El curset prematrimonial!

Hi ha esglésies, sobretot de pobles menuts, que no t'ho demanen i la varietat de cursos és molt àmplia, amb intensius d'un dissabte i tot. Nosaltres ens casarem al monestir de Sant Cugat, on la meua família es va traslladar quan jo tenia tretze anys. De fet, ja em vaig confirmar a la Parròquia de Sant Pere d'Octavià i hi vaig continuar un temps amb el meu grup de la confirmació. Tot i que hi va haver un instant de dubte entre celebrar el casament al poble i fer-lo a Sant Cugat, una vegada ho vam tenir clar, ara ja fa uns quants anys, em vaig assabentar que complís els requisits (o hi estàs empadronat o hi vas a viure un cop casats) i J. va anar a les sessions informatives per casar-s'hi ara ja fa un any. A partir d'aquí, hi hem fet diverses visites, però el que més ens preocupava era començar el curset prematrimonial (perquè havien d'assignar-nos a un dels grups d'acollida de promesos gestionat per un dels 16 matrimonis del CPM de Sant Cugat). El J. viatja molt i el primer cop que ens van tornar la trucada per dir-nos el grup no hi podia ser. Així que vam pensar que ens tocaria fer malabarismes, perquè es tracta de quatre sessions de dues hores de durada cadascuna a Sant Cugat, en principi amb quatre matrimonis més, a part del que ens acull a casa seua (alguns grups també es reuneixen amb el capellà, però no ha estat el nostre cas).

És semblant als grups de confirmació i són molt oberts. A J. li feia una mica de respecte, fins i tot dir que vivíem junts, però hem estat sincers en tot moment i, com més hi participes, més dinàmica de grup es crea i és més profitós. És veritat que va costar trencar el gel a la primera sessió i ens vam cohibir una mica perquè teníem la sensació que només teníem ganes d'obrir-nos nosaltres, però després tot va fluir i ens ha servit per seguir reflexionant sobre temes que ja havíem parlat. Érem la parella que feia més temps que estàvem junts (en el nostre cas, hem acabat sent tres parelles de promesos) i els més joves. Avui tenim l'última sessió i fem un berenar sopar al final (potluck). Els temes tractats han estat: psicologia de parella i resolució de coflictes, amor i enamorament (vam fer un joc que m'hauria agradat quedar-me per veure els elements que considerem més importants del matrimoni cadascú de nosaltres), sexualitat i fills (el tema de la sexualitat potser és el que costava més, per tant, val més tractar-lo a la segona meitat del curs) i compromís social de la parella i, finalment, avui farem els sacraments i la celebració final. Ho haurem fet tot en una setmana i arribàvem a casa a mitjanit, de manera que, jo que em llevo a les cinc, avui he recuperat dormint més de dotze hores i he hagut de gestionar-ho amb les feines.

Aquesta setmana ens hem sentit més matrimoni i tinc la sensació que hem tingut en compte els aspectes que havien anat sortint a l'hora d'organitzar el nostre temps junts i de prendre decisions de parella. A més, ens ha reforçat veure que les qüestions que ens plantejaven ja les teníem molt parlades i les havíem anat debatent abans.

Ahir vam repartir invitacions als amics de J. en una barbacoa i jo encara en tinc unes quantes de pendents, però costa quedar!