De bo de bo

Tenia ganes de tornar-vos a escriure, però aquest cap de setmana he estat al poble i l'aplicació del mòbil ja no em funciona (a poc a poc, em van fallant totes, la del DIEC2, la que utilitzava per llegir còmics, la que em permetia escriure al blog fos on fos...). Paciència, no tanta com la d'E., tot sigui dit (veg. http://unpuntaldhercules.blogspot.com.es/2016/10/els-metodes-marroquins-de-no-resolucio.html). Això sí, ja tenia ganes de veure els iaios i, a més, també he passat més estones amb mons pares, que a ma mare encara la vaig veient regularment quan anem a Sant Cugat, però mon pare encara no és a casa quan J. plega de la feina i em passa a buscar. I no ho vull deixar per a més endavant perquè J. m'ha preparat una escapada al Pirineu, el regal (endarrerit) del meu trentè aniversari.

De bo de bo. Sí, potser més i tot que quan vaig encarregar el vestit de núvia, perquè encara quedava un fotimer de temps i tothom em deia que anava molt ràpid. Però ara només queden nou mesos i es veu que als nou, ja hi ha moltes tasques que, segons el cronograma personalitzat de Bodas.net, ja hauríem d'haver fet. Nosaltres que anem moblant el pis a poc a poc mentre ens preocupem de la carrera professional, un cop vam tenir l'església i el restaurant, vam deixar que baixés posicions a l'escala de prioritats. Per això quan la setmana passada, després d'haver escrit el blog, se'm va ocórrer tornar a entrar al web de casaments, em va sortir una alerta que deia: "ja feu tard per a les tasques:" seguit d'una enumeració llarguíssima i un consell amistós "no deixeu que s'acumulin". Així que, de cop, vaig recordar les paraules dels amics que deien que muntar un casament era feina i que, sobretot, requeria moltes habilitats de negociació, perquè es tracta de la unió de dos mons, com a mínim. I vaig tenir la sensació que sí, que ara va de de bo de bo, que ja no ens calen excuses per dedicar-hi temps i xalar amb la preparació del gran dia tal com ens l'hem imaginat (o millor, que sempre espero sorpreses agradables).

Vaig posar fil a l'agulla:

1. El restaurant havia enviat a tots els nuvis de l'any 2017 (els casaments també funcionen com els cursos escolars i, al setembre, comencen a pensar en els de l'any que ve, actualitzen menús, treuen vestits) el menú, les fotografies perquè triéssim les dues alternatives per plat que volem degustar, entre setmana i en un horari concret, els preus de les diferents opcions, els extres... Tant els pares de J. com la meua família volien anar al tast (que no inclou l'aperitiu), tot i que al lloc que hem escollit només és de franc per als nuvis. Al final, però, com que mons pares i ma germana treballen, només s'ho podrà combinar mon pare (creuem els dits). La documentació que ens van enviar era fragmentada i la vaig haver d'anar acarant amb els fulls impresos que ja tenia del juliol per treure'n l'entrellat. Entre salses, opcions i dubtes, vaig acabar emplenant la fitxa, consensuant la data que ens anava millor a tots i escrivint un correu amb molts de dubtes que teníem per al restaurant. Ells ens havien dit que a l'octubre es posaria en contacte amb nosaltres un organitzador de casaments personalitzat que ens ajudaria i per això estàvem confiats, però, al final, n'he agafat les regnes perquè hem aclarit que s'ocupa de tots els casaments alhora i, de moment, ens ha reenviat a tots aquest correu i un d'un Fotomaton, que hem descartat. De totes maneres, hi vaig trucar per acabar d'aclarir si teníem la cita reservada i va ser molt amable. El 24 de novembre tenim previst el tast per a cinc persones! Encara hem de decidir què ens agrada més, però ja tenim les idees força clares, tots plegats.

2. El menú inclou, pel preu que ja ens van dir, pastissos menuts de postre, però jo tenia al cap la idea del pastís de pisos i vull que m'expliquin bé com és l'estructura de l'opció nova, com queda, tastar les dues opcions que a J. i a mi ens han agradat i valorar els preus dels pastissos de pisos i les formes. El restaurant ens ha recomanat, si optem per això, una pastissera a la qual vaig trucar de seguida. Hi tenim hora a primers de novembre per parlar-hi. Així podrem decidir ben informats.

3. El fotògraf!! És una obvietat, però no se'm va acudir que el nostre casament és un dissabte del mes de juliol (temporada alta, altíssima) i que el fotògraf hauria d'estar lliure per a nosaltres tot el dia. Ni m'havia passat pel cap. Al nostre restaurant treballen amb tres fotògrafs i, tot i que en pots contractar un altre, d'una banda ja inclouen l'àpat dels que normalment treballen allí i, de l'altra, són els que coneixen millor la finca, de manera que ens estalviem temps de fotografies (un tema que ens amoïna perquè, per experiència, sabem que el temps que els convidats esperen els nuvis i el dinar (en el nostre cas és un casament de dia) es fa llarg. Ja vam mirar que no ens haguéssim de desplaçar; és a dir, les fotografies seran al monestir de Sant Cugat, on ens casem, i al restaurant. Però, tot i així, vol temps i volem treure profit dels llocs que hem triat. 

