Balanç del 2023

L'any passat no vaig ni escriure aquesta entrada, que era la que no fallava mai. 

El 2023 ha estat un any bonic, que no vol dir que no hi hagi facetes de la meua vida que no desitjo que siguin diferents, però a vegades, els desitjos no poden canviar allò que nosaltres voldríem que fos diferent. 

Però ha estat un any que em fa sentir agraïda, que va començar amb por perquè al segon semestre del curs passat tenia un horari molt dolent que m'obligava a fer dos viatges d'anada i tornada a Barcelona dos dies a la setmana (4h en total), perquè cada matí de dilluns a dijous me n'anava a quarts de set, abans que els meus fills, aleshores de 4 i 1 any, es llevessin i dues nits tornava quan ja dormien. Tenia por de com s'ho prendrien, de com m'ho faria jo, amb cinc assignatures (a la universitat és molt) noves, direccions de treballs, especialitat nova. Però, de l'experiència, n'he sortit més forta, no en el sentit que m'hagi enfortit perquè van ser moments durs sinó perquè vaig veure que era capaç de fer-ho, perquè vaig estar a l'alçada del repte, perquè els menuts van respondre bé i tota la meua xarxa de suport ho va fer possible i no tinc la sensació que em perdés cap moment en el qual hauria volgut ser. Vaig anar a totes les tutories, no vaig fallar als migdies per dinar amb ells, els àudios del matí van fer el fet i uns quants divendres vaig anar a buscar L. a l'escola i després van arribar unes vacances molt més tranquil·les i degustades que l'any abans, en què eren molt menuts i havia de fer més malabars per adormi-r-ne a una (G. feia dues migdiades) mentre l'altre em volia per ell. A més, va ser una sorpresa agradable adonar-me que el punt d'angoixa de certs dies d'agost en què fa massa calor per estar al carrer, no hi ha res obert i havia de trobar la manera que estiguessin bé els dos tot el dia (jo sortia a la desesperada, cotxet i bicicleta, perquè G. dormís pel camí mentre anàvem a parcs llunyans perquè, si no, L. la despertava o directament no em deixava adormir-la. La tornada era amb els dos al cotxet, jo empenyent pels volts del migdia i la bicicleta damunt dels seus caps, per arribar a fer-los el dinar i tornar a fer adormir a G.) L. ho recordava com les "aventures" dels dos amb la mama i em demanava si en faríem. Aventures va passar a significar agafar el tren els tres i visitar llocs en ple agost (tot i que enguany els FGC ens van tallar la línia del Vallès a l'agost) o anar als parcs que tenim més fora mà amb la bicicleta. I la nova accepció, que ja no era fruit de la necessitat sinó de l'oci, em va agradar molt més. (Ma germana em diu que miri la sèrie dels Clotet perquè hi apareixen escenes que s'assemblen a les d'aquest parell. Ho faré, però tinc els auriculars a casa). 

El quadrimestre em va fer sentir eufòrica (com el part de Gina), forta i allò que ara en diuen empoderada. Vaig xalar molt a la feina, em va frapar la nova especialitat (literatura contemporània), gràcies als apunts d'una antiga professora i companya meua vaig poder fer els meus itineraris de lectures i descobertes per a l'assignatura de la guerra i la postguerra i la nova posició a la feina em permet fer coses que abans no podia fer. 

Aquest any he fet una molt bona amiga nova. Tot va començar per una qüestió de feina, coorganitzar un simposi internacional de dos dies (una altra de les fites personals del 2023) i, malgrat que no ens vam desvirtualitzar fins a final de curs, ens hem fet moltíssim i ens entenem molt bé. 

Aquest curs tinc un horari bo, que era la meua reinvidicació del curs passat i, damunt, m'han regalat un caramel: l'assignatura de literatura catalana del s. XV. Ara, menys que mai, no m'ho hauria imaginat. És l'època en la qual em vaig especialitzar i són les grans obres canòniques. Si penseu en A. March, Tirant lo Blanc, l'heu encertat. Xalo, xalo i xalo. 

