Taller de creació literària

Recordo com l'estiu començava amb les festes de la ciutat on havíem anat a viure. Recordo com vam descobrir les nits de barraques i l'alcohol. Ens recordo sobretot formant rotllanes a la gespa, parlant fins a l'hora d'esmorzar.

Recordo com les nits de Sant Joan anàvem a la muntanya i ballàvem al voltant de la foguera. Recordo que cantàvem "A la roda, a la roda de sant Miquel, quan els àngels van al cel, carregats amb un bagul... la senyoreta X que es giri de cul". Recordo que em preguntava per què cantàvem a sant Miquel la nit de sant Joan.

http://www.ara.cat/societat/Castellers-Vilafranca-gratacel-Nova-York_0_722927805.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/4020579/20120615/teresa-forcades-contundent-vaga-general-vaga-general-indefinida.html .

Hola, vinc per la plaça d’administrativa, no m’esperaven fins a les onze, però com que no tenia res més a fer i m’havien dit que sobretot, que fos puntual... Ja veig que no ha arribat ningú més. No, no em fa res entrar ara. Fina Sorribes. Té un despatx molt xulo, però és que on estava jo abans, uf, ni s’ho imagina. Ara, que jo m’adapto a les circumstàncies, amb una tauleta en tinc prou i me’n sobra. Com diu ma iaia, jo totsola ja m’arreglo. Sí, ja havia trebaiat abans. Més de dos anys, en una empresa menuda... ens coneixíem tots. Però ja ho veu, no va servir de res, riaieta per aquí, riaieta per aià i amb la crisi... ens van ben... vaja, que ens van fer fora, a uns quants. He estat un any i mig parada, de tant en tant ajudo mon pare; sóc espavilada, ja ho veurà. Ah, no, per això no pateixi, a l’escola me’n van ensenyar i fa poc em van pagar un curs d’informàtica, de reciclatge, que en diuen. El que passa és que no el vaig poder acabar, per això no porto el certificat, però hi vaig an

L'altre dia em van proposar un joc: triar un objecte que hagués estat important per a mi, o que ho sigui i a partir d'aquí evocar records. Em costa molt triar un objecte, primer vaig pensar que era perquè on visc ara només hi tenim les coses del dia a dia i les de l'època actual de la nostra vida (a vegades massa íntimes, que no voldria compartir), la resta ens les emportem al poble, i allí també hi tenim totes les coses de quan érem menudes, records familiars, roba, llibres, jocs, ... Però aquest cap de setmana hi he anat (hem fet la celebració dels 50 anys de ma mare) i m'he adonat que la meua memòria està més lligada a llocs i a persones que a objectes. Tinc capsetes plenes de cartes, una paret empaperada amb postals, però el que els dóna sentit és la lletra escrita. Com puc triar un sol objecte? Em donarà una visió molt limitada del que pugui evocar? Tot i així crec en la història de les coses que posseïm, en allò que els atribuïm i el sentit que té perquè ens ho va

Aquest té tan poc a veure amb l'aforisme que l'havia d'inspirar que ni tan sols us el diré, per pudor: El nadó va despertar-se. Va notar una galta calentona contra la seua i va saber que era sa mare. Es va sentir protegit, sense sospitar que ella pensava el mateix mentre s'esmunyia de casa sense fer soroll per no despertar el pare. I el darrer: Se'l va mirar amb un somriure afable. Va estrènyer-li la mà com s'acostuma i va preguntar-li on s'allotjava. Es va oferir per ensenyar-li la ciutat i li va recomanar els millors restaurants. Però quan va veure que agafava el ble de cabells castanys que ella sempre es deixava caure damunt de la cara i li apartava darrere l'orella li va retirar la paraula.  Aforisme d'aquest: Forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser mal educat. Fuster.

Tots inspirats en aforismes de Fuster i escrits fa uns minuts. Escric a quin aforisme corresponen. A veure si algun d'ells us crida l'atenció (encara que només sigui per l'aforisme de Fuster!): Aquesta era la versió extensa del que he publicat abans: A/ Aforisme: les persones felices no tenen memòria. 1. La clau de la felicitat El cervell que aviat analitzaria era el d'una dona que ha estat elegida curosament entre les persones que havien obtingut un resultat de 100/100 al test. Ningú no tenia un índex de felicitat més elevat que ella. Una setmana més tard la consulta se li ompliria de pacients sans desitjosos que els operés. Les lesions irreparables que causaria a la zona del cervell on s'emmagatzema la memòria el farien cèlebre com ningú no ho havia estat abans. Només ell tenia la clau de la felicitat. 2. Angèlica era feliç, mai no recordava l'imbècil amb qui havia dormit la nit abans. Que de fet ha sorgit de: 3.  Angèlica era feliç, mai com alesho