Balanç del 2020 i propòsits del 2021

El 2020 ha estat un any marcat per la pandèmia, de la qual encara no hem sortit. Un any de no festes, no trobades, restriccions i violacions de drets fonamentals. Com a societat, les ganes de desempallegar-nos de totes aquestes associacions, fan que mirem amb un cert optimisme (amb esperança) l'arribada de les vacunes exprés, tot i que som conscients que les conseqüències de la pandèmia s'arrossegaran: la crisi, els problemes mentals, les addiccions.

Conscients que, dins del que cap, som afortunats, els pares de menors hem vist com creixen en una societat (el meu fill ja ha viscut mitja vida en plena pandèmia) que no era la que vam imaginar per a ells. Tres mesos tancats a casa quan han de sortir, córrer, que els toqui la llum del sol, veure cares en lloc de màscares (L. ha après a parlar quan tothom tenia la boca tapada i a la llar d'infants, desinfecció, màscares, temperatura, sabates de recanvi, pares al carrer). Quan vam sortir, L. no recordava el carrer ni les altres persones, ara emmascarades. Li feien por. S'havien acabat els parcs. No ens podíem moure perquè va començar a marejar-se quan pujava al cotxe, segurament va passar per la manca d'hàbit i associava cotxe i vomitar, tingués la durada que tingués el trajecte. Així que el nostre estiu també va estar marcat per aquest segon confinament, però ens en vam sortir molt bé. Ens vam saltar, com tothom, visites mèdiques i vacunes i l'escola bressol ja no oferia adaptació (així que vaig demanar d'acompanyar-l'hi unes hores a finals d'agost i, després de diverses trucades, ho vam poder fer). I tot els rituals de celebració de la vida i del pas del temps, del nostre llegat cultural, van desaparéixer: Setmana Santa, Sant Jordi, Sant Joan, les festes del municipi i del barri, cavalcades i processons, i també els festivals i concerts, les activitats per a nens, la biblioteca i les excursions de la llar d'infants. L'exposició a ambients nous fora de casa, sobretot els caps de setmana.El 2020 ha estat un any marcat per la pandèmia, de la qual encara no hem sortit. Un any de no festes, no trobades, restriccions i violacions de drets fonamentals. Com a societat, les ganes de desempallegar-nos de totes aquestes associacions, fan que mirem amb un cert optimisme (amb esperança) l'arribada de les vacunes exprés, tot i que som conscients que les conseqüències de la pandèmia s'arrossegaran: la crisi, els problemes mentals, les addiccions.

Conscients que, dins del que cap, som afortunats, els pares de menors hem vist com creixen en una societat (el meu fill ja ha viscut mitja vida en plena pandèmia) que no era la que vam imaginar per a ells. Tres mesos tancats a casa quan han de sortir, córrer, que els toqui la llum del sol, veure cares en lloc de màscares (L. ha après a parlar quan tothom tenia la boca tapada i a la llar d'infants, desinfecció, màscares, temperatura, sabates de recanvi, pares al carrer). Quan vam sortir, L. no recordava el carrer ni les altres persones, ara emmascarades. Li feien por. S'havien acabat els parcs. No ens podíem moure perquè va començar a marejar-se quan pujava al cotxe, segurament va passar per la manca d'hàbit i associava cotxe i vomitar, tingués la durada que tingués el trajecte. Així que el nostre estiu també va estar marcat per aquest segon confinament, però ens en vam sortir molt bé. Ens vam saltar, com tothom, visites mèdiques i vacunes i l'escola bressol ja no oferia adaptació (així que vaig demanar d'acompanyar-l'hi unes hores a finals d'agost i, després de diverses trucades, ho vam poder fer). I tot els rituals de celebració de la vida i del pas del temps, del nostre llegat cultural, van desaparéixer: Setmana Santa, Sant Jordi, Sant Joan, les festes del municipi i del barri, cavalcades i processons, i també els festivals i concerts, les activitats per a nens, la biblioteca i les excursions de la llar d'infants. L'exposició a ambients nous fora de casa, sobretot els caps de setmana. No és, col·lectivament, l'any que esperàvem, amb la inhumanitat viscuda pel que fa al comiat i a l'acompanyament dels éssers estimats, el tracte que han rebut infants i gent gran, persones vulnerables o malaltes.

Per damunt de tot això, s'obre pas l'any individual. També com a pares d'un xiquet menut hem mirat a través dels seus ulls i hem fet les descobertes que ha fet ell: gustos nous i llepolies (gelats, xocolata), començar a dir frases i a mantenir diàlegs, el sentit de l'humor, inventar-se converses, el joc simbòlic, caminar i córrer, guanyar autonomia, aprendre i aprendre, començar a l'escola bressol i que, gent que no coneixem, et saludi pel barri. Xalar amb el que tu descobreixes: els focs artificials, que pots alimentar els animals amb palla, collir mandarines, xafar basses un dia de pluja, descobrir la salabror del mar, entrar als clots o jugar a pilota amb un desconegut. Que els quinze dies més foscos del confinament, els vaig poder passar tancada amb L. i J., dedicada a L. sense pensar en unes obligacions que ja no es podien complir. 

