S'ha acabat l'agost

Aquest és el resum de l'estiu dels menuts que vaig penjar anit al menjador, juntament amb fotografies d'aquests mesos. Jo he fet vacances a l'agost i demà torno a la feina. L'agost s'ha acabat igual que es va acabar el juliol, amb la pressa i les ganes de voler acabar tot el que m'havia proposat fer durant les vacances en un cas i, en l'altre, durant el curs. Com sempre, els objectius solen ser-hi per complir-ne uns quants, però enguany no he hagut de descartar tot el que tenia a veure amb l'ordre de la casa o l'ordre que sembla que m'urgia per encetar un curs nou. Volia trobar un espai perquè L. tingués un escriptori amb els quaderns i les llibretes i que això el pugui motivar a aprendre a casa si no torna massa cansat (estic decebuda de l'escola perquè no fan res perquè aprengui, ni tan sols quan nosaltres ens hem mogut i hem fet els passos que ens van demanar que seguíssim, però no penso defallir en aquesta batalla, encara que els resultats siguin minsos, si és que són res; almenys gràcies a aquests passos sabem millor en quin punt està i què necessita, tot i que com a pares no ens fes falta). Així que li he cedit el meu escriptori i un calaix i hem ancorat la cadira de rodes perquè jo no el faig servir (sempre he treballat millor gitada amb l'ordinador al llit). També he triat els llibres de lectura amb lletra de pal (amb l'esperança que, amb les ulleres, L. reprengui la lectura que va abandonar fa un any) i he descartat els contes que ja són massa menuts per a G., que faran cap al poble, mentre que vindran a viure amb nosaltres els meus Tiroliro vells. He endreçat el desori del costat del llit i l'habitació de la planxa i he buscat lloc per a totes les joguines del tercer aniversari de G. N'estic molt orgullosa. Fins i tot he aconseguit fer l'àlbum de fotos (tot i que vaig dos anys endarrerida) i llegir novel·letes. Puc dir que he desconnectat del tot.

L'estiu va començar amb un cap de setmana a la caseta nova de la Muntanya, al poble, que és una preciositat. Va ser per l'aniversari de ma germana. Vam celebrar la revetlla a casa, amb petards L. i J. De seguida van ser les festes de la ciutat on vivim i d'on són els nostres fills i enguany, com que L. és geganter, vam estar enfeinats i vam aprofitar la fira d'atraccions. Les atraccions han estat, com l'aigua i els gelats, un dels ingredients principals de l'estiu. A més, l'estiu és sinònim d'aniversari i el de G. el podem celebrar cada any amb mes iaies, padrina i cosina al poble i una altra vegada a casa. Tres anys són paraules majors i ens sorprèn cada dia. Va ser un juliol de trobades geganteres de cap de setmana, no tan calorós com altres anys. Una d'aquelles trobades vam aprofitar per quedar-nos tota la colla a Ribes. Va ser la primera passejada amb barca de G., perquè els estius amb xiquets estan plens de primeres vegades de tots dos. G. també ha començat a caminar una mica a les excursions o a fer l'anada sencera (a l'estany, al supermercat...) amb bicicleta, ella que era més de patinet. I l'agost m'ha agradat molt com l'hem organitzat enguany, aprofitant fins a la darrera setmana, de manera que no hem notat que tot tancava ni la calor asfixiant del migdia. La primera setmana vam fer miquetes (i ja veig que m'estimo més sortir tota la setmana sencera) i vam bescanviar regals pendents: el del meu aniversari era una nit en una cabana en un arbre tots quatre (la mateixa que la d'un mes després de casar-nos), el del sant de J. i G. era una nit d'hotel a Port Aventura (que vol dir dos dies de parc i un de Ferrari Land) i, d'allà, vam marxar al poble vuit dies sense gairebé baixar de la M., envoltats de raboses, cotxe infantil roig amunt i cotxe avall amb la música de la ràdio dels menuts. Aniversari de G. Una setmana a la Costa Brava, molta platja, i darrers dies a casa. El viatge el vam fer al juny i va ser a la Toscana. Inoblidable, d'aquells records que estrenyen llaços afectius. Els viatges curts per carretera ara són factibles. Per a mi ha estat un agost molt viscut, ben morena, una picada de vespa del gronxador del poble i una cama plena de rascades de les roques d'una cala on buscàvem barretets i crancs des de l'aigua.   

