Un mes pluriocupada: entre l'institut i l'Ateneu

He estat gairebé un mes sense escriure al blog. Fins i tot he tingut dificultats per seguir els blogs que llegeixo normalment. Per primera vegada, dels correus que m'arribaven i que tenien relació amb la meva antiga feina a la universitat, molts han restat sense obrir (aquests dies espero posar-hi remei, però això m'ha permès posar límits també a les feines que no et planteges deixar de fer i que ocupen moltes hores). També els del projecte d'escriptura a quatre mans i, els del casament, els hem gestionat com hem pogut. (Avui farem la reserva del pastís, després d'haver triat el definitiu en un segon tast que no estava previst, trinco-trinco). Fins aquest darrer cap de setmana, dedicàvem els dissabtes i diumenges a fer rentadores i netejar el pis, sense avançar amb els mobles (la darrera adquisició va ser la tauleta del menjador i ara han regalat a J. uns amplificadors de la TV per a l'aniversari). També he afegit un parell de pàgines al scrapbook i reprès les fitxetes diàries, per recordar aquests dies intensos, en què em quedava fregida al sofà si intentàvem mirar res a la televisió després de preparar les classes.

El nostre balcó.

Ha estat esgotador: dues feines noves en tots els sentits, en un institut d'alta complexitat al qual trigava més d'una hora i mitja a arribar (i començava a les 8 del matí), havia de passar la primera avaluació com a professora de secundària (va venir la directora i tot a veure com feia classe), he rebut ferides de guerra, he estat tutota i gestionat conflictes greus, he tramitat els papers de l'alta d'autònoma. Malgrat aquesta exposició sumària i moments puntuals, no ho he passat malament (tal com m'havien advertit), ans al contrari i els nervis només els vaig notar a la primera classe. A més, les poques hores de son no m'impedien estar ben desperta a classe. M'hauria agradat poder ensenyar més i haver de convèncer-los menys que traguessin un full, portessin un boli a classe o, simplement, treballessin; però sé que han après i que potser he despertat el cuquet de l'escriptura en alguns d'ells. I jo he continuat un aprenentatge a les aules que ja havia començat fa molts anys en una aula per a adults i, després, a la universitat. Admiro la força de molts professionals que s'hi dediquen i que no reben el reconeixement que mereixen, però tenen somnis que, per força, molts alumnes seus entrellucaran i els ajudaran a construir-se un futur.

De tot plegat, n'he sortit encara amb més confiança en les capacitats que tinc per fer aquesta feina i per fer-la bé, per millorar cada dia a partir de la pràctica i n'estic molt satisfeta. Personalment, també estic valorant molts altres aspectes de la feina, perquè quan em vaig inscriure a llistes ho vaig fer pensant en una experiència que volia tenir i una dedicació durant un temps encara indefinit, sense pensar en objectius a curt o a llarg termini. De fet, des que vaig tornar, el present i els calendaris més aviats curts han dominat el panorama. Potser perquè, amb tot el que hem fet i volem fer aquest curs, J. i jo ja tenim prou teca per pair i gaudir. Aquest ha estat el mes en què ell no tenia classes de màster, de manera que ara era jo qui es quedava treballant a l'ordinador després de sopar. Justament demà les reprèn i la setmana que ve començarà la feina nova, que hem anat a celebrar aquest cap de setmana (amb el meu reton la vida social, no hem parat amb la família). Com a resultat, tindré el pis per a mi de dilluns a divendres, en general. Encara que encetem aquesta aventura amb optimisme, volem veure com ho vivim.

Ahir em vaig llevar a les cinc per anar a l'institut i fer el canvi de relleu. Avui m'he aixecat 6 hores més tard, a punt per connectar-me i veure que no m'han nomenat per substituir ningú. Bé. No vull estar mesos sense que em cridin, però una setmaneta per descansar sí que m'aniria bé i tant de bo el proper institut tingués unes característiques que em permetessin comparar centres (afortunadament, em salto la jornada esportiva de l'escola, perquè jo, fent d'àrbitre, sí que no m'hi veia, ni tan sols de ping-pong i ja hi havia alumnes que em volien per a l'equip de bàsquet (?!). Al final, no hem pogut començar a triar invitacions (que volem portar a mà als convidats que viuen a Catalunya), però vull aprofitar aquests dies per posar fil a l'agulla. Malgrat que aquesta setmana no tinc feina a l'institut, continuo amb les tardes pleníssimes per les tutories presencials amb els alumnes de l'Ateneu, que són un goig. La setmana passada també vaig anar al Club de lectura de contes de la llibreria Atzavara, a prop de casa i vam comentar Glopades de riu. Això també va ser graciós: algun alumne de l'institut em va cercar al Google i es va sorprendre de trobar el llibre. M'ho va explicar com una gran descoberta i l'endemà ja ho sabien tots els cursos on feia classe (menys els de l'aula d'acollida).

La taula que hem comprat per a la impressora, al Mercantic, dissabte passat.

La fotografia de dalt mostra la darrera adquisició per a la casa (juntament amb les tulipes): una tauleta per a la impressora, que teníem al terra de l'estudi (i que és molt grossa: a J. li van regalar a la feina i l'ha hagut d'arreglar un parell de vegades). Per fi vam anar a comprar-la aquest cap de setmana. La mida que necessitàvem no la vam trobar de cap manera a Ikea ni similars. Ens encanta, per això us l'ensenyo.

Darreres novetats pel que fa al casament: hem triat el pastís, estic esperant una proposta per al ram de núvia d'una floristeria i ja tenim la lluna de mel encarregada, de la qual espero anar-vos detallant l'itinerari (encara que sigui a posteriori) a través del blog. Ara és el torn perquè la padrina de noces triï el color del vestit i al març acompanyaré ma mare! També hem buscat dia per a la llencEria i les meues sabates.

Gairebé me n'oblido: al març m'han ofert impartir el curs virtual de Redacció i estil en català (gramàtica, connectors, ortografia) de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Us hi podeu inscriure: http://cursos.campusdescriptura.com/CA/curs/redaccio-i-estil. Ara tinc 17 alumnes al curs de Narrativa, que és bastant.