Qualsevol nit, pot sortir el sol

Canvi de capçalera del blog. Etiqueta nova.

Ja han passat uns mesos des del darrer cop que vaig escriure. A finals de maig J. i jo vam fer una escapada a Formentera i vaig pensar que era el moment de trencar el silenci, que us podria explicar els restaurants, els bars on mirar la posta de sol, els concerts, les platges... en definitiva, la ruta que havíem fet, que vaig treure d'altres blogs i de recomanacions d'amics. (Quan penso en tot el que vam menjar m'agafa mareig i tot, però potser no és ben bé per això).

A nosaltres ens toca fer les vacances abans o després de l'estiu, perquè aquesta estació és la temporada alta de feina per a ell i aquest quadrimestre ha estat especialment complicat trobar gaires dies perquè jo tenia les classes. De fet, J. pensava que ja acabaríem de fer-ne amb les escapades de cap de setmana des del Japó, que el visitaria un mes aquest estiu, amb l'ordinador a coll i veuríem llocs que ens haguessin quedat pendents de la lluna de mel. Per ordre: ha anat tres mesos (o una mica més) al Japó per feina. Li van oferir la possibilitat d'anar-hi i per a ell era gairebé com un somni, així que ara tornem a tenir una relació a distància, tot i que aquesta setmana passada l'he tingut a casa i encara em dura aquesta sensació tan dolça. Ja sabeu que soc viatgera i us podeu imaginar que aprofitar per anar-hi menys de turista que el darrer cop, d'entrada, més aviat m'atreia. Però no m'hi he vist amb cor. Darrerament m'he estimat més la tranquil·litat de casa (sàviament, vaig decidir no anar al congrés que tenia Romania) i això que el final de curs és un moment intens per al calendari de moltes professions: per al de l'investigador i professor universitari també: final de les classes al maig i exàmens i correccions i revisions (encara reviso ara) de juny a juliol, membre d'una comissió de feina del Departament, congressos (2, Romania ja l'he exclòs), cursos d'estiu on t'has apuntat tu (en vaig fer un a Madrid) i altres on vas tu a fer classes (2, un de literatura medieval i un de contemporània), reunions (no totes a Catalunya) i engegar les preinscripcions (entre altres qüestions organitzatives) si t'has decidit a coordinar un curs que s'estrena a l'octubre. Això ha estat el meu mes de juny i l'he acabat com si mai no hagués marxat de vacances aquells dies de final de maig! Ah, entremig, vaig canviar de feina: mateixa posició, menys sou, però torno a posar el comptador a zero i tinc dos anys per davant. Renunciar a l'anterior va implicar paperassa, moltíssims informes. Ahir encara enviava papers. 

Els que em coneixeu sabeu que la meua feina m'apassiona, que això no vol dir que no faci res més, però que tinc energia i ganes de fer-la, tant la faceta d'ensenyar com la de recerca (que hi ha mesos que es ressent de la resta d'exigències) i procuro enllestir la paperassa tan bé com puc. Això no obstant, he hagut d'assegurar-me a mi mateixa, més que mai, i als que m'envolten, que no treballava sota la pressió del final de curs, que en general sense perdre la tranquil·litat i relaxada podia fer la feinada que tenia (aquest curs ha estat especialment intensa, però també n'he après) encara que les tardes d'aquest primer trimestre d'embaràs (aquesta setmana faré les dotze setmanes) estigués marejada (encara em passa bastant; per sort no he vomitat ni he tingut nàusees al matí) i el meu home en un altre continent. Va, em deixeu haver-me fet una mica l'heroïna en aquesta entrada, tat? Que són molts anys d'escriure aquí. 

Com a regal d'aniversari, J. em va comprar un àlbum de fotografies de paper gruixut a Konema, adhesius, retoladors, paper de carta... En aquest scrapbook nou combino els dibuixos amb aquarel·la amb les fotografies (amb l'Sproket) i els escrits. Potser aviat us parlaré de l'app que faig servir, la cistelleta que he rebut, els primers regals i llibres dels meus pares, la preocupació pel pis, la primera visita (a les nou setmanes), com ho he començat a dir...

De moment, el blog pareix que vol continuar amb aquesta alegria!