El 2020 ha estat el segon any de vida de L., que farà dos anys al gener. Un any molt ple d'amor, de felicitat, de moments compartits. Ell fent descobertes, guanyant autonomia, deixant clara la personalitat que té/va construint i en què L. ha estat molt més conscient del que vivia, ha generat records personals (pot recordar fins molt enrere), ha establert relacions diferents amb tots els membres de la família i ha mostrat com és.

Laboralment, per fi he acabat dos projectes grossos. Al primer hi he dedicat sis anys, l'estudi i l'edició de les Transformacions d'Alegre, en premsa, i a l'altre, una monografia que he coeditat sobre la recepció del poema d'Ovidi a Europa, que m'ha demanat esforç i esforç i que està previst que es publiqui al gener. 

Els darrers mesos del 2020, des del setembre, he pogut encarrilar aspectes de la meua vida que no anaven com jo volia. Em vaig plantejar el setembre amb molta il·lusió i molts reptes importants i faig un bon balanç del camí fet. Un canvi gros era l'inici de la llar d'infants, amb l'adaptació. No han estat flors i violes. Vaig prendre la decisió perquè per logística familiar/laboral pensava que era el moment i ara penso que, a més, per a L. també és bo que tingui un ambient de socialització que també l'obliga a exposar-se a noves situacions, persones. Penso que el fa créixer. Hi va poques hores però cada dia de dilluns a dijous, sense dinar, perquè és la fórmula que m'ha acabat semblant més coherent amb el que penso i puc/podem fer. Almenys fins ara.

A començaments del 2021 acabo el contracte amb la universitat i no he volgut cap contracte precari, així que veig un futur de canvis laborals i també em va bé si tinc un període per dedicar-me al que per a mi és més important. El ritme de feina d'un investigador postdoctoral, almenys pre-Covid, és difícil quan penses en termes de conciliació. I, a més, no penso així: per a mi és important ser-hi i passar temps amb L. Sí fins ara ha funcionat per la flexibilitat, més endavant potser buscaria la fórmula d'un horari fix. M'he apuntat a llistes i ara voldria congelar (de fet encara tinc un contracte vigent), si trobo la manera de fer-ho. Per tant, és una nova etapa que veig amb moltes ganes perquè jo no m'he cremat de la feina sinó de la situació d'incertesa laboral, d'haver de competir amb centenars de persones convocatòria rere convocatòria i la pressió d'haver de ser dels millors cada vegada. Per poder continuar.

Quant als propòsits, l'any passat vaig escriure que volia:

1. Continuar cuidant L. (sempre)! FET. És el més important. Amb l'adaptació a l'escola bressol i els primers virus, m'ha fet confiança una vegada i una altra. Es refia de mi.

2. Cuidar més J. i ser més assertiva. També hi he treballat i n'estic orgullosa. Com a mare, tinc més paciència de la que tenia i ara a la feina també en tinc més per a tasques poc estimulants com corregir un glossari, però me'n quedava menys per tractar la parella. Hi he treballat i puc escriure FET! 

3. Trobar feina: si pot ser acadèmica aquí però digna. Si no, que m'agradi prou, bon horari i sou digne, amb més estabilitat. (Si no, gaudir de l'atur i buscar feina). --< he fet molta introspecció, com és habitual en mi. Em van allargar el contracte uns mesos i m'he presentat a una plaça de lector, tot i que és per a una altra especialitat. No va ser fàcil mentalment fer-ho sabent que no era per a mi, que malgrat tot els mèrits curriculars, era un altre tema. No se sap el resultat però jo ja sabia abans de presentar-m'hi que simplement ho feia perquè era l'únic que hi havia a la universitat (digne) i que això és la meua vocació. Però no passa res, perquè també he desmitificat això de treballar per amor a l'art. Perquè jo, si no puc estar a la universitat, em quedaria de grat a casa amb L. i escrivint, però econòmicament a la llarga no podria fer-ho. M'he apuntat a llistes.

2. Fer que L. dormi a la seua habitació tota la nit. (Nivell difícil). -- Pendent per a l'any que ve. Aquí hi hauria hagut de dir que L. comencés la guarde i potser faríem el ple. L'any que ve també serà l'any de treure el bolquer, cosa que ell ja mig reclama, però sabeu l'energia que inverteixo en cada gran canvi? Me'n ric. Digne de veure. J. va dir que primer el llit i el metge diu que esperem que faci més calor.

3. L'edició d'Alegre, va! FET!!! Sí! Aquest any sí!

4. Escriure i llegir. [Llegir sí]. [JULIOL: AMB LA COVID, CRISI DE LLEGIR FICCIÓ]. Escriure no, però no m'hi faig mala sang.

5. Fer la saleta, el moble del bany de L. i el capçal. FET. Ens falten làmpada saleta i cortina saleta, i això que els confinaments ho han obstaculitzat.

