Canvis: cap a una etapa nova

No us penseu que he abandonat l'hàbit d'escriure sovint allò que em passa (pel cap o pels peus). L'scrapbook de l'embaràs s'enduu bona part de la creativitat i dels pensaments. De fet, l'embaràs és central en els meus pensaments. També ha anat envaint l'espai de les lectures (sobre l'embaràs, el desenvolupament de l'embrió, el part, la lactància i la puericultura) i del descans (perquè n'he necessitat). Una vegada més, l'estiu m'ha permès temps més llargs per anar-me adaptant a aquesta etapa nova que trobo que passa molt ràpid. Aviat seré a la meitat de l'embaràs (d'aquí dues setmanes) i d'aquí una, tornarà J. dels tres mesos al Japó, que he tolerat viscut (trieu el participi que us agradi més: el primer expressa que m'hauria agradat que fos d'una altra manera i que aquests mesos acabessin de ser màgics amb ell, però sempre n'he respectat la decisió) potser millor i tot del que m'esperava. 

En aquests mesos hi ha hagut moments molt bonics, visites i regals inesperats. També les ecografies i anar-me fent la idea que el meu fill (o filla) creix dins de la panxa. Malgrat que a vegades sentia que el meu cos no era el meu perquè em faltava l'energia que tenia abans (sobretot al primer trimestre), seguia sent jo i la meua vida amb totes les facetes de sempre, al·lucinada potser que el món no s'hagués capgirat i les prioritats més. A vegades em feia l'efecte que les setmanes d'estiu (les d'agost, sobretot, quan la universitat està tancada i les feines urgents havien quedat tancades) les aprofitava poc perquè no complia el que havia previst (com si no passés ja prou habitualment), sobretot de feina, però també perquè no acabava de desconnectar del curs, que enguany ha estat vertaderament intens i al final m'ha passat factura a l'hora d'encarar les classes de l'estiu (UCE Manresa, Juliols i UCE Prada, que al final va anar molt i molt bé encara que em feia peresa la logística del viatge). I això que el proper curs el tinc gairebé tot acumulat en un quadrimestre (em toca a finals de gener). Deia que tenia la sensació que les setmanes s'escolaven, el menut creixia i jo hi dedicava energia però la resta veia que avancés poc.

No hem avançat poc. Aquest agost vaig mirar pisos a Barcelona i a Sant Cugat i m'he fet un fart de comparar hipoteques, de buscar la millor solució per a nosaltres. Ja vaig dir a l'entrada de propòsits d'any nou que volíem començar a mirar pisos per comprar-ne un. En realitat, ens vam plantejar començar a buscar un nou membre de la família a finals d'abril i el resultat positiu va ser la darrera empenta que necessitàvem per fer el pas. Almenys, la que necessitava jo, perquè no volia plantar-me al setembre, amb la tornada a la feina, sense saber on aniríem i sort que va ser així. Encara ens quedava un any de contracte de lloguer a Barcelona, però volia començar a imaginar-me l'habitació del nadó, volia que quan nasqués ja tinguéssim un lloc on arrelar. La primera opció van ser els pisos de segona mà de Barcelona (perquè els de construcció nova, més enllà dels preus abusius, són ben pocs i a barris que no ens convencien) però en general estan ben mal distribuïts, poca llum exterior, habitacions molt menudes, moltes reformes per fer. Hi ha molta gent per a la qual que el pis sigui nou és una prioritat; no era el meu cas. En vaig visitar uns quants i no em van convèncer. N'hi ha que en dos minuts en tens prou per descartar-los i ja els havies triat prèviament a Habitaclia. Aleshores vaig recordar que quan havíem buscat pis de lloguer també n'havíem mirat a Sant Cugat, on jo havia viscut fins que vaig anar als EUA, on viuen mons pares. En aquest cas, havia de ser a prop de l'estació, d'obra nova i espaiós, per guanyar-hi el que a Barcelona no havia trobat. A més, tindria els papes a la vora quan més els necessités. Vaig fer un intensiu amb ma mare i vam visitar tots els de la zona que m'interessava. Sort que havia començat ara la cerca perquè els pisos que compres sobre plànol s'acaben 1 o 2 anys més tard. Hem tingut la sort de trobar-ne un de preciós que ens ofereix el que buscàvem i que estarà acabat a finals d'octubre, de manera que ens hi podrem mudar abans de Nadal i ja tornarem de l'hospital a casa nostra. 

Ens queden encara trasllats, papers de la hipoteca i altres qüestions, però hem avançat molt. Va ser dir i fet. Fa unes setmanes vam comprar el pis. J. no l'ha vist en persona, però en té moltes ganes. Potser enguany no aconseguiré gaires dels objectius que vaig fer públics per cap d'any, però hi ha dues fites grosses, una de les quals és incomparable.