Final de curs

Ara fa gairebé quatre mesos vaig començar la meua segona substitució a Secundària i durant aquest temps m'han tornat a avaluar. Vaig demanar la compatibilitat amb les classes que imparteixo a l'Ateneu i és una feinada més que considerable que, juntament amb els preparatius del casament, no ens deixa gaire temps lliure. Per això ara, malgrat que amb el final de curs em quedaré sense feina (com a substitut, si no hi ha feina, no cobres vacances -sembla obvi, però molta gent sembla oblidar-ho i jo he començat des de zero en aquesta professió, encara que ja m'hagués dedicat a la docència), tinc ganes de tornar-hi a pensar. M'imagino dormint fins a mig matí, llegint fins a l'hora de dinar i les tardes per treballar en els cursos virtuals i per lligar caps quant al casament (tenim tres cites amb el capellà que oficiarà el casament, una amb el fotògraf, una amb el restaurant i me'n deixo, a més de l'organització de les taules, que no hem acabat). De fet, aquesta setmana em van plantejar fer classes de repàs de català i castellà, però de moment he decidit ajornar-ho fins a l'agost. La lluna de mel la farem a la tardor, perquè quan la vam prereservar no sabíem quina feina tindríem i perquè volem visitar el Japó en aquesta època. Finalment, fins a l'octubre, J. viatjarà menys, així que ho hem d'aprofitar, encara que igual vagi de bòlit. Aquests dies hem anat rebent regals i això fa que siguem encara més conscient que tot s'apropa. La vigília (o gairebé) del casament se signa un document en què es manifesta la intenció que la parella té de casar-se, tot i que els papers del matrimoni els signarem in situ al monestir, davant de dos testimonis: ma germana i un amic de J.

El darrer mes de curs és ben estrany. Hi ha exàmens finals, avaluacions del tercer trimestre, lliuraments de notes del tercer trimestre, tria d'optatives i itineraris per a 4t (en el cas de la meua tutoria), classes extra, setmana de tasques i exàmens per pujar notes i de recuperacions dels tres trimestres, setmana del treball de síntesi, excursions del treball de síntesi, tribunals de síntesi i avaluació, excursió de final de curs, avaluacions de final de curs, comiats d'altes classes, deures d'estiu i tasques burocràtiques, lliurament de les notes finals als pares amb una tutoria final. Dues setmanes, dues excursions: l'una a l'abocador del Vallès i l'altra a l'aquaparc, no lliure d'ensurts. Un altre cop potser sí que em ficaria a l'aigua. Encara quedarà la planificació, el claustre... Em pensava que em costaria més estar tants de dies sense ensenyar llengua i literatura catalanes, però m'ha servit per acabar de connectar amb el meu grup de tutoria. Els comiats són estranys precisament perquè no ho són. Tendeixen a pensar que tot serà exactament igual el curs que ve i que et veuran pels passadissos, tot i que, com a substitut, no saps on et cridaran i jo he afegit Barcelona a la meua llista per lliurar-me de matinades a les 5 del matí, combinacions de transport públic i bitllets de tres zones, si puc (ara tindré un número més baix a la llista), tot i que en aquest institut hi he estat molt i molt a gust, amb alumnes i professors i ara ja sé com funciona. Cada centre és un món i penso que els companys em valoren.

Tan poc temps i han estat uns mesos intensos. Intensíssims. Molt d'aprenentatge. Descobrir-se encara més forta. Fènix. Anit va ser la revetlla de St. Joan (entre videocorreccions, però J. va muntar un sopar festiu per als dos a casa). Necessito descansar una mica per recuperar energia i començar el curs amb força, disposada a superar els reptes. Fa una mica d'impressió pensar que puc tornar a estar uns quatre mesos, fins després del viatge (perquè ja no es pot congelar el número a la borsa de Secundària fàcilment, però es fa el que es pot), potser quatre, sense una feina regular. Pensar en aquesta falta d'equilibri entre un semestre i l'altre, com aquest curs (tot i que he tingut moltíssima sort amb les llistes de Català, que avancen sense parar). Amb perspectiva, també sóc conscient que al desembre tenia el projecte de recerca en un moment àlgid arran dels contactes que havia fet, de l'estat de l'edició, els congressos on m'havien acceptat i les publicacions que tenia esbossades, però ara no tocava perquè l'aixeta del finançament ha estat aturada. Les experiències enriquidores, la meua aportació a la societat pel que fa a la divulgació de la filologia catalana, l'impacte (incommesurable) de l'ofici de professor, la continuïtat pel que fa a la professió docent s'han eixamplat per una altra via. Certament, et permet entendre millor la preparació dels estudiants quan arriben a les aules universitàries, valorar les prioritats (a Secundària i en l'ensenyament postobligatori) i qüestionar-te sempre la manera com pots ensenyar millor. De reflexions, n'he fet moltes. Aprofito per enllaçar-vos un vídeo d'una taula redona en què vaig participar el 29 de maig: https://www.youtube.com/watch?v=z3pOjNGKThE&feature=em-uploademail De què serveixen, els filòlegs? 

Durant aquests darrers mesos, doncs, hi ha qüestions que han estat prioritàries i una professió per a la qual valc, però malgrat l'esforç enorme i el poc temps disponible, també estic satisfeta d'haver continuat treballant en una activitat relacionada amb la recerca que vaig dur a terme a Harvard (el projecte necessitaria una segona fase): http://translatingovid.weebly.com/ Al setembre tindrà lloc a la University of Bristol un congrés que coorganitzo sobre la recepció de les Metamorfosis d'Ovidi a l'època medieval i al Renaixement en la cultura europea. Té una relació de continuïtat amb el simposi que vaig muntar a Harvard el curs passat. Espero que sigui fructífer per a tothom. 

Bon estiu!