diumenge, 16 d’octubre de 2016

Això avança: PREPARATIUS

Ara sí. Per fi, quan miro enrere, veig que aquests mesos que m'han passat volant hem fet un munt de coses, com hem avançat.

L'endemà d'arribar a Catalunya vaig visitar amb J. el primer restaurant amb els quals havia contactat per al casament. J. ja havia demanat data per a la cerimònia religiosa (sóc creient) i al cap d'un dia teníem una entrevista amb el meu restaurant preferit. Després d'una cerca exhaustiva per internet, vaig acabar triant una llista final de tres restaurants. Un va quedar fora a causa del nombre de convidats. No ens va costar gaire decidir-nos pel lloc on, només arribar, ja em vaig sentir una núvia. De sobte, les sensacions que havia anat vivint des de la distància, sense ell i sense la família, es van fer ben tangibles. Però em vaig enamorar de la sala que no estava lliure per a la data que teníem la missa, així que a la tarda vaig córrer a demanar un canvi a la parròquia. Quedava un any exacte per al gran dia. El cap de setmana, a Tivenys, a la tercera celebració del meu trentè aniversari, la vam anunciar a la meua família més íntima i, unes setmanes més tard, en una barbacoa, a la del J.

Fins aleshores, ens havia servit molt seguir els passos de planificació del casament pautats per Bodas.net: https://www.bodas.net/.

El dilluns següent vam començar la setmana intensa de buscar pisos a Barcelona. El pressupost el teníem clar, J. havia buscat pis uns mesos abans sense èxit i sabíem què hi havia al mercat (tot i que la bombolla s'havia continuat inflant i aquelles setmanes va ser notícia, el fet que jo estigués present facilitava el procés) i les característiques que havia de tenir el pis de lloguer. Estàvem entre Barcelona i Sant Cugat, on he viscut molts anys, hi són mons pares i hi treballa J., tot i que jo sempre havia volgut experimentar això de viure a Barcelona. Aquell dijous vam trobar dos pisos que complien les característiques que buscàvem i, com en un malson que havia tingut a Somerville, cadascú optava per un de diferent. El divendres següent, just abans que la immobiliària marxés de vacances, vam anar a signar el contracte del pis que m'havia encisat. Hi estem molt a gust, està ben situat i tenim tot el que necessitem a prop. A més, els caps de setmana estem fent activitats que, com a estudiants, sempre deixàvem per a més endavant, quan tinguéssim menys feina. 

Com ho vam fer? J. va agafar dues setmanes de vacances. A Sant Cugat vam recórrer a les immobiliàries, tot i que hi ha menys moviment de pisos. Vam fer córrer que en buscàvem un a través de les xarxes socials. I, sobretot, el que va funcionar van ser les aplicacions de mòbil com Habitaclia, la meua preferida. Després, la plaça d'aparcament.

Demanàvem cita en línia, ens trucàvem (cada immobiliària n'ensenya un a molta gent cada una, en general, de manera que, si el preu és acceptable en relació al mercat, no triga gaire a vendre's), reservàvem cita amb una immobiliària, la següent i l'altra... de manera que poguéssim veure uns quants pisos en un sol dia. No van ser gaires perquè seleccionàvem bé el que buscàvem. (Compte amb les gangues que són estafes). Els costos de la immobiliària són molt més elevats del que havíem previst. El pis és de tres habitacions i menjador, el que buscàvem. No tenia mobles i electrodomèstics. I això ho he fet per primera vegada: moblar el pis. Encara ho estem fent i representa una inversió de temps molt més alta del que esperàvem, però el resultat val la pena i ens hi sentim molt còmodes. Per fi tinc els meus mobles, al nostre gust. Quant a marques de baix cost: Ikea és la que té més bon servei, però no ens en vam fiar per al llit, matalàs ni sofà. Hem usat també Dicoro (ho has d'anar a buscar al magatzem quan tenen el producte, tret que paguis uns 20 euros amb muntatge) i, també similar, Conforama (es van deixar cargols en un dels paquets). També vam visitar carrers o barris sencers de mobles/sofàs i vam aconseguir un escriptori de segona mà per quaranta euros a través de l'amiga d'un amic que es mudava. Penseu també en els costos del parament de la llar. Afortunadament, jo ja partia d'un bon eixovar. 

A l'agost es poden reservar mobles, però no comencen a preparar-ho fins al setembre. El sofà havia d'arribar a l'octubre. Tenia temps fins al quinze. Hores de fer encaixar horaris, que et portin i t'instal·lin electrodomèstiques, compres de cortines en línia, tècnics del telèfon, canvi de panys... Sort que J. és un manetes.

