#4mesos

World Trade Center Barcelona, al costat del funicular (em vaig quedar amb ganes de pujar-hi, però a J. li agraden les altures, així que si algú m'hi vol acompanyar, hi anem, perquè tinc pendent això i pujar al cap de Colom com si fos un turista més -a mi m'entusiasmen, les vistes des d'amunt-).

Ja ho veieu, darrerament no estic gens inspirada per titular les entrades del blog, així que, com que m'he adonat que des de Nadal escric un cop al mes, si fa no fa, de moment he optat per fer un compte enrere fins al dia del casament, perquè ha estat el tema dels vespres de la darrera setmana i, després d'haver anat a la primera prova del vestit de núvia (i, pel que veig, me'n salto una i vaig directa a la de quinze dies abans del gran dia perquè les mides estaven bé -me l'hauré emprovat menys que el de la comunió, però aquesta vegada van ser molt amables), s'ha fet molt més real. Malgrat tot, tornava a fer setmanes que no hi podia dedicar ni un minut i a hores d'ara encara no tenim invitacions. Les hem de reservar aquest cap de setmana que s'acaba, però la família de J. tenen un bon embolic amb la llista definitiva de convidats i tampoc és que ell vegi clar el disseny que a mi m'agrada. Extenuats de parlar-ne, però no trobem un punt que ens faci el pes als dos, en aquesta qüestió. La pressió fa que ho pensem tot dues vegades, però jo sóc de deixar-me portar pel moment de llum en què tot s'ha vist clar. A veure si avui puc reservar-les. Els colors els va proposar ell.

No és la meua opció, però hi ha rams-joia i estaven exposats.
N'hi ha que fa més patxoca. Ho vaig trobar una curiositat.

Els progressos en els preparatius del darrer mes:

a) Tot i que preferim l'ingrès per finançar la lluna de mel i tot plegat, he fet llista a Tortosa a Ramoncita regals, aprofitant una visita als iaios. Ja està exposada en un parell d'estanteries, encara que jo no l'he vist. Si algú hi va, feu-hi una fotografia, perquè m'agradaria molt veure-ho! Al final, J. es va estimar més no fer llista a Amazon. Atès que ja vivim junts, necessitem poc parament per a la llar (a més, ens falta espai d'emmagatzematge), però està molt ben triat,

b) He triat el disseny d'invitació que em va captivar i el tinc al scrapbook i tot, però falta encarregar-lo i espero que acabi sent aquest.

c) La padrina de noces va triar el color i la llargada del vestit i el va encarregar. Vaig acompanyar ma mare a un parell de botigues i també té vestit per al casament!

d) Vaig comprar les sabates, la roba interior i llenceria per a la nit de noces... Una preciositat.

e) La primera prova del vestit de núvia! Em vaig sentir estranya i, és clar, el vestit feia arrugues perquè no està acabat del tot i tu vols que tot estigui perfecte. Estava molt nerviosa abans d'emprovar-me'l, feia massa que no el veia, però de seguida que el vaig tenir damunt i vaig veure que em quedava bé, no hi vaig pensar més. Això sí: em va faltar temps. No és que anéssim ràpid ni res (de fet, ja ens havien fet esperar 35 minuts tot i que teníem hora demanada), però et passen moltes coses pel cap, més que la primera vegada i no tens temps de pair-ho i saps que el proper cop ja faltarà tan poc perquè ton pare t'acompanyi a l'altar i J. m'hi estigui esperant! 

f) He encarregat el ram.

g) Amb J., hem decidit quins ornaments florals contractarem per al banquet.

h) He trucat repetidament a la parròquia per saber quan començarem el curset prematrimonial. La setmana que ve ens han d'haver assignat un grup i fer-nos una proposta d'horaris.

i) Hem d'anar a buscar els mapes per arribar al restaurant.

j) Usarem l'aplicació de mòbil Wedshoots perquè els convidats pengin les fotografies (totes) en un àlbum privat al qual tinguem accés només els convidats, però que ens permeti als nuvis remenar i triar fotografies per al nostre àlbum, atès que el del fotògraf és només de 15 fulls dedicats al gran dia.

