diumenge, 17 de febrer de 2013

La batalla del bloc

Sembla ser que aquest pobre bloc lluita per restar obert. Ja fa quatre anys que va fer acte de presència. Ha tingut etapes viatgeres, culturals, d'interès polític i darrerament literàries. Encara cueja, però de tant en tant em faig la gran pregunta: si tinc res a dir(-vos) per aquest mitjà, les actualitzacions escassegen, però quan em penso que ja només en resten les guspires, acabo tenint algun text per penjar. Qui sap! Gràcies per seguir-nos fent companyia.

16 comentaris:

  1. Quan es vol dir coses als blogs, no cal establir dates, ja que les coses a dir tampoc la tenen.
    Gràcies per compartir!

    ResponElimina
  2. A mi últimament també em passa una mica el que comentes, i no fa tant que el tinc com tu. Crec que són èpoques i que val la pena la lluita i la companyia!

    ResponElimina
  3. Sí, jo també ho penso i també veig, com Pilar, que depèn de l'etapa de la meua vida, del lloc on sóc i del que faig, publico més o menys i segueixo, també, més o menys blocs. Així que tendeixo a pensar que ara que tanco una etapa (al juliol se m'acaba el contracte i fa uns quants anys, ja, que treballo al mateix lloc), potser aviat sorgiran noves passions per compartir. També és veritat que el seu germanet, el blog dels espills, li ha robat ganes durant uns mesos i que es fa més fàcil de mantenir que aquest, d'elaboració personal.

    ResponElimina
  4. Crec que val la pena mantenir el bloc obert, sense la necessitat de crear-se obligacions i fen les entrades quan es té alguna cosa per compartir.

    ResponElimina
  5. Tot i això, sempre dol pensar en les persones amb qui hem fet camí, que deixin de treure-hi el cap, que passi a se un soliloqui.

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. De vegades les persones que hi passen guarden silenci, la qual cosa no vol dir que no hi treguin el cap. Tingue's en compte que existeix l'impuls de dir i la necessitat d'escoltar.

      Elimina
  7. Jo també crec que són etapes, de vegades es tenen més ganes, de vegades menys... Però sobretot crec que mantindre un bloc així, personal, no ha de ser cap obligació, sinó un plaer. També de vegades una renovació (de projectes, d'aspecte...) va bé per estimular.

    No cal dir que a mi m'agrada llegir els teus textos...!

    ResponElimina
  8. "La batalla del bloc" és un bon títol de relat, no? ;)

    ResponElimina
  9. I ací ara no aniria bé allò de "Si blocs, posts" o "Qui apunt passa bloc empeny"?

    (Quants comentaris seguits! Ja ho sé, ja ho sé que ho podria escriure tot en un!)

    ResponElimina
  10. Hahah, batrem el rècord de comentaris! M'agrada "Si blocs, posts", és molt divertit! No, és clar, obligada no hi hauria d'escriure mai, a veure si bufen vents de removació i també segueixo escrivint historietes!

    Eutrapèlia

    ResponElimina
  11. Segons la columna de la dreta, l'any 2012 vas escriure 202 entrades, i el 2011 220. Sort que no tens res a dir! ☺☻

    ResponElimina
  12. Bé... jo no he dit que no tingués res a dir els cursos passats ;P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això del rècord de comentaris... pensava que era exagerat! ;)

      M'ha fet gràcia el que ha dit Josep, però jo crec que t'entenc. No passa res per plegar i tornar a començar (ací al costat tinc a Salina...), o per donar-li una nova orientació al bloc... El que passa és que quan t'acostumes a llegir algú t'agrada que seguisca escrivint, però replantejar-s'ho de tant en tant és necessari... En fi, no sé si el que dic s'entén, espero que sí.

      Elimina
    2. De moment no he pensat a canviar-ne el tema de forma conscient, simplement estaré a l'aguait per veure si amb la nova etapa arriben nous projectes, més temps per escriure o descobertes. Ja ho veurem :) mentrestant, si no tinc res per penjar, serà com un descans de blog. Aquesta entrada la vaig escriure com una reflexió en veu alta i com una constatació del que segur que ja havíeu vist, que darrerament em costa més escriure-hi, que abans tot eren idees i experiències per compartir (és clar que també havia anat lligat molts mesos a canvis d'entorn, per exemple). Ja ho veurem, jo seguiré tafanejant de tant en tant. El deixo obert perquè féu el mateix i sorprendre-us, potser, amb alguna actualització de tant en tant, com els darrers mesos. També sé que m'he posat una mica pesadeta amb la propaganda dels Tàndem, però ja ho tenen, això, els projectes nous ^^

      Elimina