La frontera

(Des de l'app.)

Fa gairebé tres setmanes que vaig arribar; quan faci el mes just ja seré de tornada. I des d'ahir, que de fet vaig començar a gaudir d'una setmana més relaxada, que he començat a pensar en la tornada. En els perills, de la tornada. Així, si quan vaig arribar encara tenia al cap els gelats coberts de llepolies i les amistats que he fet durant aquest any (a mitjan agost farà un any), ara penso en l'enyor i també, amb il·lusió, en les visites del curs que ve (ma cosina vindrà una setmana a l'agost, de seguida; J. vol venir a Setmana Santa i mons pares també s'ho estan pensant). A vegades em pregunten o em pregunto per què no m'he quedat més dies a Catalunya, però sé que he fet bé i que tinc molta feina i llocs per descobrir quan torni, que forma part d'aquesta experiència única. Una experiència que haurà estat molt personal i que vull seguir compartint, en part, amb vosaltres.

Ahir vam anar a veure Inside Out al cinema, la pel·lícula d'animació. I ho vam fer en un cinema en anglès, perquè una altra de les conseqüències de mirar la TV  en versió original és que m'estic tornant intolerant als doblatges (faria una excepció amb moltes pel·lícules doblades en català perquè, a diferència de les sèries de producció pròpia i bona part dels programes de TV3, es nota la feina dels professionals de la llengua i sento debilitat per la pronúncia, la sintaxi i el lèxic genuïns). (Nota per al lector: si aquest paràgraf pareix massa docte, ignoreu-lo).

Abans de la pel·lícula, com fa sempre Pixar, van projectar un curtmetratge que explicava la història de dos volcans que no podien viure la seua història d'amor fins al cap de molts anys. Va ser el ressort que em va fer enyorar quan encara em queda més d'una setmana aquí. (I no portava mocadors). Aquesta és "la setmana J.", segons la meua agenda. Ell treballa, però ja trobarem la manera d'aprofitar-la. I, a la tornada, retrobaré a poc a poc (o no) els hàbits de la meua, ja no tan nova, casa (i una factura de 150 dòlars per arreglar-me la pica!).