És cert que tanta docència m'ha permès dedicar-me menys recerca que quan era postdoc, però he fet aportacions de contemporània i segueixo revisant Alegre. Està clar que, pel moment vital en el qual estic i, sobretot, per com l'he volgut viure jo (la maternitat amb dos fills menuts) soc clara a l'hora de posar i de posar-me límits a la feina. Tinc les prioritats clares. Però he vist que això no vol dir que no vegi que començo a considerar coses que abans no volia plantejar-ne: viatges per congressos. Tot arribarà quan sigui el moment. També hi ha qüestions de terminis que trobo difícils de resoldre: quan en posen just després de vacances i el quadrimestre ja és prou intens (aquests anys tenim grups d'uns 70 alumnes per assignatura i no obren segon grup, de manera que són moltes tutories, moltes correccions d'avaluació continuada i cada vegada els alumnes exigeixen més i som més comprensius: segona tanda d'exàmens per malalts o altres segones oportunitats...). I hi ha problemes de salut mental, de condicions delicades en les quals es troben alumnes que fan que vulguis donar suport d'alguns manera, però tot això són hores i energia i el sistema hi ajuda poc. 

Ja ho veieu. La feina que m'havia cremat en un moment d'inestabilitat laboral extrema, que ara no viuran els doctors recents en la matèria, ara em dona moltes alegries i tinc bona relació amb els companys, hi estic molt a gust. 

Els meus fills creixen i sento el goig de mirar-los, de veure com s'enforteix la seua relació i s'ajuden l'un a l'altre, com s'estimen, com cadascú creix i aprèn a viure amb la intensitat que els caracteritza. Enguany ha estat el primer d'extraescolars dels dos. Per fi he trobat el moment de fer una sessió de música a la setmana amb G. (era una activitat que sempre havia volgut fer, primer amb L. i ara amb G., però no hi feia mai pel temps, pel que fos), L. ha començat música fora de l'escola i li aporta estímuls que l'enriqueixen molt perquè a classe en té més aviat pocs, ens hem fet geganters tots quatre per l'afició de L., hem participat en activitats de barri a la ciutat on vivim. Hem viatjat per primera vegada fora dels Països catalans i han volat per primera vegada a l'estiu, que va ser inoblidable. Els dos comparteixen l'amor pels animals i són valents i, ara, moguts. Me'n sento molt orgullosa. Són afectuosos amb tothom i ens han convidat a les primeres festes els amics de L. 

Un dels desitjos d'any nou que va fer L. fa un any va ser anar més al poble. No ho hem fet, però espero fer-ho durant el 2024, almenys des de la tardor. 

Hem fet excursions i ens hem pres la vida amb prou calma, allunyats d'estímuls i d'imatges de les xarxes socials quan ho hem necessitat. 

Com encaro el 2024? Hi he pensat poc, visc més en el present (des de fa uns tres anys) del que ho solia fer. A la feina, vull continuar creixent. A vegades m'agrada tant el dia a dia de la docència, que la recerca queda aparcada fins a final de curs. No té una solució fàcil perquè cada vegada s'allargassa més el curs i el mes de gener, amb les noves reavaluacions seguides de les avaluacions, amb grups tan nombrosos i la mena de proves que jo els faig, no sé si és el moment. Però cada moment serveix per avançar una mica. He tingut moltes idees de recerca i em costa decidir en què em centraré de contemporània. Vull posar-hi fil a l'agulla. Seria un bon propòsit tenir-ho clar per avançar en el meu projecte laboral.

Tinc reptes a casa per davant. Aquestes festes vull canviar G. d'habitació, a la de L., amb llit de gran. FET hivern 2024. També farem a la primavera l'operació bolquer EN PROCÉS HIVERN-PRIMAVERA 2024 i al setembre G. començarà l'escola. No va a la llar d'infants, ella, així que l'adaptació serà diferent de la de L. (i aquest és un dels temes que em fan sentir agraïda, per la família que em dona suport i m'ha permès fer-ho així, igual que que ells dinin a casa). També haurem de vetllar perquè L. tingui oportunitats d'aprenentatge a classe. Ha estat l'any que ha après a llegir i a escriure tot sol, que ha començat a dibuixar figures humanes, a anar amb bicicleta sense rodetes. Tot això ho recordaré pel seu cinquè aniversari, que serà aviat. 

També voldria comprar un llum per a la zona de penombra del menjador. FET

Tornar a dedicar temps a la lectura per pur plaer. 

Acabar d'una vegada l'edició! Em desespero una mica d'escriure-ho. 

Seguir celebrant la vida amb la família.

Viure al compàs de les estacions de l'any i ser cada dia una mica més lliure del mòbil i de les xarxes.

És clar que els bons propòsits solen ser ambiciosos!