Taller de creació literària

Tot i que fa temps que el segueix, just quan vaig tornar de l'estada a Londres aquest blog va iniciar un any dedicat al Londres victorià: http://espaidellibres.wordpress.com . Molt recomanable.

Un recordatori: http://tallerdecreacioliteraria.blogspot.com.es/2012/02/la-vaga.html Les persones que van parlar aquí (és una de les entrades d'aquest blog més visitades, tot en un o dos dies) també tenen llibertat de fer i de dir.

Brussel·les un dilluns en horari laboral, després d'armar-te de paciència amb el tren des de Leuven. és la calma, el silenci, els museus tancats i la ciutat al teu ritme. Modernisme a l'Old English House de Brussel·les, art nouveau, recordeu Victor Horta? Li dediquen un museu (estava tanacat en dilluns, eh) i a Brussel·les hi tenen la Casa Tassel, aquella de l'escala ondulant que estudiàvem a l'escola, però és privada i només l'obren al públic un dia a l'any. El palau reial. El Petit Sablon, que em va agradar més que el Gran, perquè feia de pàrquing a aquell hora i em van semblar mçes boniques les xocolateries del voltant de la Grand Place. Això sí, està envoltat de galeries d'art i el museu Magritte està allí a la vora. Vista de Brussel·les des del Palau de la Justícia, que no el peuo perquè l'estaven restaurant. La zona Europa. El Parlament Europeu. El Parc del Cinquantenari. L'Atomium de l'Exposició

Aquestes són les meues fotos preferides del viatge, els poblets d'Holanda van ser el que em va agradar més. Això és Marken, com veureu a la foto de la tornada, s'hi arriba per un pont perquè està en una illa. Hi ha una fàbrica d'esclops. Jo en volia comprar un, però eren molt cars per no portar-los habitualment i qualsevol talla (tret de les de xiquets menuts) em feien veure els esclops massa grossots i fins i tot grotescos. Vam veure gent que en portava, però és clar, a nosaltres ens sobtava molt. Mira que ha de ser difícil caminar-hi! Després vam pegar-hi una volteta abans de dinar a un restaurant on vaig demanar un fish'n chips i va semblar que enyorava el menjar britànic de mesos enrere (bé... de tant en tant penso en el kiev chicken, què hi farem, però també en la carn boníssima de les hamburgueses americanes). Vam dinar al que ens pensàvem que era l'únic restaurant del poble, més tard, al port, ja vam veure que no. Hi celebraven un aniversari d'u

Com que vam anar al camp de tulipes més gran del món, Kenkerihof, que en teoria floreix a mitjan març i tot i veure les tulipes (i comprar-ne de record) no n'hi havia cap de florida... vam fotografiar-les en una pastisseria. Aquest poblet és Haarlem (sí, els seus habitants van acabar donant nom al Harlem de Nova York). A través de les finestres grandioses vam observar l'afició  per la decoració dels holandesos (els belgues també). Els meus amics. Ens vam conèixer a la UCE ara ja fa uns quants anys i no representem gaire malament els PPCC. I l'endemà, plovent i havent dormit a un bed and breakfast molt estrany o vaig deixar una noteta per a futurs viatgers, vam anar al parc natural Zvid-Kennemerland, on jo havia llegit per Internet que hi havia bisons, tancats dins d'un recinte enreixat perquè són perillosos per als humans (això no els va aturar a introduir-los-hi). Només arribar hi havia cartells que t'explicaven en holandès (la meua amiga el llegeix una m

http://sadee.sytes.net/bibliopdf/Libros_por_Autores/Borges,%20J.L/Los%20dos%20reyes%20y%20los%20dos%20laberintos.PDF  http://www.fenomec.unam.mx/pablo/probabilidad/babel.pdf

Penjades amb el permís dels protagonistes! I per fi vaig veure La lliçó d'anatomia de Rembrant i La jove de la perla !