Quan vam anar a veure el mas, hi havia tres àlbums a la tauleta de recepció. N'hi va haver un que ens va cridar l'atenció als dos perquè els nuvis n'eren els protagonistes, no els efectes de llum ni les difuminacions. Es veien naturals, espontanis i gens forçats. Teníem clar a qui trucaríem. Així que, la setmana passada, vaig entrar al web del fotògraf, ens vaig presentar, li vaig dir per què l'havíem triat i que ens agradaria conèixer-lo i em va trucar aquella tarda. Vam xerrar i vam parlar de les diverse opcions. Li vaig explicar que volíem fotografies, però que no teníem clar si també vídeo. Encabat, em va enviar diversos pressupostos. Vaig trucar amb amics que s'havien casat fa poc, meus i de J., per comparar preus, per demanar opinions sobre el vídeo. Ho vaig parlar amb la família. Vaig preguntar al fòrum de Bodas.net i es veu que vaig pujar de "núvia novella" a "núvia primerenca" en poques hores. Hi ha categories! Quan m'hi poso, m'hi poso de debò, ja ho sabeu els que em coneixeu. Dijous vam demanar hora per parlar amb el fotògraf i, quan va arribar el dia, ja estava gairebé convençuda que només volia un àlbum de fotografies, que m'estimava més que invertíssim en altres detalls del casament, que els àlbums jo encara els gasto en paper i els miro i remiro, però el vídeo no el miraríem tant. De totes maneres, volia veure-ho tot.

Hi vam anar. Ens hi vam estar dues hores i dos quarts. Les opcions són inacabables. Tenien dues ofertes que inclouen més. Ens van atendre sense pressa; molt atent. En resum: els àlbums del casament (tret que contractis, d'una en una, pàgines extra, són 30 pàgines, 35 si fas pre- o postboda, conceptes nous). Ara que estem acostumats a fer moltes fotos (i jo hi tinc la mà trencada, enganxant àlbums amb les imatges seleccionades), trenta pàgines ens va semblar que no són prou per transmetre el record d'aquell dia. A més, hi havia poc espai per als convidats i per a la família (aquí vaig aprofitar per aclarir que al nostre àlbum, pares, germana, iaios, cosins i padrins hi han de tenir més importància, encara que faci antic, es veu). En canvi, al vídeo, que són màxim 35 minuts, hi caben molts instants, hi veus l'expressió del somriure, les imatges de l'aperitiu (que no incloïen els àlbums, perquè la gent hi surt amb la boca oberta), hi escoltes discursos. Hi cap molt més i hi havia un apartat amb totes les fotografies (sense seleccionar) del casament. Acabem d'ingressar la paga i senyal i hem reservat tant vídeo com àlbum. Ens inclouran dos àlbums més, més menuts, per als pares. Poden incloure-hi els originals sense marques d'aigua del fotògraf o post-boda. Hi hem de pensar. Era una de les ofertes. Hem descartat drons, vídeo in situ (és una novetat: graven una cançó amb diverses imatges del casament, el munten al moment, el projecten abans del ball), preboda (hi ha molts retratistes que ho inclouen als seus paquets per al casament perquè així, uns dies abans, coneixen els nuvis i els fan fotografies professionals, en diferents posicions i per veure què funciona, en diferents indrets; ja sabeu que també estan de moda els àlbums de la dona embarassada amb el pare de la criatura i queden molt bonics, també) i segurament hi inclourem postboda perquè és una possibilitat fer-ho pel mateix preu de l'oferta: redueix el temps que no podem dedicar als convidats perquè s'acaben de fer les fotografies al mas, dels nuvis sols, un altre dia i hi afegeixes altres fotografies, a la platja, per exemple. Serà divertit, tot i que t'has de tornar a pentinar, segurament. Sobretot, volem estar per la gent.

Paga i senyal feta.

4. Tot i que encara no hem convidat (tret de les poques persones que han rebut el collage perquè reservessin la data perquè viuen lluny o són família intimíssima), vaig anar fent agenda i començant a quedar amb amics per deixar caure la data i que ho tinguessin present.

5. Hi haurà un autocar des del poble, amb parada a Tortosa, a Sant Cugat: monestir i, després, al restaurant. Estem mirant si pot parar al nostre carrer per tenir els iaios als preparatius de casa la núvia. Jo sortiré de casa mons pares i J. dels seus i el fotògraf serà als dos domicilis. Confesso que em feia gràcia que al final J. es decantés per casa nostra per posar l'aixovar arreu, de festa. Segur que igual ho farem.

6. Ja hem buscat com substituir els puros i l'altre detall.

7. He triat les quatre lectures que m'agraden més per a la cerimònia religiosa (la curta). Falta l'opinió de J., però no hi ha manera. He fet una llista de dubtes per tractar amb mossèn B.

8. Vaig concertar hora amb el capellà del poble perquè em fes la fe baptismal completa. Ahir vaig anar a missa i vaig passar a buscar-la. Avui l'hem dut (mon iaio) a legalitzar al Bisbat de Tortosa, però no saben si ho han fet bé (i l'hi han tingut tot el matí). Un cop la tingui, la duré a la parròquia de Sant Cugat i esbrinaré quan comencen les sessions prematrimonials. 

En marxa, doncs!