Primera setmana a Catalunya

Si només em llegiu a través del blog, fa dies que no teniu notícies de mi. Avui fa una setmana que vaig tornar. Tinc presents els amics d'allà i he encetat una etapa nova amb J. que ens fa viatjar amunt i avall, entre Barcelona i el municipi on viu la meua família; a més, també vam ser al poble el cap de setmana. Fins ara he tingut tres celebracions, dues també han festejat el retorn. Vaig passar per l'Alma mater de seguida, encara que no hi havia gaire gent perquè ja s'escolava el mes de juliol. Tanmateix, fins ara no he fet cap pas per quedar amb vells amics. Val a dir que no hem parat i que la majoria sé que són fora estiuejant. No em sento estranya, tot i que tothom em pregunta si ara m'instal·laré aquí i com veig la cerca de feina. Tenim la data definitiva per casar-nos, el lloc de la cerimònia i el restaurant. Ara cerquem pis. El sistema és diferent de l'americà. He hagut de comprar una targeta de mòbil (un duplicat) perquè havia perdut la que tenia aquí. He iniciat gestions per cobrar el dipòsit del pis d'allà. M'he començat a comprar calçat que vaig haver de deixar als EUA i he de fer el mateix amb la roba i altres objectes. La calor no hi ajuda i necessito un tallat de cabell: les puntes. Ben mirat, no és tan diferent de l'aterratge per encetar una vida nova en qualsevol indret del planeta. Em va costar uns dies desfer la maleta grossa i he començat un àlbum de fotografies dels dos anys nord-americans. Però ara estic acompanyada i no és un inici en solitari. Tinc la fortalesa a casa, la meua habitació, J., la família. Emprenem aquesta etapa amb molta il·lusió i procurem degustar-la. Una vegada més, no sé quin gir farà el blog ni si faré una pausa, llarga o breu. Ja ho veurem. De moment, segueixo a la resta de xarxes socials, que han anat augmentant aquests darrers anys, tot i que deuré estar menys activa a Facebook per protegir més la nostra intimitat. Gràcies per haver-me acompanyat en aquesta aventura i espero que en visquem moltes més.