He descobert la lluna

M'has descobert la lluna, caminant pel carrer, tu dalt del tricicle que et van portar els Reis, la mà alçada cap al cel, el braç estirat amunt, amunt.

T'he descobert la platja amb les petxines colgades i la neu, però és freda.

M'has descobert els arbres, que anomenes dolçament. I el vent, que em bufes a la cara.

M'has descobert les brosses menudes, menudes, escampades per tot casa, que tan gentilment em portes al palmell de la mà com si fossin un tresor.

Em fas xisclar de joia si veig un avió al cel i tu hi ets, per ensenyar-te'l.

Em fas sentir la música de cada objecte i gaudir dels sorolls dels camions, com més grossos millor, sense moure'ns de casa.

Amb tu em deixo acaronar pel sol quan tenim temps de passejar tots dos i trobem un racó per a nosaltres sols. I el temps, aleshores sí, s'atura.

Amb tu comparteixo el que a mi ja em feia feliç, en aquella vida anterior en què encara no hi eres: la literatura, l'art, els paisatges tranquils, però és la teua rialla la que m'omple el cor.