Aquest ha estat l'estiu de l'aigua, perquè L. s'ha llençat a nedar sense surets (distàncies curtes) i enfonsa el cap per fer submarinisme i agafar objectes que li llanço a l'aigua, mentre que G. ha començat a surar amb els surets (sense que jo la subjecti) i fa capbussons sense parar. Avui fresqueja i ha plogut, així que les darreres joguines d'aigua que vaig comprar s'han quedat sense gairebé ni estrenar. I serà la tardor de l'inici d'escola de G., amb la il·lusió que ens fa, el convenciment que li anirà molt bé per créixer (i que ja li fa falta perquè a nosaltres les seues conviccions tan fortes sovint ens desarmen), que està preparada i el neguit, alhora, per com encararà ella el canvi d'hàbits que suposa i, sobretot, separar-se de mi i de la família. Estic segura que quan la coneguin, en quedaran encisats, però s'ha de deixar conèixer. Queden trucades per fer de les extraescolars, visites mèdiques, tutories per a finals de mes... tot es reactiva al setembre. 

El setembre a mi sempre em fa la il·lusió d'encetar un curs nou. També em fa respecte. A finals de juliol vaig saber que m'havien concedit un projecte del ministeri i això vol dir moltíssima feina, a més de l'edició que sempre cueja. Tinc tres obres divulgatives a punt de sortir (estigueu atents), perquè m'entusiasmen les traduccions de textos medievals i les edicions al català modern, però ara hauré de donar prioritat a la recerca (a més dels molts encàrrecs docents que tinc i que enguany m'han tingut tan dedicada a les classes com desbordada malgrat repetir la major part de les assignatures). Però és una notícia fantàstica d'un curs que va tenir una altra recompensa en forma de Premi Serra d'Or. Em sento afortunada i agraïda. 

I continuem el projecte de la pel·lícula a quatre mans amb aquell director de cinema a qui vaig conèixer als EUA. Ens van seleccionar l'escaleta per a un laboratori de creació i hi va anar ell en representació de l'equip, era a Torí. Però hem d'anar debatent els termes de la col·laboració perquè tenim prioritats i feines diferents.

Objectius fins a final d'any?

1. Adaptació de G. a l'escola. FET

2. Acords amb l'escola. UF HEM FET EL QUE HEM POGUT.

3. Edició Alegre. FET. Enviat per segon cop, ara falta la segona part del procés de revisió.

4. Darrers serrells de dues de les tres obretes a punt de sortir. FET

5. Engegar (tot just engegar) el projecte.

6. Comprar-me roba nova. FET

7. Simposi ACR. -- EN PROCÉS.

8. Cap de setmana a la Muntanya a la tardor. RESERVAT.

9. Camí de ronda a la tardor. NO HA POGUT SER.

10. Planificar el viatge del 2025. FET

11. Excursió tardor. FET

12. NO VULL ANAR TAN AL LÍMIT NI DORMIR POC PER ACABAR FEINA. -- VAIG BÉ.

Acreditar-me en algun moment aquest curs.

Objectius per al Q2, que és aquell en què vaig de bòlit:

1. Llenço els biberons. 

2. Fer propostes perquè L. pugui aprendre, almenys a casa.

3. Buscar editorial per a l'alumna E.

4. Participar en congressos amb el nou projecte.

5. Preparar el viatge de cerca d'arxiu. Per al setembre?

6. Acreditar-me.

7. Viatge familiar.

8. Seminari projecte.

9. Primeres recerques projecte.

10. Alumne juny.

PERÒ COM SE SUPOSA QUE HE DE FER TOT AIXÒ?????? Ja ho pregunto ara, mentre ho escric, novembre del 2024.