Quan va començar el setembre, encara havíem de rebre molts de mobles, però tot es va desaccelerar, perquè teníem més feina i compromisos (en el meu cas, congressos, fires del llibre, viatges, actes acadèmics, encara que no deixés de pensar en una feina remunerada per cobrir despeses). També féiem viatges a casa dels pares respectius per agafar roba, llibres... Encara no ho tenim tot, però no ens queda gaire espai d'emmagatzematge, ja. Així que s'haurà de prioritzar. Aquesta setmana J. va organitzar el sant de la futura sogra a casa i va requerir un bon desplegament de forces.

M'adono que tothom se sorprèn quan sap que vaig fer certs passos amb tanta antelació, però el cas és que al setembre vaig anar amb la família a una botiga i, gairebé sense creure'ns-ho del ràpid que va anar, ja tenia el vestit encarregat! Em pregunten si ho vaig saber a primera vista. No. No és el que jo havia triat abans d'entrar als vestidors, però la persona que m'atenia em va anar escoltant i em va fer una proposta que després no em volia llevar. No donaré pistes, perquè J. no sap res de res del vestit ni d'on vam anar ni de què em vaig emprovar o què m'agradava. No sap ni si és de color. Així que no feu preguntes sobre aquest tema! M'alegro que encara quedin les proves del vestit (que vaig demanar una mica més gros, perquè els EUA sempre m'aprimen i sóc previsora, a estretir ja hi seríem a temps), perquè vull gaudir-ne una mica més. Em recordo del procés del vestit de la comunió...

Esperàvem l'octubre amb moltes ganes, també perquè jo sabia que començaria amb un ritme més pausat per a mi, encara que J. ha començat dos màsters alhora! L'octubre era el mes en què havia d'arribar el sofà -tant important per a J., malgrat que ha fet augmentar l'estona de TV- (i ho va fer abans del que pensàvem) i també el mes en què ens havien de contactar per concertar el tast del menú al restaurant. Com que trigaven i jo tenia ganes de tornar a tenir el sentiment dels preparatius, vam preparar un collage per als més íntims, perquè reservessin la data del convit (els americans en diuen Save the date i és tradició seua). També ho vam enviar als amics que vindrien, si poden, de lluny. Va ser divertit remenar fotografies antigues. Ens vam conèixer el 2005 i vam començar a sortir al gener de 2008. Aquest cap de setmanes hem organitzat el tast, que seria cap al final de novembre i he parlat amb el capellà del poble perquè em prepari la fe baptismal, que encabat hauré de dur al bisbat de Tortosa perquè la legalitzin. Em pregunto quan ens trucaran per a les quatre sessions del curset prematrimonial. També hem començat a pensar en destinacions per a la lluna de mel i he trucat per valorar diverses opcions per al pastís.

Tenia ganes de documentar-ne el procés i de dir-vos com ens n'anem sortint i quins recursos ens ajuden, però no he tingut temps de posar-m'hi ni de fer res més ordenat. També volíem anar a una fira de nuvis, però no vam trobar el moment. Vam pensar que seria divertit, una vegada a la vida i ens hi havíem inscrit, però ha estat difícil de combinar.

Aquest mes també he assistit a les primeres reunions per a la feina que, si les matrícules van bé, hauria de començar al gener: http://cursos.campusdescriptura.com/CA/professors/157/Gemma-pellissa De moment, encara treballo amb l'encàrrec editorial, que se m'ha allargat una mica.

Us deixo, també, l'entrevista que em van fer a través de Facebook l'altre dia: http://www.versos.cat/entrevista/4115/la-infancia-te-un-gran-pes-a-la-meua-obra

Què, voleu acompanyar-nos en aquesta nova aventura?

9 comentaris:

  1. Enhorabona per tot el que ja heu fet!
    Seguiu gaudint cada preparatiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com pots adonar-te'n tan ràpid? T'avisa el Google? Gràcies!! Ho procurem!

      Elimina
  2. ¿Y qué tal de anfitriona de eventos?? ¿Cocinaste?

    De viaje de novios te recomiendo Tokio ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaj No te alejas de lo que pensamos...
      ¿Cocinar? :D :D

      Elimina
    2. Vaya ya te hacía yo en la cocina con mandil y todo ;)

      Pues ya te daré algunas recomendaciones...

      Elimina
    3. Voy a cocinar pronto como anfitriona de verdad. ;p Voy a organizar la Castanyada en nuestra casa y, si puedo, cuelgo los detalles. De hecho, hoy estoy organizativa, puesto que, con la agenda en mano, he empezado a planear quedadas con amigos. Así aprovecho socialmente estos meses sin un horario laboral, que no quiero dejar mi faceta más sociable de lado. ^^ Cosas que aprendes por el mundo.

      Elimina
    4. jajajaj ya veo... eso está bien, no hay que olvidar lo aprendido ;)

      Elimina
  3. És un període emocionant... Tinc molta curiositat pels detalls!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així sí que tinc ganes de contar-los!! I el mes que ve espero acompanyar ma mare a mirar roba per a ella!

      Elimina