dissabte, 30 de juny de 2012

L'estiu

Recordo com l'estiu començava amb les festes de la ciutat on havíem anat a viure. Recordo com vam descobrir les nits de barraques i l'alcohol. Ens recordo sobretot formant rotllanes a la gespa, parlant fins a l'hora d'esmorzar.

diumenge, 24 de juny de 2012

Sant Joan

Recordo com les nits de Sant Joan anàvem a la muntanya i ballàvem al voltant de la foguera.
Recordo que cantàvem "A la roda, a la roda de sant Miquel, quan els àngels van al cel, carregats amb un bagul... la senyoreta X que es giri de cul".
Recordo que em preguntava per què cantàvem a sant Miquel la nit de sant Joan.

dilluns, 18 de juny de 2012

Una bona entrevista

http://www.vilaweb.cat/noticia/4020579/20120615/teresa-forcades-contundent-vaga-general-vaga-general-indefinida.html.

Entrevista de feina


Hola, vinc per la plaça d’administrativa, no m’esperaven fins a les onze, però com que no tenia res més a fer i m’havien dit que sobretot, que fos puntual... Ja veig que no ha arribat ningú més. No, no em fa res entrar ara. Fina Sorribes. Té un despatx molt xulo, però és que on estava jo abans, uf, ni s’ho imagina. Ara, que jo m’adapto a les circumstàncies, amb una tauleta en tinc prou i me’n sobra. Com diu ma iaia, jo totsola ja m’arreglo. Sí, ja havia trebaiat abans. Més de dos anys, en una empresa menuda... ens coneixíem tots. Però ja ho veu, no va servir de res, riaieta per aquí, riaieta per aià i amb la crisi... ens van ben... vaja, que ens van fer fora, a uns quants. He estat un any i mig parada, de tant en tant ajudo mon pare; sóc espavilada, ja ho veurà. Ah, no, per això no pateixi, a l’escola me’n van ensenyar i fa poc em van pagar un curs d’informàtica, de reciclatge, que en diuen. El que passa és que no el vaig poder acabar, per això no porto el certificat, però hi vaig anar fins a la radera setmana, així que pot estar tranquil·la, que sé el que em faig. Doncs no, ara no en tinc, ens vam separar fa poc, precisament quan el curs d’informàtica, i és clar, no estava per anar jugant amb el ratolí, jo, aiavons. Sort que no ens havíem casat! Només vivíem junts, però amb la ruptura vaig haver de tornar a casa mons pares, perquè amb el que cobrava de l’atur no m’arribava per a res. Ara si m’agafen, ja veurem què faig. Aquesta és fàcil, veu? Sóc extravertida i m’agrada parlar amb la gent. Em ve de mare, és més xerraire! No caia ni davai de l’aigua, si la veiés es pensaria que jo sóc una monja. De mi mai no n’he tingut cap queixa, a l’altra faena n’estaven encantats; no m’explico com s’ho deuen fer, ara: es van quedar amb un recado! També és veritat que eia portava més anys, jo tot just havia acabat el cicle quan hi vaig entrar-hi. Em vaig col·locar de seguida: jove, amb estudis, carnet de conduir... Qui hauria dit que encabat em costaria tant. Aquesta ja és la sisena entrevista que faig. Clar que en un any i mig no és gran cosa, però és que no surt res i la gent que té faena a patir perquè no els despatxin i a donar gràcies que encara trebaien. Jo ho he vist amb ma mare: tota la vida a la fàbrica i ara que fa els cinquanta, al carrer. Si a mi em costa, on vol que trobi faena, eia? A casa mengem del que porta mon pare, i no li diré com s’ho fa, per guanyar-los, més val que no... Perquè aquí quan em pagarien? I les extres? A mi això ja m’està bé, tot suma i de despeses no en tenim gaires: les necessitats bàsiques, que en diuen, i quatre vicis mal comptats. És un dir, en realitat només fumo, però no és barat, no. Durant aquest temps? Ja li he dit, de trasiat, vam durar no arriba a l’any i encabat el curset d’informàtica i poca cosa més, enviar currículums, no-res... Al migdia ens trobem uns quants de la coia al bar, perquè tots estem si fa no fa igual, amb ganes de currar (perdoni la confiança) i sense pasta, tal com sona. I deixem passar la tarda, provant de distreure’ns i fumant. Avui esperaran que els conti l’entrevista, voldran saber com m’ha anat; a casa igual. Jo ja els ho dic, que de fer entrevistes en tinc el cul pelat (amb perdó de l’expressió, però ara que ja ens coneixem...), però que després no sé si per influències o què a mi no m’agafen mai. Vostè és diferent, ja es nota que li he caigut en gràcia, per això li dic les coses com són. Amb mi no els cal patir, sóc complidora, faig bé els números i el que passi aquí no ho esbombaré enioc. Això no, veu? Només català i casteià. També em van dir de fer un curs d’anglès, però jo ja veia que el futur era la informàtica i ja veig que no m’enganyava, perquè és el primer que m’ha preguntat, en canvi això... ho deixa pel final. Si a tot arreu fan igual. Tinc amics que parlen de tot i es pensa que això els ha ajudat? Ara ja deuen ser al bar, esperant-me. Gràcies a vostè; només tinc una pregunta: com s’ha de vestir? Ho dic perquè hi ha iocs que si veuen un pírcing els agafa urticària i no voldria començar en mal peu. Perquè m’agafaran, no?

