Fi del J-Term
Fa un parell de setmanes que no piulo. Fora de casa fa fred (però vaig molt abrigada), tot i que diuen que aquest hivern de moment ha fet bo. Ara és l'anomenat J-Term, (la jota de January, gener) o període d'entre classes, és a dir que els estudiants de Harvard, després de Nadal encara no han tornat, tret dels que han decidit fer classes extra (això he entès) durant aquestes setmanes que queden per tornar a començar les classes: la setmana que ve. Per als postdocs també hi ha activitats complementàries aquestes setmanes, tot i que jo he recomençat la vida aquí a poc a poc. A més a més, he tornat a anglès (els dimecres), he deixat les converses de Veïns (era més un lloc de trobada social i de conèixer gent que d'aprendre anglès) i... el meu regal de Reis: he començat a anar a classes d'aquarel·la al centre d'aprenentatge per a adults de Cambridge. Faig el curs de pintura de models nus. M'esperava que fos més relaxant, però ja he agafat el ritme de no estressar-me per res, ni tan sols quan la professora demana material amb una terminologia (en anglès) que no conec. És divertit! Ja en tinc prou de preocupar-me per problemetes de la casa (i avui el mòbil ha deixat de carregar-se, així que hauré de buscar un cable carregador, suposo, però a mi aquestes maquinetes tecnològiques em posen una mica nerviosa: ara estic sense mòbil, doncs; espero solucionar-ho demà).
Imatge feta a Michaels.
Darrerament he estat pensant què fer amb el blog. De moment, avui he decidit escriure-hi. No sé si em llegiu gaires persones, però la meua família i amics de tant en tant hi fan cap. No era per això ni perquè no tingués res a explicar, sinó perquè m'estava plantejant fer-ho en privat, només per a mi. I potser per a J., que no pot venir tan aviat com hauríem volgut. No ho sé. De totes maneres, de moment el blog continua i no he escrit cap línia per a mi i prou.
Dissabte, la meua primera festa d'aniversari (d'una amiga, no la meua) aquí!
Ah... i les botigues estan plenes de corets. Aviat celebraran sant Valentí.
Ah... i les botigues estan plenes de corets. Aviat celebraran sant Valentí.
Después de tantos años con el blog no lo dejes... A veces da un poco de bajón escribir y parece que no le interesa a nadie, pero bueno es un buen hobby y no hay presión así que se puede ir haciendo al ritmo que queramos ;)
ResponEliminaTienes razón, este blog ha sobrevivido épocas de mucha sequía! Ahora parece que he encontrado distintas vías para canalizar la creatividad, con las aquarelas y pequeñas cosas que hago como manualidades y siempre viene la duda de si tendré tiempo o energía para el blog, que a veces está en ebullición y otras más abandonado. Gracias :) Sin duda habrá muchas cosas que contar, espero.
EliminaSeguro que sí, ya verás.... ánimo!!
ResponEliminaEl bloc és un lloc de trobada quan no estàs a l'abast.
ResponEliminaUn feix de reflexions que ens comparteixes amb molta generositat i amb les que ens deixes entrar a la teva privacitat.
Madura la idea de com el vols enfocar i no cal que en tinguis cap obligació.
Gràcies per ser-hi a qualsevol hora i des de molts llocs.
Olivera
o estic amb Olivera. Però de vegades també va bé posar-se "una obligació", una mena de pla de publicació. O canviar l'aspecte del blog, per exemple ("fresh start"). És veritat que aquest blog ha passat per moltes etapes...
ResponEliminaAh, espero que arregles l'assumpte del mòbil, vull veure les fotos! :D
Gràcies pels vostres missatges! És un blog vellet. Ja tinc el mòbil arreglat (20 dòlars per un cable i una hora caminant per arribar a la botiga amb els calcetins esfilargarsats... sí, vaig acabar amb un mal de peus!).
ResponElimina