Cap al setembre

Quan vaig escriure els propòsits d'any nou, que és la part del blog que vaig actualitzant quan toca, vaig escriure que el 2022 era un full en blanc i que tenia pocs propòsits i molt bones intencions. Aleshores acabava de renunciar a una plaça de professor associat que havia guanyat a finals de l'embaràs de Gina. Per tant, no podia signar el contracte fins que s'acabés el permís de maternitat, que tenia de l'altra feina com a PAS tècnic de recerca doctor de la UB per un projecte de literatura medieval, que ha estat fins ara el meu àmbit d'especialitat principal. Encara que hagi fet incursions en altres àrees i temes. Sempre em costa visualitzar el segon semestre de l'any (tot i que m'encanta planificar a llarg termini i, si em preguntessis què voldria fer d'aquí 5 anys, segurament ho tindria més clar) perquè el canvi de curs segueix tenint molt de pes per a mi, i ara potser encara més perquè Lluc començarà Infantil 3.

La renúncia no era trivial. Aquests darrers mesos he concursat en una plaça de professor lector a la UB, que fa dos anys em vaig quedar fora de la plaça per qüestions burocràtiques. Aquesta l'he guanyat i avui vaig a portar els documents perquè em facin el contracte. Sí, és on volia ser. Potser hi hauria volgut ser abans, potser vaig posar en perill la qualitat i diversitat del CV per la renúncia, però m'ha valgut la pena perquè he pogut estar amb Gina tot el seu primer any (ahir va ser el seu aniversari), gairebé fins a la jubilació de ma mare. I també amb Lluc, mentre ens convertíem en una família de quatre que fa equilibris perquè les necessitats d'un nadó i d'un xiquet són diferents. No m'he avorrit gens, al contrari! I he continuat treballant, sobretot de nit, en la feina PAS. Tot i que estic preparada per fer-ho, no vol dir que em sigui fàcil passar d'un dia per l'altre a no estar tan present com abans en el dia dels fills. Ho vaig fer amb Lluc quan tenia cinc mesos; ho podré fer ara. A poc a poc, serà una tardor d'adaptació, d'ajustaments si cal. 

He recuperat la il·lusió per la feina, que els darrers anys no han estat fàcils: de vocació, he demostrat que no me'n falta (els pla B i C no n'eren tan atractius malgrat que fossin més a prop de casa), però produeix desgast la incertesa laboral (contractes de dos anys, d'un any i, finalment, de mesos), el preu de la conciliació (tot i l'horari flexible i que vaig demanar treballar molt des de casa) i, sobretot, els processos interminables de places i finançament de projectes, especialment quan donen poc o gens de fruit. 

I també em fa molta il·lusió un altre començament, el de Lluc a l'escola (dels grans). Farà I3 (P3). Hi anirà de matí i de tarda, mentre que a la llar d'infants hi anava tres hores al matí com a molt, perquè no hi arribàvem mai a les nou. En principi, no s'hi quedarà a dinar. Jo l'acompanyaré a classe al setembre i després l'hi portarà J. L'aniré a buscar jo, almenys al primer semestre.

Jo tinc un primer semestre tranquil, de preparació per al segon, que no em deixarà temps per a la recerca i que, aquest primer curs, em farà fer horaris molt poc atractius per a pares, però que assumeixo. Espero aconseguir un horari més bo el curs que ve, perquè aquest deu ser fet dels horaris que no volia ningú. Hauré de ser a Barcelona a les 8 del matí i l'última classe és a les 8 de la nit. És a dir, que ni portar a l'escola ni petó de bona nit, perquè quan arribi, cap a les 21.15, ja dormiran els dos. Però dinarem junts. També continuarem amb la natació de Lluc, perquè va començar al maig i li encanta, espero que ara també.

He procurat que per a ells fos un estiu similar als que recordo de la meua infància. Un estiu llarg, 15 dies al poble amb tanta piscina, muntanya, embrutar-se com han volgut, una escapada els 4 a Salou amb jocs d'aigua i platja i un viatge de cinc dies a Olot amb excursions, a les quals ens hem aficionat tots, i sortides culturals i de lleure, que tant agraden a Lluc. I dies aquí, els tres, mentre J. treballa, amb preparatius i descoberta de parcs amb una mica d'ombreta i més piscina. L'únic ensurt va ser la picada d'abella de Lluc, que perdura en el record del menut.

Estic molt contenta de ser on som i els propers mesos em centraré en l'adaptació al ritme escolar i laboral i a gaudir de la família i de la feina.