Segona part, després del part

 Aquells moments posteriors van ser molt bonics. Coneixíem G. i ens sorprenia perquè semblava tranquil·la, molt bona xiqueta i aviat veuríem que molt llesta i forta. 

Però en època Covid no hi ha visites als hospitals. I si el primer cop vam demanar que el primer dia no vingués ningú, aquesta vegada el que més hauria desitjat és que L. vingués de seguida a conèixer-la. Poder-lo veure jo. Estar amb ell durant aquells dies. Però havia de ser forta. Tenia clar que, si G. i jo estàvem bé, volia l'alta voluntària de seguida que semblés raonable demanar- la. Però quan va nàixer en cap de setmana, vaig veure que fins dilluns no em podria tornar a examinar la doctora. La rapidesa del part feia que no m'haguessin ni de punxar i em recuperava molt ràpid. Em vaig poder aixecar de seguida i em van enretirar ràpid la via. Al migdia ja em van deixar aixecar i dutxar-me a la tarda. Havia d'aguantar sense veure L. fins dilluns. Vaig dir a la doctora que voldria l'alta tan ràpid com pugui ser. Meta mental dilluns matí. Ho veia possible.

I, aleshores, amb totes les proves preventives que hi ha avui dia i protocols diversos (a favor, però llegiu algú a qui a l'ecografia de les 12 setmanes van trobar ductus revertit, que fins a la 16 no vam poder descartar amb una ecografia precoç del cor del nadó i un test de sang fetal no invasiu, que vam pasar nosaltres (el senzill, 500 euros) i a L. el test de l'oïda no li va sortir bé el primer cop i la pediatra, que era nova, no ens va saber explicar que no passava res i que li tornarien a fer a les 48h). Si es trenca bossa i passen X hores fins al part, independentment del tractament previ O durant el part amb antibiòtics d'ampli espectre, es fa una anàlisi de sang extra al nadó i es monitoritzen nadó i mare durant tota l'estada a l'hospital per assegurar-se que no hi ha cap infecció greu. A L. també li van fer. 

Doncs la primera anàlisi de sang a G. (Va nàixer de nit, així que ens ho fan tot cada nit durant la nit, sobretot a les cinc del matí i repetim durant el dia el que calgui) van detectar-li una proteïna alta que podria indicar una infecció i, per tant, haver-li d'administrar antibiòtics a través d'una via (que porta a la mà des d'aquell moment encara que afortunadament fins ara no l'hem necessitat. Li molesta, se l'estira, se la va arrencar, se l'ha ficat a la boca...) durant almenys set dies d'hospital, on seria redirigida i no podria rebre, avui dia, el tractament al meu costat. Des d'aleshores ja li han fet tres O quatre anàlisis més de sang per comprovar, d'aquí una estona en té una altra, a kes cinc. Li han fet forats arreu buscant vena. Li han fet un hemocultiu. Pateixo. Ploro. Tan menuda, bona i pacient i aquesta arribada. Les proves de sang, sumades a les que es fan per defecte a tots els nounats, són cada sis hores. Els resultats són ràpids, una hora i mitja més tard ho sabem. Molts controls de febre, estat general... Ella no té cap símptoma però l'anàlisi, fins ara encara encara ha estat alterada. A hores d'ara el pediatra pensa que deu ser de l'esforç del part i així ho esperem. Un ensurt i prou, esperem. La por del "si no'. I ara el dimarts com s meta per sortir d'aquí, amb els resultats també de l'hemocultiu, dels quals depenem.

I les hormones i la plorera i l'enyor perquè m'enyoro moltíssim de L. Està molt bé i fins i tot aixi pateixo que pensi per què no estic amb ell tants de dies. Li vaig dir que en trigaria dos O tres. Estic cansada perquè les proves són a la nit idurant el dia no paren d'entrar. Els dies de rutina d'hospital són molt pesats i ara no lliures d'angoixa. De nit fem torns per dormir perquè així podem tenir G. al braç i que dormi tranquil·la i amb la via en pau. I tinc poca esma, la justa per fer les cures i gaudir de G. i de l'espai familiar que tenim els tres que estem junts. Però només puc pensar molt en L., enyorar-lo amb una intensitat oceànica, voler estar junts els quatre a casa dimarts. I que sigui al matí, per caritat.

Per cert, ens està costant als dos el mateix tema: tenim tan assumit que som papes d'un xiquet, L., el primer, que anomenem sovint l'una amb el nom de l'altre O ens errem i ens hi referim en masculí!!