6. Anar de vacances d'estiu a algun lloc de Catalunya els tres (poble i Torrevalentina no compten). El confinament ens va deixar poc marge i vam haver d'anul·lar les reserves de Setmana Santa, que era quan J. podia i reservar la darrera setmana d'agost per fer una mena d'adaptació sense xiquets a l'escola bressol pel virus. Però vam fer dos caps de setmana, un de tres dies, en un hotel de platja i J. diu que només això ja ens va salvar l'estiu!

7. Reduir la ingesta de dolç. NO.

8. Reduir el temps de xarxes socials (Instagram, Facebook). FET. Les tinc però no hi entro des del setembre, tampoc a Twitter.

9. Reduir el temps de TV nostra al vespre. FET. Volia dir en presència de Lluc i sí, molt bé.

10. Reduir el caos. FET. I això que durant el confinament no teníem la dona de fer feines. 

11. Aprendre a cuinar alguns plats per a L. (Afegit al febrer). NO, però hem fet panellets i galetes i ens hem quedat amb ganes de cuinar més junts.

12. Llibre Bristol. FET.

D'aquest 2020 també ha estat rellevant decidir què volem i quins valors tenim i mirar de viure-hi (dins de la legalitat) sense trair-los.

Immillorable, tat? Tot i que la pandèmia no ens ho ha posat fàcil. Sempre hi ha propòsits que no apareixen a la llista però que també han estat un SÍ. Jo diria que havia començat una llista per al 2021, de cosetes menudes que no acabo publicant (com fer-nos més fotos els tres), però no la trobo i no sé si li demano gaire al 2021, perquè per a mi el més important és el temps de família (i perquè, laboralment, m'he desfet del neguit de lluitar per una feina que em pareix impossible. Si hi fos, benvinguda, és clar, però em torturava pensar-hi o esforçar-m'hi en va.

1. Cuidar-nos els uns als altres. Aquest any, em relaxo! [ Actualització març: ho intento]. 

2. Gaudir de moments en família, també amb mes iaies, també al poble, on L. crida de joia. [La pandèmia i les qüestions familiars ens ho posen difícil, però no n'estic descontenta, del temps familiar].

3. Trobar més temps de parella sols. [Comença a no dependre de mi].

4. Que L. dormi a la seua habitació. (3-4 van lligats). [JULIOL: Dorm a la seua habitació totsol i al seu llit, tot i que hi faig visites i m'hi quedo adormida moltes vegades. Em falta a mi més perseverància. En la situació actual ho considero més o menys assolit, però quan neixi G., la situació pot canviar i ho sé]. FET.

5. Operació fora bolquer. [JULIOL: Va començar al gener amb el bacinet i hi tenia molt d'interès però tant la llar d'infants com el metge ens van dir que ens esperéssim. Fa tres dies que hi hem tornat, ara amb adaptador de WC i esglaons. És capaç de fer-ho amb el pipi però tot apunta a una reculada amb la caca i m'agradaria molt que, ja que m'he decidit, ho féssim abans del part].

6. Tenir les tardes lliures a partir del març per estar amb L. [Va per a llarg. JULIOL: NO, però les coses no van malament a la feina, encara que siguin tres hores diàries i no em sobri gens de temps].

7. Posar-me més o menys al dia amb els àlbums de fotos!!! Anava un any i mig tard, ara un any. [Un any tard]. JULIOL: Mig any tard, en procés. Bé!

8. Gaudir del que m'agrada, llegir sense obligacions; preparar activitats per a L.; escriure papers privats,... [Conciliant com puc].

9. Fer una escapada cap al maig/juny per Catalunya i, si pot ser, anar a veure la neu aquest hivern. [Per fi ens deixen sortir de la comarca aquesta setmana. He reservat hotel!]. FET,

10. Fer el projecte de la Fundació Rodoreda, que em va concedir un ajut i tot just l'he començat. [En procés]. FET.

11. Aprendre a fer plats nous per a L. [Molt bàsic i pendent. Sembla que hagi avançat poc en tots els punts que em proposava però... entremig hi ha la vida i la vida que porto dins i que va creixent i, només això, ja és pura màgia. El 2021 és el del meu segon embaràs]. NO.

La nova realitat ens ha sorprès (negativament), però cada any, quan faig aquesta llista, tinc la sensació que només visualitzo els primers mesos i que, encabat, em costa més imaginar què passarà, les novetats, com reaccionarem, fins i tot, com serem, aleshores? JULIOL: A punt d'arribar Gina, concebent-nos com a família de quatre.

Tanco el meu web professional perquè trobo que ara no té raó de ser i no m'hi vull gastar diners. Menys soroll a la xarxa. Si em busqueu, sabeu on no trobar-me. Al correu, sí. No és un propòsit perquè procuro fer-ho tan bé com sé, i espero saber-ho gestionar bé els propers anys: l'exemple que dono a L. com a usuari de mòbil intel·ligent.