dimarts, 1 de novembre de 2016

Una Castanyada halloweenesca


Imatge de l'escapada de tres dies que vam fer la setmana passada a Caldea (tinc problemes per no dir-li Caldesa, la de Corella), Boí i Taüll. Era encara un regal dels meus trenta.
Ja és novembre. Tret del mes passat, des que vaig arribar havia escrit només una entrada mensual. Tinc l'agenda destrossada i me n'he de comprar una de nova, però aquest octubre no he dut a terme cap dels objectius que m'havia plantejat i no es pot dir que no hagi estat un període ple i, això sí, molt més tranquil que el setembre (es nota que m'he relaxat, he reprès el contacte amb els amics i hem gaudit més de les activitats de Barcelona). Hem afluixat amb els mobles del pis (esperem reprendre-ho aviat) i hem agafat embranzida amb els preparatius del casament (sempre fent de coordinador entre el restaurant, l'església i el servei que volem contractar a cada moment -no us en donaré tots els detalls, perquè no volem que es conegui fil per randa com anirà tot aquell dia o de quin color seran les estovalles, que encara no ho sabem-). En definitiva, els mesos se segueixen succeint molt ràpidament, gaudint de cada preparatiu i, ho admeto, aprofitant també la llibertat que dóna no tenir la feina estable (que cerco) per fer allò de conciliar, casa-parella-casament i l'encàrrec editorial en el qual encara treballo. Això ha fet que no em regís gaire per l'agenda, tot i que hem comprat un planificador setmanal amb adhesius on apuntem les tasques conjuntes i les variacions estranyes als horaris que fem habitualment (allí hi vam apuntar la reunió amb el fotògraf, la meu visita al poble i a la jornada d'autors ebrencs i hi anem fent la llista del supermercat). 

Cada setmana enganxem un dels fulls a la nevera. N'hi ha quatre models i tres fulls d'adhesius. És de Mr. Wonderful i la vam comprar en línia. A més, et regalen una llepolia dins del paquet, un núvol de sucre.
Però avui us vull parlar de la Castanyada, la primera a ca nostra, que sé que és l'entrada que molts estàveu esperant. Aquest ha estat el primer àpat que he cuinat per a quatre persones. Sí, vam tenir convidats i van ser mons pares (ma germana tenia un sopar amb amics), així que em vaig ocupar de tot: neteja, decoració (per a la Castanyada no se'n necessita, però ja us avanço que vam incorporar tradicions americanes, després dels dos anys que hi he viscut i malgrat els recels que sentia pel Halloween homogeneïtzador), comprar la teca, parar taula i cuinar-la.


[Tenia fotografies i vídeos per a l'entrada, però no em funciona la connexió entre la càmera del mòbil (falla molt) i l'ordinador, de manera que m'he d'enviar les fotografies per correu a poc a poc, però els vídeos deuen pesar massa].


Tot va començar fa unes setmanes, quan vaig rebre aquest correu d'E. Em preguntava si incorporaria cap de les tradicions dels EUA a casa. Tot just feia uns dies que J. m'havia demanat que li ensenyés a fer Jack'O Lanterns (al final no vam anar a comprar carabasses i ho vam deixar estar, tot i que es va engrescar amb la decoració quan em va veure arribar amb tants de detalls i encara vam fer un altre viatge, ara al basar xinès de la vora de casa) i, al final, vaig decidir que potser la traïció seria acceptable si, simplement, incorporava la tradició sense oblidar la Castanyada (de totes maneres, abans d'anar a dormir J. no em va deixar contar-li la història de "Marieta, Marieta, estic a la primera escaleta", com feia ma iaia anys enrere i com li vaig explicar jo una vegada a ell. Em penso que encara en recorda l'ensurt). Entre la tardor de la Vall de Boí i la festa que vam muntar anit amb la família, no és l'estació nostàlgica que m'havia imaginat. Suposo que seria massa incorporar Acció de Gràcies. De fet, cau el dia que mon pare, J., sons pares i jo anem a la degustació i tria del menú del casament.