Segur que em deixo algun detall. Ahir vam anar una horeta a l'Expoboda Barcelona. La major part de les exposicions de casaments i fires són a la tardor, perquè moltes parelles es casen a l'estiu. A més, les cases de núvia presenten els vestits de la temporada (ara totes m'envien correus perquè pots emprovar-te avançaments de la temporada 2018) i fan passarel·les. Al febrer encara en feien una a Granollers, però hi havia d'anar amb ma cosina C. i se'n va oblidar. Després de molts intents fallits, vam anar J. i jo a l'Expoboda Barcelona, on tota la resta de promesos es casaran el 2018. Més aviat hi vam fer cap pensant que era l'última oportunitat que teníem de gaudir una mica d'una fira d'aquesta mena i no sentir-nos-hi impostors. Tot eren restaurants i fotògrafs, que ja tenim solucionat. He fotografiat un parell de coses diferents per ensenyar-vos-ho. Hi havia també uns perruquers que pentinaven i maquillaven núvies, però hi havia coa. Se'ns van acostar unes quantes organitzadores de casament (wedding planners) i és temptador tenir algú que aquell dia s'assegura que tot funciona, però la feinada ja l'he fet jo i me n'alegro perquè no me'n volia perdre res. Això sí, se les veu professionals. Va ser diferent i bastant divertit, tot i que ens vam perdre tastos de dolços perquè no podien atendre més d'una parella de cop.

Hi ha qui contracta foodtrucks a la catalana (cuquis) per al casament. Original, però no serà l'estil del nostre convit. Hi ha moltíssimes opcions i, com més temps hi dediques, més te n'adones!

El motiu pel qual se m'ha anat acumulant tot és que, dues setmanes encabat de deixar el primer centre, d'alta complexitat, van cridar-me per treballar en un altre institut a la mateixa localitat (però més lluny, de manera que em segueixo llevant a les cinc, una hora que fa que no pugui treure partit dels meus ritmes circardians i que tampoc no em giti d'hora perquè ens agrada estar junts al sofà abans d'anar a dormir; he apostat per això en aquesta segona tanda: per no sacrificar tenir estones llargues per als dos cada dia i, sobretot, ara que pareix que fins a l'octubre no haurà de viatjar gaire, tot i que, de manera excepcional, els horaris són llargs).

Hi estic molt a gust. He de dedicar moltes menys hores a gestionar conflictes i problemes dels alumnes de la meua tutoria (aquest cop sóc tutora de tercer d'ESO) i aprofiten molt més les hores d'ensenyament de la matèria. Físicament, per horaris i distància, em cansava molt, però hi estic posant remei (busos). Els professors tornen a ser fantàstics, així que hi ha un bon ambient de treball, també. Sento encara afecte pels primers alumnes que vaig tenir, a qui de tant en tant veig en una activitat que han fet a l'institut i que apareix al Twitter. Suposo que sempre seran els primers alumnes, aquells a qui vaig poder ajudar. El primer institut em va aportar més seguretat i una satisfacció personal per la manera com vaig solucionar situacions dures per a la classe. Hi vaig dedicar moltes hores de preparació, perquè no tenien llibres, unes hores que ara valoro per estar junts. Cada centre, una manera de funcionar nova, molts noms nous, edats i temes diferents, llibres de lectura que t'has de llegir en una setmana...

Ara m'han demanar que organitzi el club de lectura del centre. Em va fer il·lusió, però no acabo de tenir clares les hores ni la lectura, que ha de ser per a totes les edats, des de primer fins als avis. Quan vaig començar al primer era una setmana encabat de Nadal i la setmana passada vaig tenir hores "extra" d'avaluacions, tardes fins a quarts de vuit. Notes i trucs als pares. Ara tocaran recuperacions. Hi ha tantes qüestions que opto per fer-ho d'un en un sense atabalar-me. Dimarts vaig assistir en una sessió de formació (malgrat que a mi no em compti perquè ja s'acaba), però ara sé què s'hi cou, en innovació pedagògica. M'agradaria llegir un parell de llibres sobre aquest tema perquè m'interessa, però em penso que em guayen les ganes de gaudir d'estones de lleure i de companyia (divendres vaig anar a veure Incerta glòria amb una amiga, ja l'heu vista?). Tot plegat, relativitzes altres tasques que arriben, però que no caben ara al calaixet de vida professional ni de vida personal (social, familiar). 

