El parèntesi

Quan et regeixes per cursos universitaris, dividits en dos quadrimestres, el parèntesi marcat per les festes de Nadal provoca una certa estranyesa perquè no el tanquem fins aquesta setmana, amb el començament de les classes del segon semestre. És temps d'establir horaris nous, de procurar encetar el camí per complir amb els propòsits d'any nou, de participar en activitats que la resta de l'any no es podrien organitzar, de preparar les classes i d'enllestir tasques pendents de l'any passat. Amb més o menys èxit. Per part meua, vaig aconseguir tornar a casa a peu dos dies, però els peus se n'han ressentit i molt, així que de moment no he repetit l'experiència. Les classes de francès en línia em costen més del que em pensava.

Per a nosaltres, a més, aquest període coincideix amb el nostre aniversari (deu anys des que vam començar a sortir i sis mesos de casats), que almenys enguany hem continuat celebrant com sempre i aviat serà el trentè aniversari de J. Abans solíem aprofitar el gener per viatjar a preus més econòmics, ara aprofitem les setmanes que J. és a casa, entre viatge i viatge (va començar l'any fort, tot i que les darreres dues setmanes s'ha quedat).

Avui Facebook m'ha recordat que fa un any ja havia treballat quatre setmanes al primer institut, un centre d'alta complexitat i, alhora, impartia el curs de Narrativa de l'Ateneu Barcelonès. Ara veig aquell ritme que portava (del qual ja era conscient) i me n'admiro. A poc a poc vaig preparant les classes del quadrimestre. Dimecres vaig fer la primera classe, però encara no s'ha generat aquella complicitat entre professor i alumnes que després enyores tant. Aquell ambient de classe. De mica en mica.