CRISI CREATIVA

Els resultats de les estadístiques sobre el personal del Departament de Creativitat no deixaven lloc a dubtes: l’estrès era la causa principal de baixa dels treballadors i el percentatge de membres del departament afectats per la malaltia pujava de manera alarmant durant el mes de desembre. 

            Si en lloc de malgastar part dels impostos municipals en omplir gràfics de barres i gràfics en forma de formatgets s’haguessin limitat a observar l’augment de correspondència que els funcionaris del departament havien de gestionar durant el mes de desembre el descobriment hagués estat el mateix. De la mateixa manera que els botiguers notaven amb alegria com la proximitat de les festes de Nadal engreixava la caixa, el personal del Departament de Creativitat veia com s’amuntegaven les cartes de peticions per a obrir (secció de correus), les idees per a parir (secció de maternitat), els documents per a corregir (secció d’esmenes) i les comandes de repartiment (secció de difusió i transport). 

            Els de maternitat eren els que patien més la situació. Durant tot l’any funcionaven de manera més o menys autònoma respecte de la secció de correus. El seu equip inventava les xafarderies que poguessin entretenir més els seus conciutadans, com a bons professionals sabien que com més durés l’efecte de la notícia de més temps disposarien per a pensar-ne una de nova. De vegades les batxilleries eren tan inversemblants que, malgrat l’impacte, no se’n parlava més de dos dies i els budells ja començaven amb les peticions per carta. Per això les idees més estrambòtiques les solien guardar al calaix del Dia dels Innocents, sabedors que quan arribés estarien tan enfeinats que no se’ls acudiria res de nou.

Tret del mes de desembre, la seua feina transcorria sense gaires daltabaixos, el procés de gestació era més senzill del que hom voldria imaginar-se; els ingredients ja hi eren, per a crear una xafarderia es coneixien dues vies: triar un vilatà envejat i ensorrar allò que tenia de més desitjat (als atractius se’ls atorgaven operacions estètiques o progenitors bellíssims però diferents dels oficials, als ascendits recentment a la feina se’ls imputaven embolics amb els caps d’empresa i als matrimonis exemplars, adulteris, baralles i maltractaments) o bé enviar algú a investigar els secrets dels discrets. Només havien de procurar que no se’ls denunciés per difamació o calúmnia, però d’aquest detall ja se n’ocupava la secció de dret.

El cert és que el Departament de Creació havia estat una bona pensada de l’alcalde. Havien estat el primer municipi a inaugurar-ne un i ja n’hi havia tres més a la comarca. El nou servei generava ocupació i mantenia els que no en tenien distrets (sobretot al desembre, quan el fred dissuadia la gent de sortir de casa i les vacances de Nadal es feien massa llargues per a qui tenia la família lluny), a més de frenar l’èxode rural de les generacions més joves. Ningú no semblava haver-se adonat encara de l’augment dels impostos per a mantenir una entitat tan complexa i les queixes més nombroses, al contrari del que se sol pensar, criticaven la pròpia manca de protagonisme. Aquesta va ser la raó per la qual el Departament de Creativitat va haver d’incorporar una nova secció, l’administrativa, que elaborava censos de citacions amb una regularitat mensual i els enviava en un butlletí trimestral a través de la secció de difusió i transport, que havia vist revalorada la seua feina. 

A poc a poc, cadascun dels vilatans arribà a formar part del Departament de Creativitat, les cartes desaparegueren, les denúncies s’acabaren i, el pitjor de tot és que a la secció de maternitat ja no se’ls acudia qui podien ser els protagonistes de les noves xafarderies. Quan pensaven que ja no els quedava ningú de qui poder malparlar es van adonar que l’única possibilitat de mantenir la productivitat era atacar aquell grupet que s’havia resistit a ser absorbit pel departament, per fi tornarien a tenir un blanc comú: l’ajuntament. 

 __________

Rescato un conte vell que em penso que no us havia penjat :)