Casament: 5 mesos abans

Detall de dues pàgines de l'scrapbook (no he trobat el mot al TERMCAT)

Sorpresos? En tinc moltíssimes ganes, tot i que patim una mica per la disponibilitat durant les dates que ja hem reservat. Ara tinc J. aquí al costat, bastonejat i fet una sopa, descansant de la primera setmana fora a la feina nova. Té al·lèrgies i aquesta setmana de formació en una fàbrica l'ha deixat com un cromo. La que ve, en un lloc nou. Afortunadament, l'han assignat a un projecte de Barcelona, de manera que estarà a casa períodes molt més llargs del que inicialment pensàvem. Bones notícies.

Avui us escric breument per informar-vos dels últims progressos en els preparatius del casament. He aprofitat aquesta setmana per avançar una mica, tot i que sempre ens costa posar-nos d'acord en els detalls d'aquell dia. Em deia E. per carta que tenim estils molt diferents, ella i jo, almenys pel que fa a l'organització del casament. Em penso que sí. Aquesta setmana, la mateixa que ma germana s'ha mudat totsola en un pis a la vora de casa nostra, he rebut, finalment, la proposta del ram de núvia. A la família, hi ha hagut un munt de canvis aquest curs. També he començat a mirar invitacions. Setmana Santa seria un bon moment per donar en persona totes les que puguem. El problema és que J. és molt més clàssic que jo i consensuar no és fàcil. Avui mateix hem tornat a debatre el color de les estovalles, que em pensava que ja estava decidit. 

Dimecres vaig anar amb ma mare a mirar sabates de núvia, però no em van convèncer. El tracte, com hem vist moltes vegades en el negoci en què han convertit els casaments, és dolent. Quan passi el gran dia en deixarem constància mitjançant crítiques als llocs que correspon. La gent n'ha d'estar informada. Però si t'agrada el producte, no hi ha res a pelar. Així que dijous, abans de quedar amb una amiga per fer una xocolata al Caelum (amb concert de violí inclòs), vaig començar a voltar per diferents botigues (no totes em van atendre sense cita prèvia) i em vaig comprar les meues! La setmana que ve acompanyaré ma mare a mirar el seu vestit (de moment, tenim dues cites demanades). 

I ara les tulipes ja estan obertes del tot (la foto és de fa sis dies),

El que va quedar de l'aniversari de J. (i una bossa mig plena de crispetes estovades). La florereta me la van donar a mi en un club de lectura sobre Glopades de riu el mes passat. Aquest cap de setmana havien de venir a veure el pis els iaios materns i passar el dia a Montserrat, però al final ho hem hagut d'ajornar. En tinc moltes ganes, també.