Malgrat la capacitat d'adaptació que demana i els canvis de xip (i les repercussions que pot tenir d'entrada per als alumnes), valoro positivament haver estat en dos centres en tan poc temps. Aquest no és d'alta complexitat, tot i que tampoc no es considera "fàcil" (és de nivell C, amb aula d'acollida i atenció a la diversitat). De totes maneres, jo vaig sortir-ne entusiasmada perquè em va ser molt més senzill després de la primera experiència i perquè realment m'agrada transmetre l'entusiasme per la matèria, llengua i literatura catalanes (i ara, a més, puc ensenyar història de la literatura catalana a tercer), més que prioritzar tots els temes de tutoria. A poc a poc, suposo. He vist els punts positius i negatius de treballar amb llibre de text i fer-ho sense. Un centre treballava en dues matèries alhora (ciències en anglès, per exemple) i l'altre no. En un fan projectes durant una setmana. Instituts amb moltes activitats fora del centre. Ambdós amb programes (diferents) per estimular la lectura. Alumnes castellanoparlants als quals ara ja sé molt millor com reconduir a les classes de català perquè s'expressin en aquesta llengua (segueix sent molt i molt difícil). Ja vaig passar la prova d'avaluació del primer mes al centre anterior i ara també em puc centrar en altres qüestions. No sé fins quan hi estaré. La baixa està prevista fins un dia abans de Setmana Santa. No cobraria les vacances, si fos així. Però ja ho veurem. Ara el que em costa més és una optativa de 4t perquè no és de la meua especialitat i no l'he muntat jo, per tant espero poder-hi invertir una estona avui.

És cansat, és clar i la llunyaria no és ideal (perquè sóc usuària del transport públic) costa, però cada vegada sóc més conscient que és una experiència que volia tenir i que s'afegeix a les que he anat vivint aquí i a l'estranger, de forma personal i professional. M'adono que, independentment del camí que segueixi en un futur, m'aporta una perspectiva nova sobre el que he fet abans, sobre els meus estudis i en la manera que tinc d'ensenyar. Al capdavall, tampoc no ha estat tan diferent trepitjar una aula de secundària d'ensenyar en una universitat. Pel que fa a l'ensenyament de la matèria i a la confiança i la passió del professor, no hi ha grans diferències. Si no m'haguessin concedit la postdoc a Harvard, segurament hauria sol·licitat un lectorat per fer classes de català i cultura catalana a l'estranger perquè volia viure fora, en una universitat forastera i entendre una altra cultura. Segur que també hi hauria après maneres d'ensenyar diferents. A vegades, són els alumnes que em diuen que la professora feia servir un llibre X que tenia activitats complementàries (i que no és de l'escola, que va quedar a ca seua) o que els agradava emprar una eina digital anomenada Y. Aquests recursos que ningú no et dóna, perquè pensen que estàs en una situació temporal (malgrat que després ho podràs aplicar on vagis) i que després d'una mica de recerca veus que són molt útils. Al capdavall, a mi també em demanen la meua expertesa, que he desenvolupat en altres àmbits, per poder-la aplicar a totes les classes del mateix curs que ensenyo.

P.S. Part d'aquesta nova experiència és la feina a l'Ateneu i cada vegada estic més contenta de les dues. El que m'ha angoixat va ser preparar la tercera declaració d'hisenda als EUA, perquè el programari que em facilitava Harvard sembla ser que, passat el segon any, no pot ajudar-te si hi has viscut més de mig any.