La barrera psicològica del mes que ve

El mes que ve ens casem i hem passat de contestar a la pregunta de "quan us caseu?" amb aquesta frase. El dia que me'n vaig adonar que ja era el mes que ve, ens van agafar nervis als dos, sobretot pels preparatius que encara queden i pel ritme frenètic de final de curs a l'institut (a més, he de lliurar la programació perquè em tornin a avaluar) i a la feina de J., que segueix viatjant sense parar i sense que sigui possible preveure-ho. Així que començo a esperar el 30 de juny per tenir tot el temps del món (tot i que cap sou). O això em sembla a mi. Ara hi penso, hi somnio i entro al tren a fòrums de núvies que ja es van casant. El mes que ve.  

Comentaris

  1. En tinc moltes ganes!
    Ja hi voldria ser!
    😀

    ResponElimina
    Respostes
    1. I natros! Si no fos perquè encara ens queden coses per lligar!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada