaça. Encabat vaig recordar que un dels de Boston és el més gros dels EUA, fins i tot més que el del Rockefeller de Nova York).

Vam comprar dos gerros al mercat de Nadal del Mercantic de Sant Cugat i els posarem a les lleixes del menjador de damunt de la TV, que J. muntarà aviat i que ens ha regalat la iaia.

També hem començat un pessebre que volem ampliar cada any a la Fira de Santa Llúcia. Hem començat pel Naixement, és clar, i l'any que ve comprarem la coveta i potser algun pastoret. Tenim anotada la mida, la col·lecció i la parada. A mi em va molta gràcia això d'anar-ho ampliant any rere any.

Una imatge del Mercantic. De fet, vam reconèixer-hi l'artesà dels mobles del rebedor que ens va regalar M. També hi vam fer unes creps. Jo acabava de tornar de Bèlgica d'un congrés i hi havia vist un mercat de Nadal d'aquells amb vi calent i salsitxes amb pataca i altres vindes dins d'una olla, però era en una ciutat universitària, molt menudet i poc representatiu, i no vaig poder fer gens de turisme, tot i que no era la meua intenció.
Recordeu Ponyo, la sireneta de la pel·lícula japonesa que J. em va enviar als EUA per fer-me companyia el primer any? No me la vaig poder tornar a endur, però unes setmanes més tard, va trucar a la porta (sense l'arruga que se li havia fet a la estatunidenca) i aquí em fa agafar la flassada nova.

3 comentaris:

  1. ¿qué es fato?

    Muy bonitas las decoraciones y las nuevas tradiciones, incluida la de cocinar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. "fato" es "cosas", en general. Puede ser comida... ¡me alegro de que te gusten! La tradición que no cambia nunca és la de levantarnos tarde. :D

      Elimina
    2. Ah! No sé por qué el traductor no lo ha traducido y no sabía que podía ser...

      Jajaja esa me la podía imaginar ¿y la de acostarte tarde?

      Elimina