Vacances: costa Amalfitana!

Foto de Gloria Andreu

Suposo que no hauria de confessar-ho publicament, però les guies de viatges (dins dels paràmetres estrictament comercials del gènere) m'extasien. M'encanta la preparació del viatge, imaginar-me llocs que un dia m'agradaria visitar i dels quals, sovint, en tinc una idea prèvia esbiaixada, com els medievals que viatjaven a Orient, a les terres del Preste Joan. Ahir vam passar la tarda a la que penso que deu ser la millor botiga de viatges de Barcelona, l'Altaïr, i vam fullejar guies d'Escòcia (on un dia ens agradaria viatjar junts, ell per ensenyar-me aquesta segona pàtria mítica on de menut passava els estius; jo per descobrir un país nou, que imagino ple de llacs, castells, gaites, el monstre del llac Ness, fresqueta i patriotes), d'Anglaterra (que algun dia m'agradaria recórrer, ja que només en conec Londres, Cambidge, Canterbury, Eastbourne, Hampton Court i Brighton) i els Estats Units (Los Angeles, San Francisco, Nova York, que espero visitar al gener). Hi vam passar una bona estona.

Divendres començo les vacances i divendres ens n'anem a la costa Amalfitana, de platgeta. Hi vaig amb la família, així que la programació del viatge consisteix en molt de relax (estarem al preciós poble de Positano) a la platja i possibles visites a Nàpols, Pompeia i excursió en barca a l'illa de Capri. Tot i que un italià ens ha temptat amb moltes propostes ^^ (pares difícils de convèner, malgrat tot! A veure si hi ha sort i...).

Em començo a acostumar a escriure al blog perquè em penso que m'agradarà rellegir aquestes coses més endavant. De moment, encara queda feina per a fer [avui no he avançat gaire, era el 50è aniversari de mon pare i li hem regalat, entre d'altres coses, un arbre, perquè el planti, una de les coses que s'han de fer a la vida a més de tenir fills (feta) i esscriure un llibre (al 60è?)], reunions per a assistir i classes per a preparar.

P.S. Se m'ha tornat boig i no em deixa tornar a carregar la foto que he esborrat per error.