Els obsequis que vaig rebre d'E. han format part de la decoració. Dues aranyes a la seua làmpada i, a la meua, carabasses i calaveres. I, com que J. ha estat molt constipat, he substituït el post-it groc amb la paraula "virus" de la seua ampolla per:


Divendres, quan tornava del dinar amb una amiga vaig anar a dues tendes especialitzades en festes i vaig comprar detalls com aquests:



Els ratolinets els hem distribuït arreu. Quan J. ho va veure, va dir que també volia els ratpenats (jo que havia mirat de no passar-me), però al basar no en vam trobar i no vam retallar cartolines).
Sabia que aquesta cinta, que vam escampar per tota la casa (com les teranyines), li encantaria. També hi havia làmines senceres amb esquelets i bruixes per cobrir la nevera i la porta del bany, però em van semblar massa escatològiques i sanguinolenques.



Aquest va ser el toc de J. Us n'havia fet un vídeo. Va introduir un vídeo a la TV amb uns zombis que n'intentaven sortir i es pegaven cops contra la pantalla (la deixen empastifada de sang). A més, té so. N'hi havia dos més que també vam posar abans que arribessin els convidats: una bruixa que cantava i uns fantasmes que volaven per dins de la TV. Amb el cartellet damunt de "caution: zombie zone". La carabassa va amb piles.



Mes iaies em van regalar un bon aixovar. Una mostra petitíssima (del que vaig treure ahir):



 I aquí teniu el menú. Va sobrar de tot. Res gaire elaborat, però va anar molt bé. A la plàtera del mig: farcellets de foie (de la Sirena, només els vaig haver de fregir) i torradetes de formatge Philadelphia. Espaguetis amb salsa al pesto. Pollastre arrebossat. Hi va haver aigua i cava i, de postre, a més del més tradicional, copes de sorbet de maduixot (també de la Sirena). Em vaig oblidar de fotografiar les copes. Bé, no és elaborat i he hagut de fer gran cosa, però tot sabia com es feia i calcular els temps i les mesures per a quatre (va sobrar de tot) va ser tot un repte. Vam xalar i tothom va quedar-ne molt content! Per fi mons pares han vist el pis ben muntat i ja es nota que hi vivim. Encara hi haurem d'afegir mobles i aviat M. ens regalarà el rebedor pel casament!!! En tenim moltes ganes!


 Els panellets de pinyons (comprats), castanyes i el moscatell. La part de la Castanyada.


 Aquesta és d'avui, de l'escriptori que ocupa J.


I la planta que em va donar ma mare. La primera! Havia fet una fotografia fa dies del pati interior per ensenyar-vos-el. Sempre he trobat que feia molt de Barcelona, per a mi era llibresc i tot i em feia gràcia. Al pis m'hi trobo molt bé. Però la foto no la trobo i, com que he vessat aigua i els veïns de baix s'han enfadat, avui més val que no m'hi atansi, al balcó.

P.S. Com puc haver begut aigua de l'ampolla etiquetada sense adonar-me'n?

16 comentaris:

  1. Li poso a mon pare la decoració de Halloween i no sopa!:D
    Un concepte de cuinar molt anglosaxó, eh?

    ResponElimina
  2. Una bona castanyada!
    Aquesta Entrada del blog és molt amena.

    ResponElimina
  3. És estrany que xaléssim tant que ja comencés a pensar en la Fira de Santa Llúcia i en l'arbre de Nadal?

    ResponElimina
  4. Casa festa celebrada amb el seu guarniment específic
    :)

    ResponElimina
  5. Yo ya había estado en Caldea y siempre me quedé con ganas de volver. Y por tus fotos, los otros pueblos también me han parecido muy bonitos.