P.S. Està escrit pensant en un conte molt famós, l'endevineu?

diumenge, 17 de juny de 2012

Un objecte

L'altre dia em van proposar un joc: triar un objecte que hagués estat important per a mi, o que ho sigui i a partir d'aquí evocar records. Em costa molt triar un objecte, primer vaig pensar que era perquè on visc ara només hi tenim les coses del dia a dia i les de l'època actual de la nostra vida (a vegades massa íntimes, que no voldria compartir), la resta ens les emportem al poble, i allí també hi tenim totes les coses de quan érem menudes, records familiars, roba, llibres, jocs, ... Però aquest cap de setmana hi he anat (hem fet la celebració dels 50 anys de ma mare) i m'he adonat que la meua memòria està més lligada a llocs i a persones que a objectes. Tinc capsetes plenes de cartes, una paret empaperada amb postals, però el que els dóna sentit és la lletra escrita. Com puc triar un sol objecte? Em donarà una visió molt limitada del que pugui evocar? Tot i així crec en la història de les coses que posseïm, en allò que els atribuïm i el sentit que té perquè ens ho va regalar algú... 

Els "recordo" em surten de forma gairebé automàtica, si tenim compte que l'única restricció que hi ha és que es tracti de records del passat evoco un lloc: el poble, Torí... em donen molt bons resultats (Londres és massa recent, a veure si d'aquí poc provo de fer-ho amb l'experiència als EUA), però no sabria triar un objecte que em representés Torí. La Mole del meu ex-libris? Però no està directament relacionada amb experiències viscudes, sinó amb la ciutat i el que va ser per a mi. La làmpada de la tauleta de nit que gasto ara la vam comprar allí, quan em va venir a visitar la família, però la làmpada en si no em diu gaire cosa: he de pensar en l'olor de xocolata dels carrers, en la meua companya de pis (una noia japonesa), les veïnes, la boira... tot intangible, lligat a un lloc.

divendres, 15 de juny de 2012

Més tastets

Aquest té tan poc a veure amb l'aforisme que l'havia d'inspirar que ni tan sols us el diré, per pudor:

El nadó va despertar-se. Va notar una galta calentona contra la seua i va saber que era sa mare. Es va sentir protegit, sense sospitar que ella pensava el mateix mentre s'esmunyia de casa sense fer soroll per no despertar el pare.


I el darrer:

Se'l va mirar amb un somriure afable. Va estrènyer-li la mà com s'acostuma i va preguntar-li on s'allotjava. Es va oferir per ensenyar-li la ciutat i li va recomanar els millors restaurants. Però quan va veure que agafava el ble de cabells castanys que ella sempre es deixava caure damunt de la cara i li apartava darrere l'orella li va retirar la paraula. 

Aforisme d'aquest: Forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser mal educat. Fuster.

dijous, 14 de juny de 2012

Microcontes

Tots inspirats en aforismes de Fuster i escrits fa uns minuts. Escric a quin aforisme corresponen. A veure si algun d'ells us crida l'atenció (encara que només sigui per l'aforisme de Fuster!):

Aquesta era la versió extensa del que he publicat abans:

A/ Aforisme: les persones felices no tenen memòria.
1. La clau de la felicitat
El cervell que aviat analitzaria era el d'una dona que ha estat elegida curosament entre les persones que havien obtingut un resultat de 100/100 al test. Ningú no tenia un índex de felicitat més elevat que ella. Una setmana més tard la consulta se li ompliria de pacients sans desitjosos que els operés. Les lesions irreparables que causaria a la zona del cervell on s'emmagatzema la memòria el farien cèlebre com ningú no ho havia estat abans. Només ell tenia la clau de la felicitat.

2. Angèlica era feliç, mai no recordava l'imbècil amb qui havia dormit la nit abans.

Que de fet ha sorgit de:

3.  Angèlica era feliç, mai com aleshores s'havia amoïnat tan poc per saber on havia dormit el seu marit la nit abans.

B/
L'ORGULLÓS
Un mal dia va acabar per acotar el cap, es va mirar la punta de les sabates i li van semblar elegants, va salvar els excrements de gos del parc i va embadalir-se amb el tràfec de les formigues. Feia temps que la vida no li semblava tan bonica.

 Aforisme: No val la pena ser orgullós: cansa molt, això.

C/ Dos microrelats emparentats, també, un nascut de l'altre:

 1. Quan Mireia el va veure venir li va fer un somriure radiant que ja el va neguitejar. S'hi va acabar d'acostar i li va demanar els CDs, però abans d'allargar-li Mireia li va preguntar per l'ascens que estava esperant. Ell va despatxar el tema sense entretenir-s'hi gaire i va assegurar-se que no n'hi faltés cap, però ella encara no el deixava marxar. Volia saber si es tornarien a veure.

2.  Havien passat tres anys des de l'última vegada que s'havien vist. Mireia portava una faldilla lleugera i li va adreçar un somriure radiant. No tenia escapatòria. S'hi va acabar atansant i es va deixar petonejar. La mateixa olor de préssec. Va provar d'excusar-se: feia tard. Però ella el va agafar per la màniga i li va demanar com estava. Mai no s'havia sentit tan abatut.

Aforisme que m'ha inspirat: No convé tenir massa memòria. La memòria sovint és rancuniosa.

D/  Aquest és explícit:


Havia sentit que de tota novel·la sempre en sobrava la meitat, així que el primer que va fer en acabar la seua primera obra va ser escriure la part que li faltava.