Un altre setembre: el començament

La darrera entrada la vaig escriure al setembre de l'any passat. Hi parlava de l'inici a la feina nova en un lloc vell, familiar, on JA fa deu anys em vaig doctorar i ara sembla que, almenys, les coses es desencallen per a les noves fornades, que són gairebé deu anys més joves que nosaltres. D'això me'n vaig adonar fa poc i em va fer pensar en aquests deu anys de contractes intermitents i de feines diverses (universitats i recerca, instituts, escola d'escriptura), però també dels dos anys als EUA, del nou començament a Barcelona, amb l'estrena del pis i el casament, del trasllat a Sant Cugat i de dos fills que he pogut anar criant com he volgut o com m'ha semblat que era millor en cada moment. 

Al text que vaig escriure també em plantejava com aniria l'adaptació a l'escola, perquè L. començava I3. Va ser un curs que va passar rapidíssim i durant el qual es va fer molt gran de cop. Els 4 anys van anar acompanyats d'una explosió d'energia, de ganes de córrer, de moure's, de força que encara duren. De cop i volta érem al concert de final de curs, els tres escoltant com cantaven i mirant la dansa i em vaig emocionar com molt rarament em passa. S'havia fet molt gran. I és així com la setmana que ve ja començarà I4 i ara ja estic advertida de com de ràpid em pot passar. Ja no seran els més menuts de l'escola. No me n'adonaré i el curs que ve els tindré tots dos al mateix edifici. Al final, G. no anirà a la llar d'infants. No hi veig la necessitat i penso que estarà millor amb mons pares. Les circumstàncies han canviat i ho fan possible, tot i que també sé que a L., nascut al gener, li va fer bé en molts aspectes (malgrat el gran esforç de l'adaptació). Acompanyarem G. en l'adaptació a I3 quan sigui el moment.

El que sí que faran tots dos aquest curs és música com a extraescolar. Em fa molta il·lusió, perquè G. hi té molta afició i sempre demana estones de piano, a casa (però no sempre pot ser) i perquè penso que serà un bon estímul per a L., a qui sempre ha acompanyat la música (sobretot la moderna). Aniran en acadèmies diferents, perquè he pensat què els aniria bé a cadascun en aquest moment.

El curs passat, malgrat la intensitat de tot el que vivíem, va ser un molt bon curs. Tot el que quan vaig escriure el text m'hauria pogut generar incertesa es va resoldre bé: L. es va adaptar d'un dia per a l'altre; el meu horari infumable del segon semestre amb cinc assignatures, la primera a les 8 del matí a Barcelona cada dia i la darrera que s'acabava a quarts de nou, també el van acceptar bé (primer L., després G.); vaig recordar per què m'entusiasma tant la meua feina, tot i que amb tanta docència gairebé no vaig fer recerca (ves, la docència també m'encisa) i els companys han fet que m'hi senti molt i molt a gust. Aquest curs, un horari més bo i assignatures que són un caramel. L'especialitat, la nova, que m'ha entusiasmat, però fer-ne recerca seran paraules majors. Amb tot, el dia 1 tinc una sèrie de tasques i deutes pendents que fan feredat i que no, no sé com m'ho faré, però he treballat molt i, a l'agost, també he desconnectat plenament.

