Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2015

Rànquings

A vegades em quedo parada de quines són les entrades més visitades, perquè justament aquella que menys t'esperaves o on hi vas posar menys interès o que pensaves que seria menys atractiva, de sobte, te la trobes al rànquing. N'hi ha que canvien i n'hi ha que no se'n mouen. Durant un temps, el famós dinar de Nadal de Londres hi va ser, però ara m'alegro de trobar-hi alguns apunts nous (els vells juguen amb avantatge), dels EUA (que si mireu les 'etiquetes' veureu que amb sis mesos he escrit molt menys aquí que a Londres!). Alguns blogs que conec tenen un llistat a la columna dreta amb les entrades més visitades, però com que no sé afegir-ho, aquí teniu les que hi són ara:

1. Diada Estellés: en què em vaig limitar a copiar-ne un poeta i a remetre a un altre apunt que havia escrit relacionat amb el poeta. Sí, una d'aquelles entrades de les quals no et pots enorgullir, però que va formar part d'una diada que es va celebrar a la catoesfera. 258 visites.

USS Constitution Museum

Imatge
El dia del Museu de la Ciència vaig conèixer una noia turca de, si fa no fa, la meua edat, que es va quedar a viure aquí el dia que va venir a visitar sa germana amb sons pares. Ara viuen juntes. Vam dir que quedaríem i vaig passar a l'acció després de tornar-nos a veure al tastet d'olis. Com que viu en un dels poblets de les rodalies connectats amb bus amb Somerville i Cambridge, em va dir anit que no podríem quedar fins passades les dotze del migdia, és a dir, just després de dinar, per tant m'he fet un bon brunch improvisat abans de sortir de casa, cosa que no ha evitat que tornés a dinar a les 3.40 p.m. (m'he comprat un plat al supermercat de llagosta gratinada i era molt bo). [Pausa Skype].

Tot i que tenim dues concepcions molt diferents del que ens agrada trobar en un museu (botonets vs. panells informatius), la conversa ha estat agradable, avui feia solet encara que l'aire fos fred, estàvem a -7 en sortir de casa (això és calor comparat amb els altres dies)…

Isabella Steward Garden Museum

Imatge
Em penso que l'Isabella Steward Garden Museum era el darrer que tenia pendent de visitar a Boston. Així que quan avui he rebut un correu del professor d'anglès dient que havien quedat uns quants estudiants a fer un cafè a prop de casa meua i a xerrar un parell d'horetes perquè m'hi afegís, no he estat temptada de canviar els plans per a aquesta nit. Després d'un dia dur, les Esposes de Harvard havien organitzat una visita guiada al museu que us dic. La vaig reservar i pagar fa temps i avui teníem hora per a les set.

Érem quinze persones, gairebé tot noies i japoneses. Avui el museu tancava tard, a les nou, i la visita ha durat una hora i mitja. M'ha agradat moltíssim (a més, apliquen el mateix sistema els guies que els professors a classe i als seminaris, et fan pensar abans sobre per què aquell quadre és allà -l'exposició es conserva tal com Isabella Steward Gardner ho va deixar quan va morir perquè aquesta en va ser l'última voluntat i, si no es compl…

American Breakfast

Imatge
Quan em van convidar a un esmorzar a casa seua  un dissabte al matí em va sobtar l'hora, molt aviat comparat amb els brunch (l'esmorzar-dinar del cap de setmana, que fins i tot es pot fer més tard de l'hora que és habitual dinar als EUA i que en alguns llocs més val reservar per no haver de fer coa) i vaig pensar: però què més poden menjar en un cap de setmana? Si ja es fan les truites, els ous, la cansalada i tot el que pot arribar a portar (normalment salat) el brunch. I A. m'ho va aclarir de seguida en veure la cara que feia: pancakes (els teniu a la dreta de la fotografia, amuntegats) i el que a mi m'han semblat magdalenes, a l'esquerra, són popovers, buits per dins per posar-hi melmelada o mantega i haurien d'haver sobreixit per dalt, però el forn no els anava bé. Sucs, cafè, tes... Hi he arribat tard perquè m'ha costat una hora i quinze minuts arribar-hi caminant des de casa amb el fred que feia i perquè no ho coneixia i m'ha tocat fer i desf…

Sant Valentí!

Imatge
Nosaltres no celebrem Sant Valentí perquè ja tenim Sant Jordi, per tant, 1. vaig pensar que ser en un país anglosaxó en aquesta data seria una experiència molt diferent (mesos abans ja hi havia corets per tot arreu i em vaig apuntar a una activitat de Veïns sobre tradicions i tast de bombons, però es va suspendre per una de les nevades) i 2. vaig considerar que no passaria res perquè J. no fos aquí, atès que mai no ho havíem celebrat i, de fet, l'hi tenia prohibit. Però, com que sóc aquí i m'encanta integrar-me, vaig encarregar a una xocolateria que li portessin bombonets a casa.



