Canvis

Fato per a la festa de dijous al pis.

Em penedeixo una mica de no haver creat una etiqueta de "retorn" al blog, perquè segueixo explicant-vos el meu procés de re-situació ara que ja sóc a Catalunya des de fa uns mesos. Aquest mes ja us vaig dir que la feina que tenia encarregada aniria de baixa i per fi he tingut temps de tornar a posar fil a l'agulla al projecte creatiu a quatre mans que tenia des dels EUA. De totes maneres, la baixada de l'activitat també em va passar una mica de factura, perquè, durant uns dies, llevar-me a una hora decent (abans del migdia) sense cap feina que m'hi obligués, refer i enviar currículums o estar una bona estona davant de l'ordinador per feinejar, costava més. M'imaginava que m'haurien citat per a alguna entrevista de feina i les que m'havien enviat amics meus, just quan enviava el CV, ja les havien donat a altres persones. Per a mi és un moment d'explorar aquestes oportunitats, que en altres etapes han quedat en camins paral·lels i també d'agafar-me aquest temps per a mi mateixa, encara que m'imaginava llegint i... res, pardalets. Amb tot, sí que hem avançat molt amb paperassa per al casament i altres detalls que són importants per a nosaltres. No us penseu que el capellà del poble m'hagués fet bé la fe baptismal la primera vegada, per tant, hem hagut de repetir tot el procés: parròquia del poble, legalització al bisbat, parròquia d'aquí (la setmana que ve). Inconscientment, he mirat d'accelerar els passos perquè, per experiència, començar una feina nova o estar immers en el procés d'entrevistes laborals, és pressió i deixa exhaust. Així que és ara que sé que tinc una certa disponibilitat. Com que necessitava un certificat mèdic que digués que estic bé per optar a la borsa de professorat interí de secundària, també m'he anat passejant de metge a metge (ja sé que hi ha persones a qui no han demanat res, encara que no tinguessin historial, però jo no me n'he pogut escaquejar). I sóc aprensiva.

Aquesta setmana, les novetats han estat a casa. J. és al seu primer viatge europeu de feina i la tinc tota per a mi. Se m'ha fet estrany. Fins fa dos mesos i mig no havíem viscut mai junts i jo havia dormit sola tota la vida. En canvi, la primera nit que no hi va ser, no em vaig gitar fins a les quatre i no hi havia manera d'aclucar l'ull. Ben estrany. Encara anit l'hi vaig trobar. Fins ara, jo l'havia deixat sol al pis en tres ocasions, un parell o tres de dies, però mai a la inversa. Així que demà, dijous faré una festeta amb ma germana i mos cosins a casa. 

Un altre canvi és que avui han sortit els resultats provisionals de les llistes per fer de professor de secundària i hi sóc (i antics amics, amb qui he reprès el contacte fa poc i també estudiants meus)! Ara toca esperar perquè em cridin i tant de bo fos per a la meua especialitat, atès que també em vaig apuntar a anglesa per tenir més oportunitats que m'avisessin. Això em dóna una estabilitat nova i motivació complementària! Si tinc aventures per explicar-los, les llegireu aquí.