Ferrara

Aquest cap de setmana he anat a veure ma germana, que fa un Erasmus a Ferrara. Feia temps que volia estar a aquesta ciutat de l'Emilia Romagna perquè és una zona que hem anat voltant a poquet a poquet, una ciutat cada vegada, any rere any, quan anàvem al circuit de motos de Misano. L'any que vam planejar a Ferrara jo tenia un compromís a València i em vaig quedar sense veure-la. Hi van anar ma germana i mon pare, sense sospitar en cap moment que tres anys més tard M. hi viuria uns sis mesos. Ara ja en fa dos que va marxar, però encara no havíem pogut visitar-la i per fi, divendres, hi vam fer cap els tres. Vam passar la primera nit a Mestre (he penjat una imatge de l'hotel on vam estar al meu altre blog, un espill amb frase cèlebre) perquè volíem tornar a visitar Venècia l'endemà, encara que plogués (mon pare no hi havia estat abans). Però aquestes fotografies me les estalviaré, que ja en deveu estar farts, de les meues imatges de Venècia! Això sí, vaig pujar en gòndola per primera vegada. I no, no vam trobar aquell restaurantet amagadat on ma mare i jo vam menjar uns espaguetis alle vongole deliciosos l'any passat.

Us ensenyo algunes imatges de Ferrara, una ciutat universitària, amb un nucli històric renaixentista de distàncies curtes, festivals cada cap de setmana abans del palio i adequada per fer-ne una visita d'un dia. Nosaltres hi vam estar des de dissabte la tarda (i quin ambient a la nit als aperitius i enobotigues!) fins a diumenge després de dinar, que gairebé fem la migdiada a casa M. i vaig tenir la sensació d'haver-la pogut gaudir sense pressa. Ens va ploure, però durant dos mesos hi ha nevat i plogut gairebé cada dia, així que no em queixo. A més, els carrers de pedra i els parcs olorosos banyants tenen molt d'encant. Llàstima que no féssim fotos de l'hort de tarongers de dalt d'una de les "terrasses" del castell (del duc d'Este). La ciutat on va viure Lucècria Borja amb el seu marit, sí.