Esbós descartat de la primera part d'un conte

Quan el sent venir, obre la finestra i s'aboca al carrer.

—Espera't, que baixo!

L'home se la mira amb deteniment, però no diu res. S'acosta a la porta de la casa i espera. Mentrestant, ella es redreça amb dificultat i torna a tancar la finestra.

—Ismael! Laura! Deixeu la cuineta, que anem a pegar una volta!

De seguida entra un xiquet emmurriat amb un cassola de plàstic a la mà. La deixa damunt de la taula i se li acosta.

—Iaia, diu Laura que sóc massa menut per jugar amb les tassetes.

—Digues-li que te les deixi. Què fa, Laura, que no ve? Laura, marxem!

La dona arroplega els abrics de damunt del sofà i es cobreix.

—Ismael, mira si baix hi ha un home amb una moto.

—Mmm... No el veig.

—Laura, vine a posar-te l'abric!

Amb cura, embolica el xiquet amb una bufanda i li allarga les mànigues de l'anorac.

—Ah, sí! Mi-te'l: allà, iaia.

—Compte. Ara l'altra.

—Està a la porta. Qui és?

—És un esmolet, afila els ganivets vells perquè tallin bé.

—A casa nostra tots els ganivets tallen.

Finalment Laura, que els escoltava des del passadís, entra. Es mira son germà i branda el cap a banda i banda en un aire teatral.

—Ell sí que és un esmolet, tat que sí, iaia?

Estira els guants que ella li allarga amb un somriure entendrit i se'ls fica diligentment.

—Tots dos, en sou. Vinga, va, no el fem esperar més.

            Sa iaia els agafa de les mans i a poc a poc baixa els esglaons amb un a cada costat. Al capdavall de l'escala, Laura s'amolla i corre a obrir la porta. La dona la segueix tan de pressa com pot, precedida pel nét, però en sortir, el sol l'enlluerna i no aconsegueix localitzar-la. Amb la mà lliure, fa de visera a Ismael, que la guia fins arribar al costat de sa germana. Laura parla amb l'esmolet. Ell li demana si porta cap espasa.

—Puc fer-la més punxeguda.

Laura riu una mica per fer-se passar la por, però recula a arrecerar-se contra la falda de la iaia. 

            —Déu vos guard!

            L'home capoteja per estalviar-se la salutació. En veure-la amb les mans buides, fa una ganyota de disgust, però no s'està de preguntar si li porta res per arreglar.