    Has decorado la casa a lo grande, todo estaba muy chulo y el detalle de la tele de 10!

    Hacía muchos años que no escuchaba la palabra ajuar, aunque no sé si es cosa del traductor ;) Esa palabra me recuerda a mi infancia. Yo tengo un baúl entero lleno de cosas y medio armario empotrado... Mi madre está deseando que tenga una casa para que me lo lleve ya todo.

    De la comida no te digo nada.... jajaja.

    Mi familia también solía comer esa noche castañas. Nos juntábamos todos y las asábamos en el almacén de mi tía. Esa noche siempre sacaban una botella de anís, que creo que es lo tradicional y alguna más que no recuerdo de qué era.

    ¿Ya has enfadado a los vecinos?? No me lo puedo creer... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaj Yo que quería paz vecinal...
      He estado varias veces a la Vall de Boí y vale la pena en todas las estaciones. Además, se pueden hacer muchas excursiones andando, sin tener que trepar y las hay de distintas dificultades. Si yo lo hago, F. también te diría que sí. Me alegro de que te haya gustado la decoración. Yo empecé sacando cosas discretamente y luego J. se animó y ya no hizo falta contenernos.
      No es cosa del traductor, no. He pasado de tener lo imprescindible en mi primer año en Boston, en el que no me atrevía a comprar cosas pensando en la vuelta y fue el segundo año precisamente que adquirí un perfume y algo extra. Bueno, al final tuve que tirar cosas, aunque veo que ahora tenéis solucionado el tema de la maleta.

      Me ha hecho mucha gracia tu comentario del ajuar (sí). Hemos casi llenado el espacio de almacenar cosas debajo de la cama con el mío. Y no es lo que se usa cada día, pero es precioso. Tengo muchas ganas de que empecemos con la decoración de verdad: algún cojín, cuadro, jarrón... Pero aún quedan muebles. Está quedando muy bonito, y eso que el piso es de alquiler, pero seguro que nos quedaremos aquí unos cuantos años. Hoy mi hermana nos traerá un regalazo. Ella pronto empezará con lo suyo, también.

      Elimina
    2. Y no dices nada de la comida, pero, a ver, al menos lo preparé yo, que mi madre insistía en que podía traer los platos. :D Ella es muy buena cocinera, pero puede que yo supere a mi padre cocinando.

      Elimina
    3. Debajo de la cama de mi casa de allí ya no hay espacio tampoco... cuando era pequeña bordaba mucho durante los veranos y tengo mantelerías, juegos de toallas, paños de cocina... para toda una vida.

      Pues mira si hubiéramos sabido antes lo de las maletas, no tendrías que haber tirado nada y encima podrías haber llevado algo de decoración de aquí. Siempre me parece que la decoración aquí es más barata e igual de bonita. Y ropa nueva!!

      Bueno... pero podías haber puesto la salsa de pesto en algún tarro y no en su envoltorio en la mesa jejejeje Para la próxima vez ;)

      Dile a tu madre que te vaya enseñando algunos platos suyos, ya verás como luego lo agradeces.

      Elimina
    4. Jajaj Me apunto lo del tarro. Mi madre está dispuesta; dame tiempo... :D

      Elimina
    5. Esta semana te echarías las manos a la cabeza porque vamos a hacer fiesta de pijama con mi hermana y mis primas y la comida va a ser pizza, palomitas, patatas, refrescos... Pero tengo que escoger película.

      Elimina
    6. Yo hice muchas fiestas del pijama en mi casa... en algunas hacíamos también cocteles, para mi sin alcohol ;)

      Echo de menos esas noches de risas y hacer el tonto. Pásalo bien y ya nos contarás!!

      Elimina
    7. Jajaj ¡Gracias, Amèlia! Esta es la primera vez que me quedo sola en el piso unos días, aunque J. ya lo había hecho.

      Elimina
    8. El acento es cosa del corrector, ay.

      Elimina