El 29 de juliol de 2017

Si m'agafa amb ganes, més endavant aniré penjant uns quants dels detalls dels preparatius del casament com alguns m'heu demanat, perquè penso que pot ser útil a altres persones, però de moment estic en una fase en què ensomnio desperta en aquell dia i no us podeu imaginar quantes vegades he arribat a mirar els vídeos que els convidats van fer del ball dels nuvis, que havíem assajat abans. Com que jo no he ballat en ma vida ni a les discoteques i no n'havíem dit res a ningú, va ser una sorpresa majúscula per a tothom. Ara només vull compartir uns pensaments sobre aquell dia.

Dissabte va ser un dia que encara estic paint. Les emocions, com va anar tot, veure de fora el que has peparat amb tant de temps i il·lusió, com els convidats venen a xalar, se'n senten partícips i t'omplen encara més de goig, volen compartir aquest dia amb tu. Mon iaio fa temps que està molt malalt, però va poder venir i estaven els quatre asseguts a primera fila, fet que em va fer emocionar en girar-me i veure'ls (sense ulleres) just abans del moment "sí, ho vull" (i moquejar), amb els pares. L'abraçada quan li vaig donar el ram a ma germana. Ma mare ajudant-me a posar el vestit (inicialment, també em va ficar les sabates al peu que no era). Mon pare acompanyant-me a l'altar. Ballar amb mon padrí. J., quan em va veure arribar a l'altar, que no parava de repetir que anava tan i tan guapa i que l'encisava el vestit i la coa. Com va dir-me que m'estimaria tota la vida, tan serè i ferm. Veure'l radiant, allí i ara en remirar les fotos i el ball (el fotògraf encara trigarà mesos a tenir-les, però els convidats s'han animat a compartir-les per l'aplicació Wedshoots, que vam incloure a la invitació i al cartell de benvinguda). Així, alguns hem viscut el casament més d'una vegada. I l'scrapbook està complet des de fa més d'una setmana.

El meu rellotge intern s'ha aturat al 29. Sé que és agost, però, tret d'anar ahir al Registre Civil de Sant Cugat a lliurar la documentació del casament per l'església, no he fet "res de profit". Atresoro els moments viscuts i els que han vingut després. La nit de noces i els dies que han seguit. El moment en què J. em va alçar en braços per travessar casa nostra el dia 30. Ell va haver de tornar a treballar ahir i marxarem de lluna de mel a l'octubre, perquè és més bona època per visitar el Japó i anar a les Maldives. I perquè això ho he après dels meus amics americans: no cal que te n'hi vagis de seguida, tria el moment que us vagi millor (tot i que en tinc moltes ganes i no volia deixar passar gaire temps). Volem veure el Japó a la tardor, amb les fulles seques. I m'alegro de no haver hagut d'estar pendent del viatge a més de la feinada del casament, perquè vam tenir preparatius fins al darrer dia. 

Fins i tot abocar aquests pensaments costa, perquè encara no puc endreçar ni el meu cap. Començaré per les fotografies espontànies que ens han fet, per muntar un àlbum o scrapbook d'aquell dia, i serà com si hi poséssim una mica d'ordre. 

Ara sí, fa un any que vaig tornar. Des d'on estic asseguda, al menjador del que ja consta com a domicili conjugal, hi ha un marc de fotos d'aquests entrellaçats que narra la història dels primers mesos en aquest pis. En una fotografia duc una bossa d'Ikea penjada al braç, en una altra celebrem Cap d'Any i portem barrets de festa, n'hi ha una amb el nostre primer arbre de Nadal junts, una del viatge que vam fer al Pirineu la tardor passada per celebrar encara el meu trentè aniversari, una de quan els pares de J. ens van regalar els coberts. Són de quan ens vam dedicar a anar moblant la casa, com deurem acabar de fer aquest agost (ens quedaran dos anys de lloguer, en principi, per endavant). Després d'això va venir el canvi de feina de J. i jo als instituts i a l'Ateneu com a professora. Gairebé no teníem temps de preparatius, fins al juliol, en què hi he dedicat molta energia (i no me'n penedeixo gens, ni pels resultats ni perquè vaig gaudir molt de l'experiència). He conegut molta gent pel camí i espero no haver-me deixat gaires persones, perquè tothom volia veure fotografies d'aquell dia (a Fb també n'he penjat). I acabo el cicle de dotze mesos amb la notícia del contracte a la Universitat de Barcelona i la cerimònia i celebració del nostre casament. Felicitat.