Taller de creació literària

Palau Requesens. Fotografia del campanar de la basílica de Sant Just i Pastor. Darrera foto abans que es pongués el sol. Porta d'entrada a l'ajuntament, veieu que per la reforma que es va fer a l'edifici es van carregar mig escut i mitja sanefa? Aquí venien a buscar els nobles amb els carruatges. Al senyor Requesens també el venien a buscar a la porta am  el carruatge, tot i que està a tocar del palau. Això de medieval en té ben poc, és una sala interior del palau, on avui dia es reuneix la Reial Acadèmia de Bones Lletres, amb les cadires numerades. La taula parada amb l'aperitiu: fruita talladeta als bols i pa d'olives. El menú d'inspiració medieval. El primer plat fort, farta més del que pareix. El préssec farcit amb carn, ñes guatlles, codony amb mató i una amanida. Això és un pastís de carn de vedella, espinacs, pinyons, mel... Menjar blanc, tot i que el de ma mare, que és líquid, deu ser més tradicional. Avui (dia 31) era l&#

Mona tradicional, com veieu clavadeta a la que vaig penjar fa uns mesos, la que mengem al poble. Més xocolate! Astèrix i Obèlix de xocolate Encara no havia anat mai al Museu de la Xocolata de Barcelona i ara que ja feia temps que no exploràvem cap indret nou de Barcelona (em penso que us vaig comentar que des que havia tornat de Londres se m'havien acabat les piles per a més visites culturals i m'estimava més passar una bona tarda a casa) hem decidit traure-hi el cap. I el drac Güell també. Anuncis de xocolate (primer era cuit, sòlid, en tauletes). M'ha sorprès molt perquè és molt diferent del que havia visitat a Colònia (ara ja fa quatre anys i mig): molt més menut i assequible, dedica molt poc espai a les explicacions sobre la producció de cacau, se centra més en la història d'Europa (tot i que les explicacions són molt curtetes, és entretingut, però no s'hi ha d'anar per obtenir-ne molta informació) i fin

tant com ell .

http://www.ara.cat/cultura/Mor-filoleg-Josep-Maria-Pujol_0_763123850.html http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/571285-mor-el-savi-josep-m-pujol.html

Les primeres magdalenes d'Olivera ofereixen aquest espectacle visual (i gustatiu, que n'hi havia més: molt bones). No m'hi he pogut resistir.

que m'encantava anar a buscar els llibres nous abans de començar el curs i que em passava aquell dia fullejant-los, palpant-los i olorant-los. Folrar-los ja era una altra història. Encara queden setmanes perquè els xiquets tornin al col·le, però no queda gaire perquè nosaltres comencem el curs, vet aquí perquè m'ha vingut al cap això.

Aquests dies no he actualitzat gaire. Una vegada més no tenia connexió. He estat uns dies al poble amb J., desconnectant de tot (no em puc queixar, aquest estiu, potser una mica de mi per gandulejar tant). Els primers dies vam anar a dinar fora, vam fer sortides a llocs que ja coneixíem, fins i tot a Peníscola, on feia molts anys que no estava! Però dijous passat, just quan acabaven d'obrir la prohibició de passar en cotxe als boscos de la zona, vam anar a Cardó amb el iaio J. i la iaia L. Volíem veure el balneari on havia treballat mon iaio de pintor ara ja fa uns quants anys i que ja sabíem que estava mig enderrocat. Vam passar pel pas de l'àguila i el conill, pel tunelet, sempre vora el barranc i pel Pi dels Enamorats. Ens hi vam fotografiar i vam arribar al balneari, veureu que hi ha un munt d'ermites pels voltants, una de les quals era la del frare de la llegenda (també vam veure el Salt del Frare, des d'on van aviar el personatge penyasegat avall perquè l'

Las Vegas des de l'avioneta. No vaig fer fotos de la presa, però aquí en veieu els voltants. Des de dalt. El riu Colorado. El Parc. Xafant el terreny. Ja feia oloreta de caca de mula... Els indis ballant, potser us en posaré un vídeo curt. La segona parada. Voldria acabar de parlar-vos del viatge abans d'anar a l'aeroport a rebre J., que torna de la seua aventura estiuenca en terres austríaques. Però avui ho tinc molt fàcil, es tracta de l'excursió al Gran Canyon que vam contractar amb Air Vision (i que, hi insisteixo, no recomano per res del món: ens van fer pensar que farien alguna cosa per l'aniversari de l'AAL i a l'hora de la veritat li van desitjar un bon aniversari després de dir-nos que hi havia hagut un error amb el dipòsit, que ens havien cobrat 90 dòlars de més en reservar-ho a través de l'agent però que no se'n responsabilitzaven, que havíem de pagar més del preu inicial previst i que ja

http://www.ara.cat/politica/Onze_de_Setembre-DIADA-ANC-INDEPENDENCIA_0_753524794.html

Que com saps que has arribat a Las Vegas? Perquè només sortir de l'avio, a la porta mateix d'embarcament, hi ha màquines escurabutxaques, perquè mentre vas a buscar la maleta no pares de passar-ne i mires embadalit els anuncis d'espectacles de màgia, d'hiponisme, musicals i estriptis (ah, i limusines a 38 dòlars, no sé si l'hora) i al costat de la cinta transportadora de maletes... més maquinetes per fer la primera partida. Després vas directe a la gran coa (pareixen les coes per pujar a les atraccions d'Eurodisney) on distribueixen els taxis (el taxista, després de preguntar-nos si era el primer cop que veníem a Las Vegas, ens va engalipar: gairebé 60 dòlars un viatge que a la tornada i de nit ens en va costar uns 20, però no ens enganyem, a Las Vegas tot està pensat perquè hagis d'agafar el taxi per a qualsevol cosa, soltar propines per poc esforç i pagar molt per tot -tret, potser, del superbufet de l'hotel Montecarlo, recomanable i amb begudes incl