Com l'any passat, he procurat que fos un estiu llarg, amb contacte amb la natura malgrat la calor, de diversió, de temps, d'amor. Ha estat molt diferent: perquè tots dos poden entretenir-se sols, perquè quan volen juguen junts i fan molta gràcia perquè s'estimen bojament i tenen bromes pròpies, perquè no he hagut de fer mans i mànigues per tenir cura dels dos i m'ho han fet fàcil. Això no vol dir que a vegades els contestés malament al final del dia perquè acabo cansada. M'entendreixo quan penso com em cuiden, ells a mi, quan cal. També ha estat diferent perquè he estat flexible amb les rutines (i això ha passat factura però també ens ha permès allargar moments que ens agraden a tots i viure l'estiu d'una manera més calmada), especialment la de la nit. Sé que a ells els van bé, les rutines (I A MI QUE LES TINGUEM!), així que ara hi tornarem. Tampoc s'han descontrolat més d'una hora i dos quarts per nit. Enguany vam començar amb una escapada per Sant Joan al xalet dels sogres a la Costa Brava els quatre. Més endavant, vam anar sis dies a Menorca, el seu primer viatge amb avió. J. deia als amics que se sabien fins i tot les parts dels avions i tots els passos per pujar-hi i que facturarien tot sols, perquè vaig comprar uns quants contes d'avions abans d'anar-hi! Sis dies més al poble, a T., amb la família. Hi vam celebrar anticipadament els 2 anys de G., que prometen pel que fa al caràcter fort que ve de família. A darrera hora també vaig reservar 4 dies a la vall de Ribes, on L. té un record vivíssim munyint cabres cada tardet. Hi vam celebrar, el dia que tocava, l'aniversari de G., que es va delir per l'aigua gelada de rius i gorgs i per córrer davall de la pluja. Hem tingut més de dues setmanes exclusives de tres a casa nostra, una de les quals sense tren (no condueixo), tot un repte perquè a l'agost tanquen les biblioteques, els museus, les botigues i als parcs hi fa massa sol però que vam superar amb nota. Les nostres anomenades "aventures" enguany no ho eren prou si només exploràvem un lloc nou amb transport públic sinó que havien d'incorporar obstacles per superar. Ha estat l'estiu de la bicicleta sense rodetes, la de L. i la de quan jo era menuda; l'estiu en què G. ha començat a portar la seua bicicleta menuda i en què, des del començament, ja és capaç de participar en totes les converses i delectar-nos amb cançons i monòlegs; l'estiu en què L. ha après sol a llegir i escriure; l'estiu de les històries trepidants, dels invents i de les tres festes d'aniversari; aquell en què he descobert que els encanten els animals i hem acabat fent-nos socis del zoo; el dels banys llargs al mar i més efímers als rius i gorgs, els parcs d'atraccions i els aquàtics, els intents fallits de postes de sol i de contemplar els estels (fallits tots pel temps), les videotrucades amb paraigua quan s'enyoraven massa dels iaios. Dels gelats (sí, més flexibilitat). Encara m'admiro de com L. ha fet front al record de la picada de vespa de l'any passat. Hem xalat a la Muntanya més que mai, ens pareixia que ens faltava temps per a tot i, en certa manera, ens n'hem acomiadat una mica. 

A mitjan agost vaig pensar que més valia abaixar expectatives i deixar estar el que m'havia proposat a casa: ordenar l'habitació de la planxa, el meu racó, trobar el llibre de la biblioteca (no ho he aconseguit), comprar el llit nou de G.; el material i la roba del curs nou; anar a la perruqueria tots; fer-los el document d'identitat per si el curs que ve volem viatjar... aquest tipus de tasques, però tot el que hi deia a la porta de la nevera, ha desaparegut.

Comença un curs nou amb menys neguits o incerteses que el passat. Amb una operació bolquer a la vista, habitació compartida per L. i G. per Nadal, que G. entengui la tornada a la feina, que L. tingui l'oportunitat d'aprendre a classe. Amb un quadrimestre amb poca docència però tres congressos/simposis de literatura contemporània que em desvetllen i que he volgut deixar en espera aquestes setmanes. De l'estiu, me n'han quedat idees en forma de propòsit:

--> tornar a la Muntanya a la tardor,

--> tornar a fer excursions, sense calor, durant la tardor, els quatre,

--> fer escapades a prop,

--> planejar un possible viatge/escapada a l'estranger.

--> anar més a la perruqueria.

--> I les ganes de començar Música, que jo també hi aniré amb G.

--> I les ganes d'acabar de revisar l'edició d'Alegre i de trobar una línia de recerca en literatura contemporània, però només una, que d'idees a mig definir ja en tinc prou i ara em fan ballar el cap.

Sí, després de quatre anys, ha tornat el cuquet viatger que en un passat havia fet niu dins meu. M'ha sorprès perquè penso que els paisatges catalans són tan bonics, que no cal buscar fora amb xiquets menuts, però, de mica en mica, m'han agafat unes ganes fortes d'ensenyar-los el món, de mica en mica, potser un castell, potser una cascada, no sé si l'any 2024 o més endavant. 

Perquè aquest curs també em sorprendrà de valent, n'estic convençuda. 

Bon inici de curs! Jo el començo demà amb un examen de recuperació a les vuit. Espero que els alumnes se l'hagin pres seriosament.

P.S. I no sé si ho he dit, però ha estat un molt bon estiu per molts motius i no sé si en tinc encara una idea ben cohesionada.