Casament: 5 mesos abans

Detall de dues pàgines de l'scrapbook (no he trobat el mot al TERMCAT)
Sorpresos? En tinc moltíssimes ganes, tot i que patim una mica per la disponibilitat durant les dates que ja hem reservat. Ara tinc J. aquí al costat, bastonejat i fet una sopa, descansant de la primera setmana fora a la feina nova. Té al·lèrgies i aquesta setmana de formació en una fàbrica l'ha deixat com un cromo. La que ve, en un lloc nou. Afortunadament, l'han assignat a un projecte de Barcelona, de manera que estarà a casa períodes molt més llargs del que inicialment pensàvem. Bones notícies.

Avui us escric breument per informar-vos dels últims progressos en els preparatius del casament. He aprofitat aquesta setmana per avançar una mica, tot i que sempre ens costa posar-nos d'acord en els detalls d'aquell dia. Em deia E. per carta que tenim estils molt diferents, ella i jo, almenys pel que fa a l'organització del casament. Em penso que sí. Aquesta setmana, la mateixa que ma germana s'ha mudat totsola en un pis a la vora de casa nostra, he rebut, finalment, la proposta del ram de núvia. A la família, hi ha hagut un munt de canvis aquest curs. També he començat a mirar invitacions. Setmana Santa seria un bon moment per donar en persona totes les que puguem. El problema és que J. és molt més clàssic que jo i consensuar no és fàcil. Avui mateix hem tornat a debatre el color de les estovalles, que em pensava que ja estava decidit. 

Dimecres vaig anar amb ma mare a mirar sabates de núvia, però no em van convèncer. El tracte, com hem vist moltes vegades en el negoci en què han convertit els casaments, és dolent. Quan passi el gran dia en deixarem constància mitjançant crítiques als llocs que correspon. La gent n'ha d'estar informada. Però si t'agrada el producte, no hi ha res a pelar. Així que dijous, abans de quedar amb una amiga per fer una xocolata al Caelum (amb concert de violí inclòs), vaig començar a voltar per diferents botigues (no totes em van atendre sense cita prèvia) i em vaig comprar les meues! La setmana que ve acompanyaré ma mare a mirar el seu vestit (de moment, tenim dues cites demanades). 
I ara les tulipes ja estan obertes del tot (la foto és de fa sis dies),

El que va quedar de l'aniversari de J. (i una bossa mig plena de crispetes estovades). La florereta me la van donar a mi en un club de lectura sobre Glopades de riu el mes passat. Aquest cap de setmana havien de venir a veure el pis els iaios materns i passar el dia a Montserrat, però al final ho hem hagut d'ajornar. En tinc moltes ganes, també.

Comentaris

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. A vore si els iaios poden venir aviat.
    En tenen moltes ganes.
    Veig que aneu avançant en els preparatius.
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A poc a poc! Aquest cap de setmana hem parlat moltes coses i una de les conclusions a les quals hem arribat és que ens agradaria que els convidats ens fessin arribar les fotos espontànies que ells facin del casament i que ens estimem més que les pengin en un àlbum privat a través del mòbil que haver-les de pescar per les xarxes socials (des de diferents llocs i públiques). Així que hem buscat una aplicació que és com un Dropbox, però sense límit de fotos. En donarem el codi a les invitacions i es podrà descarregar des de cada mòbil. Ara en féiem proves.
      El cap de setmana que ve a veure si anem nosaltres a veure'ls.

      Elimina
    2. Com domineu les no es tecnologies!
      Gran idea!

      Elimina
  3. ¿¿El color del mantel?? Y de verdad eso le importa a J.?? No me imagino a Fran interesándose por esas cosas...

    ¿Cita para comprarte unos zapatos?? No me lo puedo creer... vaya negocio tienen montado con el tema.

    A nosotros nos pasó algo parecido en Madrid cuando fui a preguntar en una joyería por las alianzas. Me dijeron que tenía que comprarlas a medida y que tardaban una eternidad. Se lo dije a mi madre, y que si me dejaban las suyas y punto y ella dijo que eso sería en Madrid que en Almería no. Fue a una joyería y me compró las alianzas sin ni siquiera estar yo allí. Las grabó ella y me las llevó a la boda. Todo sin cita, sin probármelas y sin verlas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, ya ves que con los anillos también nos hablaron de una prueba. Bueno, supongo que así la alianza será el único anillo que no me vaya grande porque el de la comunión acabó fijado con una tirita y así con todos...
      Bien hecho por tu madre.
      Bueno, ya has visto, instituto nuevo y estoy muy contenta, aunque físicamente cansada. Este curso habré probado muchas experiencias que tenía pendientes. :)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada