Taller de creació literària

Aquest mes que queda miro de viure'l amb intensitat amb els amics i les experiències d'aquí (de fet, el 29 de juny de l'any passat vaig agafar les maletes per passar uns dies a Catalunya, de congrés a presentació i, finalment, uns dies amb la família i J., així que encara no he estat aquí pel Dia de la Independència, que és el 4 de juliol, tot i que no m'agraden gaire els focs artificials i enguany ja n'he vist uns quants) i també miro d'avançar i avançar per enllestir el projecte, encara que, quan torni, tinc uns 14 dies de marge per dedicar-hi.  L'estranyesa del títol fa referència a un correu que acabo de rebre per la llista col·lectiva Ibèria del MIT. Un correu de M., que ven el llit, les cadires, els electrodomèstics, les botes, llibres... abans de marxar a la nova destinació (el seu home és investigador i començarà en un altre continent el curs que ve, en el qual no he estat mai). És l'amiga que em va convidar a casa per Acció de Gràcies i u

Avui hem celebrat l'aniversari d'A. a casa d'uns amics amb pati. Ha estat una barbacoa amb molta gent i, com és propi d'A., amb tots els detalls imaginables: begudes, còctels amb palletes hawaianes, crispetes, pica-pica, fins i tot els bols estaven decorats, la carn per fer a la barbacoa, la decoració, postre, pastís (no me n'he pogut estar i, malgrat que ja estava farta, he repetit de pastís). Us deixo amb una imatge que ho diu tot. Bé, ha fet sol i, tot i que m'he posat crema més d'una vegada, ara estic una mica roja i no sé si no ha estat de quan m'encaminava cap a casa, a la vora de Union Sq. a Somerville, on vivien els bessons abans de mudar-se.  Massa cansada per seguir escrivint! 

Ara que queda un mes i un dia per tornar, penjaré les activitats de la llista que vagi complint (no sé encara quines faré i quines no). Avui ha estat la primera vegada que he anat al cinema a la fresca, al sud de Boston, amb L. Hem mirat "Jaws", que en castellà es va traduir con a "Tiburón" (tauró). I la nostra esterilla:

Ara sí. Des que l'avió de Minneapolis va començar les maniobres d'aterrament a Boston i jo vaig entrellucar els darrers vestigis de la posta de sol damunt de la ciutat, el rellotge intern va començar el compte enrere. Avui he fet la llista del que voldria fer abans de marxar, sí, però també de les gestions que m'he d'assegurar que es duguin a terme. Avui m'he despertat al llit de casa pensant que queda un mes (i dos dies) per agafar l'avió de tornada d'aquesta experiència de dos anys plens, curts, intensos, viscuts, sentits. 

Aquest matí tenia una reunió a Boston. Dijous és el dia de dònuts a la cafeteria on solem quedar. El meu: Dònut amb mel i pollastre arrebossat. Aquestes bogeries, voleu dir que les trobaré a Catalunya?

Avui arribaran a 38 graus. Ara descanso a l'habitació. Ahir hi havia visita guiada a la basílica, però vaig acabar ajornant la visita fins avui perquè no volia anar atrafegada abans de la meua comunicació. D'aquí una estona aniré cap a l'aeroport per agafar el primer vol a Boston. Tinc ganes d'estar al meu llit i de tenir aigua calenta! Bon balanç del viatge, tal com us he explicat per mòbil: he conegut investigadors amb qui podré mantenir el contacte i que es dediquen a temes relacionats amb la recerca que he dut a terme fins ara. No viuria a Saint Louis, em penso, però és molt interessant conèixer la història d'aquests estats esclavistes i també veure què hi va passar durant la guerra civil americana, en què els confederats van perdre de seguida Camp Jackson i els unionistes van castigar durament el contacte amb confederats, com a traïció. Us deixo dues imatges del museu d'història sobre la compra de Louisiana als francesos (una part

Des del mòbil. Avui volia aixecar-me aviat i anar a la visita guiada del congrés a la basílica a les 8.15, tornar a canviar-me per a la meua presentació i a les 10.30 ser a la sala per assegurar-me que el llapis funcionava i conèixer en persona l'organitzadora i la moderadora. Però el trot dels darrers dies m'ha passat factura i el fet d'haver de fer torns per a la dutxa tampoc no hi ajudava. Això, malgrat  que aquí és una hora menys que a Boston. Anit vam parlar fins tard amb les companyes d'apartament. Certament, els dies de congrés ets més conscient que mai de les 24 h. que fan la jornada perquè solen incloure programes atapeïts per aprofitar bé el temps (tot i que els blogaires no es cansin d'aconsellar que t'organitzis bé, fins i tot els descansos) i sols aprofitar per compartir els àpats amb les persones que hi has conegut i amb qui has trobat afinitats o els vells amics o companys de professió, que acaben a altes hores de la matinada. Jo em solc organitza

Des del mòbil. Fotografia del campus de la universitat, on m'estic. És preciós. M'han vingut a buscar a l'aeroport. Just quan anava a començar a escriure l'entrada, han arribat les meues companyes d'apartament i ens hem posat a xerrar a la sala comuna. Són bastant més grans que jo i, encara que no sigui causa-efecte (i que també hi faci que són anglosaxones, una americana o una australiana), tenen uns referents i una mirada al món molt diferent de la meua. Bé, resumeixo, que aquí és una hora menys però darrerament he dormit poc: sóc a Saint Louis perquè demà parlo en un congrés. Quan em van proposar venir (no uso "convidar" perquè no penseu que s'utilitzi pressupost d'universitats o de centres de recerca, sinó que tu pagues inscripció, segurament quota de l'associació, hotel, viatge, menjars... per participar als congressos) perquè organitzaven dues sessions relacionades estretament amb el meu tema de tesi, vaig decidir venir i, ja que hi seria

Aquesta és una d'aquelles poques ocasions en què no hi ha reportatge fotogràfic per al blog. Anit va ser el meu comiat de soltera als EUA (sí, ja ho sé, molt aviat, més d'un any abans de casar-nos, però si volem ja repetirem i ara volia compartir aquest moment amb les amistats d'aquí). Al final vam acabar sent sis noies i va ser espectacular. Gairebé no vaig dormir i no només perquè arribéssim a quarts de tres, quan estaven a punt de tancar el bar/pub, sinó per les emocions viscudes. Les meues amigues es van bolcar a la festa perquè fos un èxit. Ens vam trobar a les set davant de la millor gelateria de Cambridge, Toscanini, per si volíem comprar-hi gelats (no hi havia tornat a pensar fins ara) i perquè davant hi ha una plaça on ens vam posar els accessoris (per a mi, inicialment: corona, banda amb llumetes, lligacames, xapa i, per a elles, xapes d'Equip de la núvia, encara que al llarg de la nit i amb l'arribada de C., l'única americana del grup, vam anar c

Avui no us parlaré sobre els dos anys en què he fet realitat un dels meus somnis, que ha superat amb escreix les expectatives que en tenia (he viscut, a més, la publicació de la meua primera obra de ficció i del primer llibre acadèmic; m'he promès amb J. i he entrat en mons que ni em plantejava arribar a explorar, com la coescriptura d'una pel·lícula). Aquests dos anys que no em veia vivint sola en un altre continent, però que han passat volant; tant, que no acabo de trobar la correspondència entre el temps que he viscut aquí i la idea temporal que tinc de dos anys. I no cal dir que no esperava conèixer totes les persones que tant han enriquit aquest període  aquesta etapa de la meua vida.  Fa tres anys vaig acabar el doctorat i iniciava un període a l'expectativa de les oportunitats que em permetessin construir un futur que em fes seguir sentint realitzada, si podia ser, cada dia. Havia decidit que, mentre busqués feina, aprofitaria l'atur per anar pensant en les

Si no havia piulat des del meu aniversari és perquè he estat treballant i no he sortit gens. Aquí la temporada d'estiu va començar precisament aquell dia, perquè enguany el Memorial Day va caure el dilluns següent. Tot i això, se'm fa curtíssima (potser perquè no l'he viscut mai aquí sencera) i encara ara hi ha molts serveis turístics que no funcionen (fins al juliol), com el tramvia de Gloucester que duu del port a la platja i a la comunitat d'artistes (no es pot fer tot a peu en un dia, si no). El cas és que necessitava desconnectar. Tenia moltes ganes que comencés la temporada per aprofitar de valent aquests darrers dos mesos a Massachusetts, però he estat tan conscient d'això com de la feina que encara em queda per fer (per molta que en facis, sempre en surt més o vols arribar una mica més enllà i consultar els llibres Z als quals no tindràs accés allà...). A més a més, l'horari se m'ha capgirat una mica (hi tinc tendència) perquè he estat una mica