I va estar contentíssim. I no s'ho creia. I no entenia què celebràvem fins que hi va caure i va llegir la targeteta (en què li deia que de forma excepcional, com a tradició americana, volia compartir aquesta festa amb ell amb els bombonets) i aleshores ell també em va fer un regal (dos, de fet), en un estil més santjordienc i avui me n'ha arribat el primer: dos llibres sobre els fonaments de l…

Tast d'oli: crònica d'un divendres al vespre

Imatge
I quan aquí llegiu vespre, vol dir a partir de les sis de la tarda, quan la gent ha plegat de la feina.

Aquesta tarda havia quedat amb B. Y. per questions de feina. L'esperava a l'aula d'estudi i de recepció (lounge) de l'edifici on és el meu departament, però no ha acudit. M'ha dit que havia tingut un accident de cotxe i no tenia el meu mòbil. Damunt, jo havia arribat dos quarts abans de l'hora perquè amb la neu no se sap mai (el transport públic, inclosa la línia que agafo jo en la direcció que necessito per anar a la universitat, ni tan sols té l'horari posat perquè no se sap quan passarà). El fet és que feia tant de fred que he reduït moltíssim el temps que em costa anar de casa a l'estació normalment (hi ha ajudat que els camions nevaneu han fet els deures i els caminets estaven molt nets, tot i que això implica gel i s'ha d'anar amb compte amb les relliscades -m'enganxaré xiclets a les botes, al final, perquè guanyin adhesió).

Així que…

Peabody Museum (Harvard)

Imatge
Avui m'he llevat i he vist que (oh, sorpresa!) no havia nevat. El primer dilluns que no neva des de fa un mes. Així que m'he afanyat a sortir (feia tard) per anar a classe (ja me n'he saltat dues sobretot pel temps i el quadrimestre acaba de començar, és una assignatura introductòria sobre lírica amorosa a la literatura medieval hispànica). He caminant per damunt de la neu, feixugament. No hi havia ningú pels carrers. Estàvem a -16 i la sensació tèrmica, segons el mòbil, era de -28 aproximadament. El transport públic diu que trigarà 30 dies a recuperar la normalitat si no neva més (i tots sabem que dimecres s'espera una altra gran tempesta -ara ja és l'hivern més nevat de la història de Boston, segons he llegit, tot i que ahir vaig llegir que era el segon-). He agafat el tren, doncs, i m'he plantat a Harvard. A la porta del departament de literatura comparada, on es fa aquesta assignatura, un cartellet que anem en compte que les estalactites aquestes de gel que…

Crema de bruixes

Hola!!

Avui és una d'aquelles vegades que trenco la barrera i us deixo l'enllaç al vídeo promocional del MOOC, el curs massiu que preparem per a la UB:

https://www.youtube.com/watch?v=6PQRtGlZ7RQ

És un curt d'animació amb historieta!!! Va de bruixes!

Si realment us interessa saber quins són els continguts del curs, us dono el vincle al vídeo de presentació (és un esbós, l'hem de canviar de dalt a baix, el format):

https://www.youtube.com/watch?v=rHqS9P41qvg&feature=youtu.be&app=desktop

Ah, i el curs està previst que sigui en anglès, però amb subtítols en anglès, català i castellà, vosaltres trieu (serà gratuït i en línia).

Actualització:

Entrevista sobre el curs: http://blocveu.ub.edu/2015/02/19/ens-parlen-sobre-el-mooc-magic-in-the-middle-ages/

Sense paraules

Imatge
El reportatge era petició de J. i el vaig fer pels trams senzills, en un moment que no nevava, un dia sense tempesta i en un moment que feia relativament bo com per treure'm els guants (-8). És a dir, dimarts (és fàcil saber que era dimarts perquè és l'únic dia que passa el camió de les escombreries i podeu veure els contenidors al carrer).



I que consti que que hi sortissin els peus també era petició de J., que em volia veure caminar per damunt de la neu.

Museum of Science

Imatge
Segurament us deveu haver adonat que, des que vaig tornar, no he visitat gaires llocs turístics i que l'activitat social també havia minvat. El clima hi té molt a veure, però també la consciència que després d'uns mesos d'adaptació i d'arrencada d'un projecte nou, el que calia era centrar-me a treballar. Entremig, han passat coses, sobretot activitats acadèmiques, aficions ("d'hivern", que es puguin fer dins de casa) i he viscut el fred hivern de Massachusetts, Boston. El professor d'anglès diu que ara fins i tot fa més fred que l'any passat a la mateixa època. I el vent... diu que fa més vent que fins i tot a Chicago, The Windy City. No ho sé, però les activitats tenen les dates: la prevista i la de per si de cas neva molt o fa molt mal temps i s'ha de cancel·lar i ja t'envien tota la informació junta. Harvard em segueix trucant quan ha de venir mal temps (i no, dilluns no em van trobar amb el mòbil connectat, per què a qui se li acu…